La vacuna catalana contra la Covid podria estar al mercat a partir del novembre. Així ho ha anunciat aquesta setmana el laboratori que l’està desenvolupant i que podria rebre l’autorització de l’Agència Europea del Medicament (EMA) en poques setmanes. Rebre llum verda del regulador europeu activaria els mecanismes per poder comercialitzar la vacuna només una setmana després, el que significa que la vacuna d’Hipra veurà la llum abans que acabi el 2023. Ara bé, aquesta notícia ha despertat moltes preguntes sobre la idoneïtat d’afegir un nou vaccí a la campanya de vacunació que està a punt d’engegar-se, almenys a casa nostra.
Segons el cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, aquesta vacuna pot ser útil com a dosi de reforç per als més vulnerables, però no com a primera vacuna. “Les noves respostes immunes del cos queden marcades per la primera immunitat que adquireixes, que és amb les vacunes antigues, pel que la d’Hipra estaria recomanada com a reforç i no com a primera vacunació”, explica de forma sintètica.
Per la seva banda, el cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el doctor Manel Cervantes, apunta un altre possible ús de la vacuna catalana, que insisteix que “no està de més”. “La quarta dosi no serà la última i quan torni a venir una onada i la gent gran i vulnerable s’hagi de tornar a vacunar caldrà tenir diverses opcions”, assenyala. Així, creu que tenir Hipra disponible és una bona opció tot i que actualment no és urgent perquè es pot seguir vacunant amb els vaccins clàssics.
Objectiu d’Hipra: que les defenses durin més temps
Un altre dels objectius que persegueix la vacuna catalana i que li donen sentit és que fins ara les vacunes han estat molt útils per evitar infeccions greus però no per evitar contagis, pel que cal una vacuna que allargui la immunitat. “El que es busca és una vacuna que deixi unes defenses a més llarg termini i és per això que s’ha creat Hipra”, apunta Cervantes, que insisteix que és una bona alternativa a les vacunes actuals perquè, a més, és també efectiva en un 70% contra Òmicron.
La tecnologia d’Hipra, distanciada de la de la resta
A banda, Trilla assenyala que Hipra utilitza una tecnologia diferent a la de les altres vacunes i està basada en proteïnes contra les variants Alfa i Beta. L’actual variant majoritària és Òmicron, però tot i així aquesta vacuna pot servir per incrementar la protecció dels més vulnerables. “La vacuna d’Hipra neix, com d’altres, per adaptar els vaccins a les noves variants. La diferència entre la variant de Wuhan i l’actual és el que justifica que es modifiquin les vacunes per cobrir noves soques”, explica.
En aquest sentit, Cervantes assenyala que aquesta vacuna també pot ser una bona notícia per a persones que hagin patit reaccions greus a Pfizer o Moderna i necessiten una vacuna diferent per mantenir la immunitat al llarg dels anys.
Veus discordants: l’increment de la protecció “no és significatiu”
En canvi, el metge i investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip aposta per les vacunes inicials perquè “no hi ha una diferència molt gran” entre posar dosis de reforç de les noves vacunes com Hipra o dosis de les vacunes clàssiques. “Pot tenir utilitat en gent gran o amb problemes perquè pot protegir una mica més, però la diferència no és significativa a nivell general”, assenyala. Insisteix que Hipra no està creada contra Òmicron sinó contra Alfa i Beta, mentre que altres vacunes modificades sí que es dirigeixen a la variant que és predominant ara mateix.
Tot i així, Macip no deixa escapar l’ocasió de recordar la importància de vacunar-se sigui amb el vaccí que sigui. “És l’única cosa que estem fent contra la Covid i si no ens vacunem molt bé la situació es complicarà”, avisa l’investigador, que creu que és “clau” insistir en les campanyes de vacunació perquè tot i que la protecció actual és bona hi ha un percentatge de gent que acabarà hospitalitzada. “Aquest percentatge s’ha d’abaixar amb la vacunació, la principal eina per salvar vides, tot i que igualment tindrem pujades i baixades de casos perquè no estem fent res per controlar la Covid”, resol.
Massa relaxament en la societat?
Macip i Trilla coincideixen que psicològicament era necessari passar pàgina de les restriccions i limitacions, tot i que assenyalen que entre això i actuar com si no hi hagués pandèmia “hi ha un terme mig”. “Entre passar de considerar la Covid com una grip, no fer proves ni cap mesura de prevenció, i viure com abans ha d’existir un punt mig”, insisteix Macip, que subratlla que la Covid i la grip no són el mateix per molt que se les vulgui assimilar. “Cal prudència i anar una mica amb compte”, resol.
Pel que fa a Trilla, avisa que no podem preveure si hi haurà una nova onada pel que “hem de ser una mica prudents”. “Mentalment la societat ha fet un canvi i considera que ja no és una malaltia greu, tot i que és prematur dir que s’ha acabat”, explica abans d’afegir que és el primer hivern que podem afrontar la malaltia amb positivitat.
Cervantes, en canvi, defensa no posar restriccions generals perquè “la majoria el passen millor que una grip, com un constipat”. El que creu és que s’ha de posar el focus en les persones vulnerables perquè vegin que la pandèmia no s’ha acabat i actuïn amb prudència. “La gent vulnerable ha d’actuar amb prudència, per exemple, aprofitar que estem en un país on 11 mesos a l’any es pot dinar fora i no arriscar en un ambient tancat i ple de gent”, diu com a exemple. “No ha calat aquest missatge que pot haver-hi un terme mig entre tancar-se a casa i ser prudent”, conclou.
