Laura Escanes (Barcelona, 1996) es posa al capdavant de La Travessa VIP convertida en una de les presentadores estrella de 3Cat. La influencer acompanya, en aquesta ocasió, un grup d’aventurers als qui tots coneixem perquè es tracta de la primera versió amb concursants famosos. El Món l’entrevista per saber com ho ha viscut i què espera de la reacció dels teleespectadors, que reclamaven poder veure aquest format amb personatges del star-system català des de l’estrena de la primera temporada.
Els aventurers de la quarta temporada de La travessa no són anònims, sinó famosos. Tenir com a concursants a professionals de la comunicació com Raquel Sans la va posar nerviosa? Ha estat més insegura que en les anteriors edicions?
Oi tant, m’he sentit molt més insegura. He tingut una sensació de nervis molt intensa abans de començar el rodatge, però afortunadament se’m va desmuntar ràpidament. Em feia por que no em fessin cas, la veritat… I això que jo, sota pressió, treballo molt bé i m’agrada aquesta sensació d’estar nerviosa perquè sempre intento treure el 100% de mi quan ho estic. I et confesso que he estat més insegura, però si ho miro amb distància potser també és cert que en aquesta temporada m’he permès a mi mateixa jugar una mica més amb ells. He fet allò de potser passar una mica la línia i deixar de ser una presentadora tan formal.
Com ha gestionat el fet de conèixer prèviament els concursants i, a més a més, ser amiga d’alguns d’ells com és el cas amb el Miki Núñez i la Jessica Goicoechea?
Crec que precisament per aquest motiu m’he permès jugar una mica més. Ens coneixíem i tinc, inevitablement, més coses en comú amb ells que amb els concursants anònims de les altres edicions. A més a més, que també ajuda que els concursants VIP han estat molt més conscients que estaven en un programa de televisió i han donat joc des del primer minut.
Potser aquest és el punt afegit d’aquesta edició, que els concursants coneixen el format i el mitjà?
Exacte, els concursants anònims no estan acostumats a què els persegueixin 24 hores amb càmeres de televisió i, en canvi, els VIP ja saben què és això ja sigui per anuncis que han fet, per programes de televisió, per entrevistes… Això ha fet que entressin al joc i al programa d’una manera molt més ràpida.
En el vídeo promocional, se’ls ha vist patir.
Se’ls ha vist patir i els veureu patir molt al llarg dels capítols… Però és que això és La travessa. En totes les anteriors temporades, els concursants anònims han tingut moments complicats i no podíem canviar això ara perquè precisament aquest és l’ADN de La travessa. No podíem rebaixar el nivell pel fet que fossin famosos.
Ells, en el fons, s’esperaven un nivell més baix com a benefici per ser famosos?
Crec que sí, que esperaven potser una mica menys de nivell o menys duresa en les proves. Els famosos confiaven que els ho posaríem més fàcil… però a mesura que anaven passant els dies de rodatge, van anar-se adonant que no era una broma i que haurien de fer tot el que els demanaven.
En aquesta edició els veurem fer caiac, barranquisme, esports aquàtics… Quina ha estat la prova més complicada?
Jo continuo pensant que les proves físiques que els preparem no són la part més difícil de l’experiència, sinó com arriben mentalment a elles. Si mentalment no estàs preparat per posar-te a prova o si el dia anterior, pel que sigui, t’han penalitzat i saps que arribaràs a una prova d’eliminació; si estàs trist perquè ha marxat la teva parella preferida… Encara que la prova d’aquell dia només et demani caminar, aquell dia que estàs fluix anímicament patiràs molt més i se’t farà molt més dur que haver de seguir una gimcana duríssima. La ment juga un paper molt i molt important a La travessa.
Els famosos han conviscut durant 15 dies amb altres personatges coneguts a qui no coneixien, amb els qui han patit i també dormint en una casa de colònies. Com ha estat l’experiència per a ells?
El primer dia que van arribar a Mallorca, el Miki i la Raquel, per exemple, que no es coneixien van acabar dormint junts a l’habitació aquell mateix dia. Imagina’t quina situació, que arribes i et diuen que participaràs amb aquesta persona a qui no coneixes personalment i que compartireu una habitació amb lliteres. No saps absolutament res de les seves manies, com és, res… Però suposo que és una manera també de deixar-te portar i d’entregar-te. Per això crec que funciona el programa, perquè ells s’entreguen al 100%. Si no s’entreguessin, això no funcionaria.
Els famosos han hagut d’estar els 15 dies de rodatge sense mòbil. S’han queixat més que els anònims, en aquest sentit?
Doncs fixa’t que és el que millor han portat. Després, quan acabava el seu pas pel programa, no volien agafar-lo! I a mesura que anaven marxant em deien que encara no l’havien encès, que els hi havia agradat molt aquesta desconnexió. El Miki, quan va acabar l’aventura, em deia que havia estat el més heavy que havia viscut en els últims anys i que li havia recordat als seus mesos tancat a l’acadèmia d’Operación Triunfo. Poques vegades tenim l’oportunitat de desconnectar absolutament i no fer cas a ningú, crec que també hi ha un punt que ho han agraït.
Què opina del càsting que han triat per a aquesta temporada?
Brutal, o sigui, brutal en majúscules. Crec que no pot estar millor. Hi ha una feina darrere increïble, ja que estudien que cada perfil sigui diferent, que cada parella sigui d’una manera, que no aportin les mateixes coses i que es compensin entre ells. Vull dir, la Nerea i la Carolina són una bomba. Si, de cop i volta, poses potser una altra parella tan bomba doncs el programa es convertiria en una altra cosa. Mantenir l’equilibri és important. Està bé que hi hagi una parella sentimental, uns que són germans, altres amics, altres que no es coneixen… Crec que hi ha un mix molt interessant i, per mi, la prova final que demostra que el càsting està ben fet és com s’han portat ells després de La travessa.
No sé si és postureig o no, però almenys des de fora es veu molt bon rotllo entre ells.
Parlem gairebé tots els dies pel grup de La travessa que tenim a WhatsApp i això que han passat cinc mesos de la gravació. Hem quedat moltíssimes vegades, ells han quedat també per la seva banda per anar a fer excursions, hem sopat, hem dinat, hem anat de festa… És una sensació molt guai.
Quin dels concursants creu que sorprendrà més als teleespectadors?
Potser diria la Raquel Sans. Veure la Raquel com l’hem vist a La Travessa per mi ha sigut brutal. Ella, que té una imatge molt seriosa al TN mentre explica desgràcies, moltes vegades, passarà d’això a mostrar-se aventurera i molt divertida. És la canya descobrir la Raquel d’aquesta manera i no ho canvio per res.
Després d’aquesta experiència amb proves tan físiques a la muntanya, els han entrat més ganes de fer esport o no han tornat a trepitjar el camp des de llavors?
Ha estat increïble com, el fet d’haver-se unit a persones que són bones fent determinats esports els han fet entrar ganes de provar coses noves. Un pot ser bo escalant i proposa als altres anar tots junts a escalar un dia, per exemple. Al final és una mica com passa a la vida, que et vas ajuntant amb persones que et van ensenyant coses i vas sumant coses de tothom.
Alguns han criticat que TV3 hagi creat aquesta versió VIP de La travessa perquè creuen que l’essència del concurs és que els participants siguin anònims. Què opina sobre això?
Jo, personalment, estic d’acord que l’essència de La travessa és el concursant anònim. Ara bé, crec que aquest ha estat un regal increïble per a l’espectador i per als VIPs perquè s’ha creat un format molt diferent. A més a més, que la gent ho demanava moltíssim, des del minut 1 de la primera temporada vam estar rebent missatges que volien una travessa amb famosos. Els VIPs mateixos ho demanaven, de fet. El Miki, des del primer dia que va sortir La travessa, em deia que volia anar-hi quan hi hagués una versió VIP. Crec que és molt guai que hi hagi una versió així. Ara bé, potser la següent hauria de ser d’anònims perquè crec que no s’ha de cremar i s’ha de gaudir això. Qui sap, en uns anys, però de moment anem a gaudir d’aquesta primera VIP.
La Travessa també permet conèixer el territori de casa nostra d’una manera diferent.
Crec que és un programa familiar perfecte per veure-ho tots junts, és divertit, és emocionant… I, exacte, a sobre et permet conèixer el territori d’una altra manera. Tenim paisatges espectaculars que veiem amb imatges de drons i de càmeres que fan una feina brutal. Les proves són brutals i, de cop i volta descobreixes que hi ha una via ferrata a un lloc que tu desconeixies. Crec que La Travessa ofereix una oportunitat per veure Catalunya i els països catalans d’una manera perfecta.
Per a vostè, quina és la part més difícil de la gravació d’aquest programa?
Els comiats, que evidentment sempre són molt difícils també a les edicions amb concursants anònims perquè els vas agafant estima… Cada vegada ets més proper a ells i costa. Però, clar, en aquesta edició hi havia concursants als qui coneixia d’abans, d’altres als qui he anat coneixent molt més, tenia moltes més coses en comú amb ells… i ho he patit bastant, la veritat. Intento viure la pena per dins perquè no es noti, però crec que La travessa també és aquesta emoció. Els teleespectadors que ho veuen des de casa també s’emocionaran i crec que és maco que s’adonin que la presentadora també està emocionada. Només et dic que he vist els càmeres plorant moltes vegades i això és maco.
Això demostra que és un programa amb molta realitat i no impostat.
És tal qual això, és molt maco veure que La travessa és real i no té guió. Pots tenir un càsting concret i tenir les teves idees de qui pot funcionar més o menys, però si el programa funciona és perquè van passant moltes coses que et sorprenen.
Com es veu com a presentadora després d’aquesta quarta temporada?
Estic molt contenta. La primera temporada de La travessa va ser un regal absolut que vaig afrontar amb moltíssima por perquè no ho havia fet mai, però a mi els reptes m’agraden. M’agrada veure’m en llocs diferents i intentar fer-ho de la millor manera, treure el millor de mi, ajuntar-me amb gent que em pugui sumar per aprendre… I per mi és això, un regal, perquè puc estar aprenent constantment. Són 4 temporades i tant de bo hi hagi moltíssimes més perquè sento que cada Travessa que faig em converteixo en professional una mica millor. I, ja que em fa millorar, doncs ho espremo al màxim.
I els seguidors que, fins ara, només coneixien la seva faceta d’influencer què li diuen?
Doncs parlen molt d’aquest canvi i em diuen que senten molt d’orgull perquè m’han vist créixer. Molts em van començar a seguir quan vaig començar amb Instagram i amb YouTube, i ara, de cop i volta, em veuen presentant les campanades de Cap d’Any, La travessa… Han vist una evolució que jo sempre havia dit que m’encantaria fer perquè des de sempre m’ha encantat el món de la comunicació. Suposo que senten aquest orgull que jo també sento de mi mateixa, que és molt guai poder-ho dir.
Des que presenta a TV3 és molt més habitual sentir-la parlar català també a les teves xarxes. Això agrada molt als catalanoparlants, però no sé si tant als seus seguidors de Madrid.
Sí que em critiquen molts, però és que m’és absolutament igual. De fet, crec que s’han acabat acostumant a sentir-me parlar català i et prometo que cada vegada rebo més missatges de persones que em diuen que no m’entenen res quan presento, però que estan veient el programa en català perquè els encanta la sonoritat del català. Això és brutal. És brutal que un programa d’aquí, de casa, arribi a la resta d’Espanya.
Algun repte més? Què més li queda per fer?
No m’agrada conformar-me amb les coses. Sé que aniran venint coses, evidentment, i sinó doncs me les buscaré. Els reptes m’encanten, així com anar millorant i anar creixent.
Si n’hi hagués una altra VIP, quin famós no podria faltar a una La Travessa VIP 2?
Mm… és complicat, eh? Mira, jo sempre havia pensat que si jo participés aniria amb la Gemma, que és de les meves millors amigues i també es dedica a xarxes. A més a més, que està molt forta mentalment i és una tia molt directa amb les coses superclares. Jo sempre havia dit d’anar amb ella, però clar… Amb el Joan (Verdú) segur que ho guanyaríem tot. És complicat, ho hauria de pensar.
