Totes les aventures d’Astèrix acaben igual. Igual de bé, volem dir. Els gals mengen i beuen amb desmesura en un banquet per celebrar el final d’una aventura més que, com sempre, simbolitza el retrobament i l’amistat. Tot és alegria i, per assegurar completament la pau i l’harmonia, acostumen a lligar i emmordassar el bard, l’únic que està enfadat… Amb una sola excepció; a la vinyeta final d”Astèrix a Bèlgica‘ hi apareix en un racó -al marge de l’acció- un petit conill que se’n va, tristíssim, sense destí aparent.
L’explicació és tan trista com aquella figura. René Goscinny, guionista i amic del dibuixant Albert Uderzo, havia mort sobtadament, als 51 anys, d’un atac de cor en una prova mèdica d’esforç. Goscinny acostumava a fer servir el sobrenom afectuós de ‘lapaing’ per anomenar la seva esposa, tot imitant l’accent meridional de Gilberte Goscinny, nascuda a Niça. L’aventura belga, doncs, clausurava tota la producció de la parella creativa Goscinny-Uderzo.
El descobriment de la filla de René Goscinny
Tota? No! A finals del 2021 la filla de René Goscinny va fer públic un descobriment sensacional. Anne Goscinny, que gestiona els drets d’Astèrix, va dir al setmanari alemany ‘Spiegel‘ que havia trobat dins dels arxius familiars un guió, incomplet, del següent àlbum. Goscinny el va titular ‘Astérix au cirque’ i consta de 20 pàgines, més o menys la meitat de l’aventura. A diferència dels treballs inèdits dels altres grans del còmic franco-belga -‘Tintin et le Thermozéro’ i ‘Lucky Luke contre Lucky Luke’-, en el cas d’Astèrix la mateixa Anne Goscinny obria, de bat a bat, la porta per a una publicació futura: “Molta i molta gent hauria de seure al voltant de la taula, immergir-se en la història i trobar la seva veu“, deia en referència al seu pare. “És com un quadre de Goya que té un forat. Però algun dia ho intentarem, seria una aventura extraordinària“.
Extraordinària, però no impossible. Després de la mort dels seus creadors, Astèrix ha sobreviscut de la mà de Jean-Yves Ferri, als guions, i Didier Conrad, com a dibuixant. El debat és si caldria oferir la publicació del material estricte que va deixar Goscinny -una mica a l’estil de ‘Tintin i l’Art Alfa‘- o seria millor encarregar l’acabament de l’aventura al duet creatiu actual i publicar una nova-vella aventura en format convencional. Incentius no en faltaran. L’última aventura, ‘Astèrix i el Griu‘, va publicar-se, d’entrada, amb un tiratge de cinc milions d’exemplars. I, per a més milions encara de lectors, l’emoció de retrobar-se amb el vell Goscinny seria un últim plaer. Inesperat i afortunadíssim.
3
