El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, ha estat l’encarregat d’anunciar la convocatòria de vaga dels facultatius els pròxims 25 i 26 de gener, explicar els motius pels quals el sistema sanitari està en risc i exposar possibles solucions. Rep El Món a la seu del sindicat i alerta que la situació és “un desgavell”, en especial per la descapitalització del sistema sanitari, que es tradueix en una gran falta de mans. En els pròxims anys es jubilaran fins a 9.000 metges a Catalunya, però el problema principal és que no es pot calcular quants en faltaran perquè el Departament de Salut no sap quants metges té contractats. En aquest marc, la conselleria espera que l’acord al qual s’ha arribat amb altres sindicats per signar un conveni per a la xarxa concertada del sistema sanitari serveixi per desconvocar les vagues, però Metges de Catalunya ja ha registrat la convocatòria al Departament de Treball.
El moviment de Salut amb el conveni de la xarxa concertada pot fer que desconvoquin la vaga, com espera el conseller?
Demanem que sigui rigorós amb les informacions que trasllada a l’opinió pública. El preacord signat no reverteix les retallades del 2010 perquè redueix la minoració salarial però no l’elimina. A més, el preu de les guàrdies no assoleix el mínim fixat pel Tribunal Suprem. De fet, el preu fixat escassament iguala el preu de l’hora ordinària de treball, el preu mínim al qual s’han d’abonar les hores de guàrdia segons la sentència d’octubre del 2014, i només afecta els facultatius de 12 dels 59 hospitals de la xarxa concertada. El personal facultatiu tampoc no tindrà un increment retributiu de 5.000 euros anuals nets com ha dit el conseller, sinó de 2.546,72 euros bruts, vinculats a l’assoliment del 100% dels objectius fixats per les direccions.
Fa temps que alerten que la situació s’està deteriorant per moments. Per què han escollit aquest moment i no un altre per convocar una vaga?
La decisió de convocar aquesta vaga es va prendre tot just tornant de l’estiu en veure que la situació, un cop ja s’estava superant la pandèmia, no es redreçava. L’administració no tenia cap mena d’intenció de posar-s’hi i començar a corregir els greus desequilibris que hi ha en la sanitat pública. Això es va decidir internament passat l’estiu i si no hi hagués hagut el relleu a la conselleria s’hauria convocat abans. Vam entendre que des del punt de vista circumstancial no tenia gaire sentit que arribés un nou conseller i immediatament es trobés una convocatòria de vaga. Tan bon punt ens va rebre, li vam dir que el cronòmetre estava en marxa i que si no feia res clar i contundent tiraríem endavant.
“Actualment si no vols tenir problemes amb el sistema públic de salut només tens dues opcions. Una, estar eminentment sa, o la segona, tenir una malaltia molt greu. I cada cop caldrà més estar a punt de morir-te perquè la sanitat pública t’atengui”
Hi ha hagut algun canvi entre la conselleria de Josep Maria Argimon i la de Manel Balcells?
Molt lleus. Segurament hi ha la sensació que tenen un punt més d’empatia, però molt subtil. A l’hora de la veritat els fets són exactament els mateixos i en aquests moments ja no parlem de sensacions o de si ens cauen millor o pitjor, sinó dels fets. I són els mateixos.
Quines són les línies vermelles per desconvocar la vaga?
Les coneix la conselleria i són objecte de la negociació.
No hi ha cap punt prioritari que sigui irrenunciable?
Formen part de la negociació perquè ara podria dir una llista però en funció d’allò que l’administració pugui oferir es modularà o matisarà. Dir-ho és limitar la possibilitat de poder transaccionar.
Un dels problemes és l’abandonament de professionals perquè pateixen burnout?
Cada vegada n’hi ha més. Fa un mes al meu centre una metgessa jove, en principi sense problemes des del punt de vista laboral, em va venir plorant a dir que deixava la feina, sense tenir cap altre destí, i que es plantejava deixar la professió. Això, en una persona de 35 anys, em sembla gravíssim. És el pitjor que pot passar en el sistema sanitari, un senyal d’alarma al qual tothom hauria de fer cas.
En el cas del burnout, tenen més pes les condicions laborals precàries o l’excés de feina per falta de mans?
El gran condicionant del burnout i d’aquest estrès continuat que fa que la gent busqui altres alternatives o abandoni la professió són les condicions assistencials. La sobrecàrrega assistencial continuada. Si ets un metge de primària i un dia tens setanta visites és duríssim. Però el més dur és anar a dormir pensant que l’endemà tindràs un altre dia així i estaràs exactament igual. És la sensació d’estar en una roda eterna amb sobrecàrrega dia sí i dia també. És una llosa molt pesada.
Senten que la ciutadania els dona suport i els entén?
Tinc la sensació, pel que he pogut percebre, que el missatge que creiem que s’havia de transmetre ha arribat net i clar. Hi ha molt poca gent que no reconegui que la situació de la sanitat pública és crítica i que els professionals han estat maltractats en els darrers deu o dotze anys. Tenim aquest suport i el missatge que hem enviat és el que tocava.
Hi ha hagut alguna comunicació o reacció del departament a la convocatòria de vaga?
Hem tingut trobades informals, però la sensació és que hem dilapidat un mes des que vam fer l’anunci i no es prenen amb la seriositat que pertocaria la crisi tan greu que tenim en el sistema.
Pot ser que creguin que encara hi ha temps?
Quan fas un anunci així amb tant de temps és un dels riscos, que hi ha gent que diu que hi ha temps i ho deixa per al final. No és la meva manera de pensar ni de fer, però hi ha qui funciona així.
En cas que la vaga es mantingui, esperen una resposta massiva?
Entenem que hi ha un volum molt important de professionals que ens ho està demanant i que fins i tot quan vam fer l’anunci ens va dir que ja era hora. Estan convocats a l’aturada els facultatius del país: metges, psicòlegs, odontòlegs, bioquímics, radiofísics i farmacèutics. Entenem que el suport serà molt important. Treballem dia a dia per esvair els dubtes de la gent que pugui tenir-ne algun. Ens hi juguem el futur com a societat i el futur com a professionals en aquest país. Ens hi juguem moltes coses.
S’hi sumaran altres sindicats?
Altres sindicats, altres prioritats.
Si les negociacions encallen, es plantegen més dies de vaga?
Ja estem programant-ne més. Tant vagues com accions i mobilitzacions. Sempre hem dit que el 25 i 26 de gener és la data d’inici de les protestes. Això s’acabarà quan l’administració respongui.
“El gran problema és la descapitalització de recursos humans del sistema sanitari. La situació és un desgavell també a Espanya, però això no els eximeix de responsabilitat”
Una de les preocupacions més grans per a professionals i pacients són els interessos privats que volen parasitar la sanitat pública. Està realment en risc?
Actualment si no vols tenir problemes amb el sistema públic de salut només tens dues opcions. Una, estar eminentment sa, o la segona, tenir una malaltia molt greu. Si estàs greu la sanitat pública a dia d’avui et respondrà. Al mig, entre estar sa o estar molt greu, hi ha una enorme llista d’espera. I cada cop serà més gran i els extrems més petits. Això resumeix cap a on anem. O no tens problemes de salut o t’estàs morint. I cada cop caldrà més estar a punt de morir-te perquè la sanitat pública t’atengui, perquè no té els recursos humans per poder-te donar resposta perquè els està foragitant. Pel mig hi haurà un maremàgnum de llista d’espera que anirà in crescendo. Si no tens professionals no pots ajudar la gent. La imatge gràfica és demolidora.
El Govern ho justifica per la falta de diners. Si és veritat que no n’hi ha, creu que estan tenint cintura per aplicar solucions com ara potenciar la intel·ligència artificial, que pot servir per descarregar de feina els professionals?
El sistema sanitari està en constant evolució. De quan vaig començar l’especialitat a ara ha canviat tot. No té res a veure com s’opera. Quan vaig començar a operar els punts es posaven amb una agulla i un fil de seda. Ara ens n’hem oblidat. Que el sistema sanitari evoluciona amb una velocitat tremenda i la intel·ligència artificial ja hi està entrant està fora de dubte. El problema és que per molt que puguem tenir sistemes assistits o intel·ligència artificial necessitem gent que hi estigui darrere, i cada cop n’hi haurà menys. El gran problema és la descapitalització de recursos humans del sistema sanitari. La situació és un desgavell també a Espanya, però això no els eximeix de responsabilitat.
Quin és el missatge, clar i net com ha dit vostè mateix abans, que vol fer arribar a la ciutadania?
Cal tenir en compte que ens hi juguem molt. Estem fent tots els esforços d’interlocució i mediació. Això no va només de condicions laborals i retributives, que és al que ho vol reduir la conselleria. Parlem d’estàndards de qualitat amb els quals atenem a la ciutadania. No neguem que vagi de condicions laborals, perquè estem a la cua d’Europa en retribucions i tenim unes condicions laborals infinitament inferiors, però és molt important com tractem la ciutadania. Això s’està deixant de banda i ens preocupa molt. Bona part de l’abandonament dels professionals es deu al fet que no poden suportar la sobrecàrrega assistencial. És evident que necessitem més recursos i que el pressupost executat aquest 2022 és insuficient per abordar tot el que s’ha de canviar. És responsable dir a la ciutadania que hem de tenir pressupostos suficients per a sanitat, és a dir, incrementats i encaminats a millorar les dues baules fonamentals del sistema, les condicions assistencials i les laborals i retributives dels professionals. Si només s’incrementa el pressupost per posar més totxo ens estem equivocant de mig a mig.
Per tant una pròrroga dels pressupostos si el Govern no els tira endavant seria un desastre.
El pressupost d’aquest any és insuficient per abordar totes les reformes que calen i sense les reformes el sistema sanitari se’n va al desastre.
7 
2 