Joan Carles de Borbó va pronunciar molts discursos al llarg del seu regnat, però poques declaracions han estat més recordades que aquell “Ho sento molt, m’he equivocat i no tornarà a passar” que va deixar anar a les portes de l’hospital. Que gaudís d’una cacera a Botswana va generar un rebombori brutal, un moment de crisi econòmica que li era absolutament igual perquè ell tenia el privilegi de marxar a caçar elefants. Aquell incident del 2012 va marcar un abans i un després en la seva imatge pública, sobre el que ara ha parlat en el llibre de memòries que continua promocionant. Què recorda d’aquella gran crisi? A Reconciliación, dona la seva versió de tot el que va passar en aquells dies amb una justificació significativa que crida l’atenció.
Avui se celebra el 14è aniversari d’aquell dia, una efemèrie que la revista Lecturas aprofita per destacar les frases que dedica l’emèrit a aquella història. No fa autocrítica, en el seu llibre, és clar: “En aquell viatge a Botswana, imaginava que passaria uns dies de retir tranquil amb el meu amic Mohamed Eyad Kayal que estimava Àfrica tant com jo”. Diu que li estava “costant” recuperar-se d’una operació del tendó d’Aquil·les, que patia mal d’esquena causats per hèrnies discals i que tot això provocava “la pèrdua de sensibilitat” en la seva cama dreta.
Joan Carles de Borbó recorda l’incident de la cacera a Botswana en el seu llibre de memòries
“L’objectiu d’aquell viatge no va ser mai anar a caçar elefants, sinó reviure bons records davant del foc en plena sabana“, afegeix. La mort d’aquell animal va generar-li molts maldecaps: “Allò va tenir un impacte tòxic en el meu regnat i en la meva vida familiar“. Cal recordar que poc després se sabria que hi havia anat amb la seva amant, Corinna.
Joan Carles de Borbó és conscient que el viatge va “erosionar” l’harmonia i l’estabilitat de dos aspectes que eren “essencials” en la seva existència: “Va erosionar l’harmonia i l’estabilitat de dos aspectes essencials de la meva existència i va conduir-me finalment a prendre la difícil decisió d’abandonar Espanya. Tot allò entelar la meva reputació davant dels espanyols“.
Resulta curiós que la imatge de l’elefant mort darrere seu el convertís “en el blanc fàcil“. De fet, no li fa vergonya dir que aquell episodi va ser fruit de “la debilitat d’un home“, un “error” que lamenta “profundament“. Això sí, insisteix que és mentida el que s’ha dit i que “mai” no va “interferir” en les preocupacions d’un rei i el seu país. Ha passat més d’una dècada d’allò, però no ha pogut evitar referir-s’hi en aquest recull al seu regnat.
