TV3 sap que els dilluns són nits de Crims i els teleespectadors també, tal com ho demostren les xifres d’audiència. La segona part del doble crim de Bellvitge ha arrasat i ha estat líder del prime time amb moltíssima contundència, tenint en compte que ha assolit un espectacular 23,2% de quota de pantalla i 408.000 persones de mitjana. Mentrestant, el segon programa més vist de la nit -que ha estat La isla de las tentaciones– es queda amb un 11,4% de share i, per tant, gairebé la meitat d’audiència.
Lluny queden El Hormiguero de Pablo Motos, que s’ha d’acontentar amb un 8,6% gràcies a l’entrevista amb Mario Vaquerizo, i La Revuelta que queda encara més enrere amb un 8,4% el dia que tenia Paula Badosa a plató. Sembla que ja no interessa i no genera morbositat veure el presentador i la seva exparella parlant en públic…
Què ha passat en el capítol de Crims d’aquesta setmana?
Aquest dilluns, com dèiem, Carles Porta presentava la segona part del capítol triple que ha preparat sobre el doble crim de Bellvitge que va tenir lloc l’octubre del 2004. Aquest dilluns, hem pogut seguir descobrint com va prosseguir la investigació i l’intent dels policies de caçar el principal sospitós de la mort de les dues policies nacionals en pràctiques.
Al llarg de tot l’episodi, resultava evident que el condemnat per violació Pedro Jiménez -que gaudia d’un permís penitenciari quan es van cometre els crims- sempre anava un pas per endavant de la Policia. Un error d’un funcionari, quan va trucar al telèfon desechable que sabien que tenia preguntant-lo si era ell i si treballava de policia, el va posar en alerta i ràpidament va adonar-se que sospitaven d’ell i que el perseguien. A partir d’aquí, el joc de fet i amagar amb els investigadors el va anar guanyant ell clarament.
De res no va servir veure’l a les càmeres de metro, situar-lo a diferents punts de Barcelona, interceptar les seves trucades… Sabien què havia anat fent, però tota l’estona escapava i acabaven sense tenir ni idea d’on es trobava. Més endavant trucarien la seva germana, que els diria que Pedro Jiménez l’havia acompanyat a una tutoria amb el seu fill i que, després, hauria acudit a una entrevista de feina. Tot això, poques hores després d’haver matat violentament les dues noies… com si res no hagués passat.
Va ser en el restaurant en el que van entrevistar-lo on va deixar, en un lavabo, les vambes d’una de les víctimes que va posar-se quan va marxar de l’escena del crim. Gràcies a la sang de la petjada acabarien de situar-lo al lloc dels fets. La navalla que havia deixat allà també, però, no contenia sang i tampoc no acabava de coincidir amb l’arma del crim.
Aquest depredador sexual continuava lliure per Barcelona, ja que el van situar a la zona del Maremàgnum i també el van veure treure diners d’un caixer. La histèria col·lectiva, en aquest punt, va començar a ser notable de la mateixa manera que la pressió per enxampar-lo anava augmentant i augmentant.
El capítol acabava amb la decisió d’un dels encarregats del cas de filtrar la seva identitat i una fotografia a la premsa per tal que tots els telenotícies del país n’informessin i ell es posés nerviós. Necessitaven que cometés un error, però aquesta estratègia podia sortir molt malament.
Dilluns vinent, el desenllaç d’un capítol triple que ha mantingut intrigada l’audiència que continua donant alegries a TV3 gràcies al true crime.
