Sociologia de la persuasió social. Va ser el 20 de novembre de 2024 quan l’aleshores director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, posava el debat sobre la taula a la comissió d’Interior del Parlament. Trapero va demanar penes més dures per als que són enxampats amb armes de foc il·legals, sense cap permís. “Crec que amb les armes de foc realment hi ha un problema. És a dir, hi ha molta arma de foc”, va sentenciar llavors Trapero. Des d’aleshores, les notícies de crims i incidents amb ús d’armes de foc han estat omplint els informatius i, sobretot, les xarxes socials. La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, va ser l’encarregada d’estirar el fil polític de la reflexió de Trapero. El resultat no es va fer esperar.
En el debat de política general celebrat aquesta setmana al Parlament i tot just dues setmanes després del relleu de Trapero per Ferran López i de Miquel Esquius, el comissari en cap del cos, ara jubilat, per la comissària Sílvia Catà, el Departament d’Interior va fer una proposta al president Salvador Illa que aquest va traslladar a la cambra catalana. En concret, que el PSC presentaria -esperonat pel Govern- una proposició de llei al Parlament per impulsar un enduriment de les penes del Codi Penal per a la tinença il·lícita d’armes, sobretot de foc. És a dir, demanar a la cambra catalana que proposi una reforma al Congrés espanyol, que és qui té les competències en aquest àmbit. Una possibilitat que l’Estatut i la Constitució permeten.
Illa, Parlon i el Cos de Mossos d’Esquadra han trobat un aliat de primer nivell, el fiscal superior Francisco Bañeres. El màxim representant del ministeri públic a Catalunya ha aprofitat el seu discurs en l’obertura de l’any judicial, aquest divendres al matí al Palau de Justícia, per fer costat a la iniciativa. Aprofitant el tiroteig d’aquesta nit passada a Terrassa -on han estat ferits dos guàrdies civils- Bañeres ha advertit de “l’extensió de la quantitat d’armes” que, segons ha dit, “sembla que ens han envaït”. Bañeres es referia tant a les de foc com les blanques, i ha formulat una pregunta davant de tot el ferro del monopoli de la força de l’Estat que l’escoltava: “La resposta penològica actual és prou contundent?”. De fet, és una opinió que la Fiscalia General de l’Estat ja esbossa en la memòria lliurada al president del Tribunal Suprem el passat deu de setembre.
Més contundència a les penes
L’opinió de Bañeres és compartida pel govern d’Illa i pel cos de Mossos d’Esquadra. Així, recorden que els articles del Codi Penal sobre tinença d’armes de foc són els mateixos des de 1995. La tinença d’armes prohibides, de foc o no, està penada amb entre un i tres anys de presó, i el projecte és augmentar la pena de dos a quatre, per tal que la pena mínima no permeti eludir la presó. La tinença d’armes de foc sense permís té penes de 6 a 12 mesos si són llargues i d’un a dos anys si són curtes. Es vol passar de 6 a 18 mesos en les armes llargues i de 18 mesos a 3 anys en les armes curtes.
A banda, es vol incrementar les penes pels agreujants com haver esborrat el número de sèrie, haver entrat a l’Estat espanyol il·legalment o haver estat modificades. Ara les penes van d’un a tres anys de presó, segons si són armes curtes o llargues. I es vol passar d’un any i mig a quatre. Per últim, l’actual atenuant de no tenir intenció de fer servir l’arma no es podria aplicar si aquesta s’ha exhibit en llocs públics o davant de persones vulnerables, menors d’edat, o amb discapacitat. Aquest augment de penes acostaria o equipararia la legislació espanyola a la d’Itàlia, Alemanya, França o Portugal, on les penes poden arribar fins als cinc anys de presó. Això faria que s’eliminés la diferència de penalització i que no fos tan atractiu com ara exhibir armes de foc a l’Estat. Aquest seria el gruix que proposaria la iniciativa legislativa del Parlament per portar al Congrés. Una idea que avui ha obtingut el suport de la fiscalia, com a mínim, en el seu concepte i intenció.
Increment d’armes de foc
Els incidents amb ús d’arma de foc real el primer semestre d’aquest 2026 han augmentat un 45% respecte del mateix període de l’any passat, segons les dades dels Mossos d’Esquadra. En total s’han fet servir armes de foc real en 68 casos, amb un total de 27 ferits i 6 ferits. Els Mossos han recollit 450 elements balístics entre bales, beines i altres. A més, també han crescut un 31% els incidents on hi ha hagut presència d’armes de foc reals, encara que només s’hagin exhibit però no usat. En concret, han passat de 88 a 127 entre el primer semestre del 2025 i la primera meitat del 2026.
En els últims tres o quatre anys, els Mossos tenen constància de poc més de 600 incidents anuals amb presència d’armes de foc. En el primer semestre d’aquest any n’hi ha hagut 305, així que es manté la tendència. D’aquests incidents, el 42% són amb armes de foc reals, el 17% són amb armes de foc simulades i en el 41% dels casos es dubta si l’arma era real o simulada. Cada cop es fan servir més armes reals i menys simulades.
La policia de la Generalitat ha intervingut aquest en la primera meitat de l’any un total de 179 armes de foc reals, un 15% més que l’any passat. Les armes de foc curtes han passat de ser el 54% del total intervingut al 60%. Una conseqüència, segons fonts policials, al fet que aquestes són cada cop més barates, i també comporta que s’exhibeixin o es facin servir més sovint, i no només per part de grups organitzats, sinó també per part de delinqüents individuals. Així mateix, també hi ha un efecte contagi entre bandes criminals, sobretot de narcotraficants, que es volen protegir dels atacs o assalts d’altres grups. No obstant això, no s’ha notat un increment d’homicidis amb arma de foc.
