La recuperació econòmica perilla per l’alça generalitzada de preus

Les previsions del govern espanyol sobre la recuperació econòmica han resultat ser errònies. L’executiu encapçalat per Pedro Sánchez preveia que l’Estat se situés als nivells econòmics anteriors a la pandèmia a finals del 2021 i calculava un creixement del PIB del 6’5%. Aquestes xifres, però, sembla que no es compliran per l’augment generalitzat dels preus, amb una inflació que ja és la més alta en tres dècades. El Banc d’Espanya, de fet, ja ha avançat “una revisió significativa a la baixa” d’aquestes previsions i el seu governador, Pablo Hernández de Cos, ha advertit que la recuperació de l’economia és “incompleta”. A banda, Cos afegeix que és “un risc” igualar la pujada de les pensions o els salaris a l’IPC perquè “la inflació podria alimentar una espiral alcista de preus”. 

L’economista Ferran Brunet, especialista en economia aplicada, coincideix amb la posició del governador del Banc d’Espanya sobre els salaris. “Si a aquest context que tenim, amb problemes en el transport, dificultats a les cadenes de subministrament, escassetat de matèries primeres i augment de preus, hi afegim un creixement dels salaris tindrem un greu problema”, alerta. 

Un context gens afalagador

Brunet assegura que hi ha molts factors que influeixen en l’augment dels preus. El més assenyalat és l’increment del cost de l’energia. “Es dona pel poder de monopoli dels productors de petroli i per les pressions de Rússia amb el gas”, assenyala l’expert, que apunta que la desconnexió d’onze centrals nuclears a Alemanya, l’arribada de l’hivern i la recuperació del consum post pandèmia fan que l’increment sigui “incontrolable” a mig termini.

S’hi suma, a més, un problema amb les cadenes de subministrament. “Els ports xinesos que abans enviaven els productes en una setmana, ara tarden un parell de mesos. Això esmicola la cadena global de valor”, defensa Brunet, que considera que hi ha una excessiva dependència de la Xina que ha portat a l’escassetat de matèries primeres que es pateix actualment.  

La inflació preocupa els experts

La catedràtica d’Economia i Empresa de la UB Montserrat Guillén també situa la causa de l’increment de preus de les matèries primeres i subministraments en l’augment dels preus del transport. Tot i així, assegura que si la inflació és temporal “no ha de preocupar”, perquè és “una resposta normal” després de la pandèmia, que va provocar una aturada de la producció a escala mundial. “Ara que es reactiva l’economia hi ha més demanda que oferta”, explica l’experta. El que sí que seria preocupant, sosté, seria una inflació sostinguda en el temps per sobre del 2%, ja que els ciutadans perdrien poder adquisitiu.   

Per ara, la inflació subjacent, el resultat de l’augment dels preus de l’energia i dels aliments no elaborats, mostra que els preus no han augmentat per ara més que un 1%. Tot i així, Guillén augura un augment dels preus com a conseqüència de l’augment del cost de l’energia, que “afecta tots els sectors”. 

Brunet assegura que els nivells actuals preocupen perquè “dupliquen la previsió”. De fet, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat aquest dijous l’índex de preus de consum (IPC) d’octubre, que amb un augment del 5,5% consolida l’acceleració de la inflació en els últims mesos, cada vegada més intensa pel preu de l’energia i els carburants. “El creixement dels preus de consum té uns efectes redistributius molt greus, i els que sortiran més perjudicats són els que tenen rendes fixes”, explica l’expert. L’economista adverteix que hi ha preus que ja han pujat de manera “bestial”, com ara els preus industrials, que han augmentat un 21,3% des del gener.

L’evolució dels preus industrials de gener a setembre / INE

Els sectors que han de liderar la recuperació, paralitzats

Aquesta inflació a la qual fan referència els experts ja ha arribat a alguns sectors cridats a liderar la recuperació econòmica. És el cas de la construcció, on els preus han incrementat desmesuradament des del maig. Tot i que esperen que els preus de les matèries primeres es redueixin en els pròxims mesos, els constructors asseguren que els preus actuals són insostenibles.

La fusta laminada, assenyala com a exemple el president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, Josep Gassiot, ha pujat un 150%. La segueixen l’acer per fer a formigó armat, que ha pujat un 70%, l’alumini, que registra increments del 65%, i altres tipus de materials d’ús constant a la construcció. 

“Tot això s’uneix a altres costos més indirectes, com ara el transport o l’energia”, lamenta Gassiot, que considera que la causa s’ha de buscar a la Xina i els Estats Units, dos països que s’han reactivat molt ràpid després de la pandèmia i han demanat molt material. Així, el president dels constructors de Barcelona assenyala que un 40% de les obres que es fan actualment tenen un problema “greu” per l’increment d’uns costos que “no es poden assumir” i s’han presentat “de forma imprevisible i incontrolable”. 

Imatge de recurs d’unes obres / ACN

Els promotors reclamen indemnitzacions

Un problema derivat d’aquest increment dels preus és el retard en l’entrega dels productes. La problemàtica amb la cadena de transport marítim a nivell global afecta els constructors, sobretot per la seva relació amb els promotors, que els demanen indemnitzacions pels retards.

“Quan una empresa constructora accepta fer un projecte ho fa a través d’un promotor. Dones un preu inicial, però el contracte queda desequilibrat per aquests retards i l’increment dels preus”, explica Gassiot, que assegura que els constructors “no poden actuar contra això”. “Se’ns pot acusar si som negligents, però no si hem de suportar una cosa que està fora del nostre abast”, conclou.

L’OCU alerta que la inflació ja ha arribat al supermercat

La shrinkflation ja ha arribat als supermercats catalans, segons denuncia l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Es tracta d’un fenomen que pot ser inapreciable a primera vista, però que les butxaques començaran a notar ben aviat. Consisteix en la reducció, per part dels fabricants, del contingut dels envasos. És a dir, es redueix la quantitat de producte entre un 5 i un 10% i s’acaba oferint menys quantitat pel mateix preu

Aquest fenomen, que ja es pot apreciar als supermercats i que recull un informe de l’OCU, ja s’ha traslladat a preus de productes molt populars, com ara Danone. Un iogurt natural d’aquesta marca s’ha abaratit, en teoria, un 0’2%, però l’envàs duu un 4% menys de iogurt, de manera que el preu al final acaba pujant un 4%. La margarina Tulipán, per exemple, ha reduït el contingut en un 10%, és a dir, ara el consumidor té cinquanta grams menys de producte a canvi de pagar un 3,4% més. Això demostra que, a la pràctica, el consumidor paga un 14,8% més

Un passadís del supermercat Veritas /ACN

Una economia resilient

Malgrat aquestes males previsions, Brunet insisteix a assenyalar que l’economia mundial és molt més resilient ara que fa trenta anys, per la qual cosa podria recuperar-se d’aquest increment. Apunta que s’han superat decisions polítiques sense massa afectació en l’economia, com ara les polítiques disruptives de l’era Donald Trump als Estats Units. Per tot això, l’expert és positiu en certa mesura i assegura que “la nau es manté” tot i que “costa més conduir-la”

Comentaris

    Pep Octubre 28, 2021 | 22:56
    S'haurien d'abaixar els salaris a tothom que cobri mes de 30.000 euros l'any, aixi no sera un problema tenir salaris massa alts entorpin la recuperacio.
    remigio III Octubre 30, 2021 | 12:07
    Tot açò ve de tenir les necessitats pendents del de fora. No en referesc tan sols al menjar, sinó a tot allò que, en lloc de crear-ho nosaltres, hem acceptat la dependència de forasters. Els xips, de La Xina, materials que no tenim i, ens crea dependència, no han sigut substituïts pels nostres… L’energia la tenim, també, subjecta a control foraster. Control que tampoc complim. Sí, jo també crec que el capitalisme ha tocat sostre.

Nou comentari