El biofísic i membre del BIOCOMSC Daniel López Codina rep El Món al Campus de la UPC del Baix Llobregat, amb una visió esperançadora sobre la Covid. La seva mirada positiva sobre la pandèmia coincideix amb la que exhibeix el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en les seves últimes compareixences. La Covid ha vingut per quedar-se, adverteix Codina només començar la conversa. Ara bé, assenyala que estem en un moment de convivència amb un virus que continuarà generant onades, tot i que amb sort seran cada vegada més febles.
Un cop sembla que hem arribat al pic de la setena onada, podem dir que ha estat més lleu que altres?
Si pensem en nombre de casos probablement no, segurament ha estat més alta que algunes de les anteriors. Però si pensem en gravetat sí, ha estat més lleu perquè els efectes de les vacunes i de la immunitat natural de la gent que s’ha infectat fan que en aquest moment els casos veritablement greus siguin molt pocs. Això queda reflectit en el nombre d’UCI ocupades, estem en mínims. Pel que fa a la mortalitat ha afectat molt a gent de més de 75 anys i es pot dir que ha estat una onada similar a les altres en aquest aspecte.
Apunta que la mortalitat continua sent alta, no hi ha manera de protegir la gent gran d’una forma més efectiva?
És difícil protegir-los perquè el seu sistema immunitari és més feble que el de la gent jove. De fet el que fa la Covid no és matar la gent sinó desequilibrar i desajustar l’organisme. És per això que la gent acaba morint. La gent pot morir per Covid, és a dir, com a conseqüència dels problemes respiratoris causats per la malaltia o pel desequilibri, però també pot morir amb Covid, on la malaltia és incidental. Per això és complicat protegir-les.
S’hauria d’haver avançat amb la quarta dosi per aquestes persones abans de l’increment de casos?
Aquesta és una qüestió que està fora del camp de la nostra especialitat, però probablement si s’hagués vacunat la gent gran fa dos mesos algunes persones no haurien patit. És possible però és molt complicat saber quin protocol de vacunació has de fer perquè s’ha de programar sabent què passarà en els mesos successius. Els especialistes en vacunes són qui ha de decidir quina és la millor estratègia. També s’ha de pensar que ara tenim unes vacunes especialitzades en unes variants que ja no són les majoritàries… És un problema verdaderament difícil.
Quin escenari preveieu per la tardor o l’hivern?
No podem fer prediccions a llarg termini, però escenaris sí. El que està clar és que la Covid ha vingut per quedar-se amb nosaltres i hem d’evolucionar cap a un estat d’estabilitat igual que tenim amb la grip. Aquesta evolució pot venir associada a diferents onades i esperem que progressivament siguin menys problemàtiques que les que hem anat vivint.
Veu molt clar que n’hi haurà més
Sí, n’hi haurà més segur. Això és segur, però si no tenim noves variants que causin realment novetats el que caldria esperar és que cada cop siguin més febles. Potser arribarem a un estat d’aquí un any en què tinguem dues onades l’any igual que en tenim una de grip. No ho sabem, però en qualsevol cas el que és evident és que ha vingut per quedar-se.
Al carrer continua havent la sensació que la pandèmia ja ha acabat. Ens estem relaxant massa?
El nostre grup s’encarrega de l’epidemiologia matemàtica. L’epidemiologia ha de ser molt més holística i tenir en consideració els aspectes psicològics, psiquiàtrics i emocionals i els aspectes econòmics i socials. Per tant, si ens ho mirem matemàticament diríem que hem de ser molt restrictius, però els humans som molt complexos, pel que probablement socialment necessitem normalitzar la situació i conviure amb el virus amb la màxima normalitat possible.
Compartiu el punt de vista de Salut, que no ha parlat mai de la setena onada d’una forma explícita?
Vam tenir unes setmanes on teníem una incidència alta però sostinguda i no hi havia un creixement. Aquest ha estat ràpid en les últimes setmanes i també s’ha arribat molt ràpid al pic. Parlar de setena onada o no parlar-ne és intranscendent, no canvia res.
Alguns experts creuen que és irresponsable no parlar obertament de l’augment de casos perquè fa que la gent no es protegeixi de forma responsable
La gent jove no té problemes perquè s’infecta, té un parell de dies de malestar i tira endavant. Això és semblant a constipats que tenim normalment i als quals no els donem gravetat. Des del punt de vista de la gent jove, no donar importància a la Covid és raonable, el que hem de tenir clar és que hi ha col·lectius vulnerables i hem de protegir-los. Si tenim símptomes no hem d’anar a veure els avis perquè per ells pot ser una cosa molt complexa, però per la resta hem d’anar procurant anar avançant cap a la normalitat perquè no serà l’últim virus que tinguem ni l’última epidèmia.
Hi haurà més epidèmies?
No sabem quan però en tindrem d’altres, evidentment. Hi ha factors que ho faciliten, com ara que estem vivint un canvi climàtic ràpid que provoca canvis en els ecosistemes i afavoreix que determinats virus o bacteris que estan en llocs puntuals saltin a l’humà. El fet que tenim una alta mobilitat de persones, mercaderies i comerç, també provoca que hi hagi espècies que van d’un continent a un altre i són invasores. La papallona del boix, per exemple, és un cas recent. Totes aquestes coses afavoreixen que puguem tenir altres crisis.
Estaríem preparats per afrontar-les?
Més que en el 2020 sí. Probablement els europeus o occidentals ens miràvem amb una prepotència absoluta la situació sanitària. Pensàvem que a nosaltres no ens passaria res i hem descobert que som vulnerables. Si hi ha una nova situació crítica segur que reaccionarem més de pressa que amb la Covid.
Alguns experts consideren que la visió de la situació que tenim ara està limitada. Vostè és partidari del sistema sentinella?
En algun moment s’havia de fer. No tindria sentit anar comptant quants casos hi ha perquè no aporta cap informació transcendent. El sistema sentinella és una forma d’obtenir aquesta informació amb una mostra, el normal en el món de la ciència. No cal avaluar tot el sistema. També afavoreix el fet que no s’hi han de dedicar tants recursos i es poden distribuir per cobrir les necessitats que existeixen i que no són la Covid.
De cara a les noves onades que considera que arribaran a la tardor, quines mesures es poden adoptar per protegir la gent vulnerable? És possible que torni l’obligatorietat de la mascareta en interiors?
No. El que preveuríem si no tenim sorpreses amb alguna variant és que les onades siguin progressivament més febles. Per tant cal protegir la gent vulnerable amb la dosi de record, però esperem que no calguin mesures més restrictives. Ara bé, no tenim cap bola de vidre.
No en teniu, però es pot dir amb claredat que no hi haurà una variant més letal? S’ha dit que quanta més transmissibilitat menys letalitat té el virus i que s’evoluciona cap a una expansió cada cop més ràpida.
Això realment és un mite. El virus muta aleatòriament. Si per atzar troba un camí que li dona més facilitat per propagar-se aquest és el que es farà majoritari. Que sigui més o menys greu no depén de la transmissió, no té res a veure. El que és veritat és que cada cop la immunitat de la població és més gran i el virus té efectes menors. Això sí que és indiscutible.
Les baixes automàtiques que ha activat Salut en aquesta setena onada per evitar el col·lapse de l’atenció primària han estat una bona idea?
La gent que està infectada és convenient que es quedi a casa. Els que tenim feines que podem permetre’ns el luxe de quedar-nos a casa evitàvem la transmissió, però hi ha altres treballs on no es pot fer i la gent seguia anant a la feina amb símptomes de Covid. Per això és bona idea obrir les baixes per aturar la propagació del virus. És una bona mesura perquè facilita que si ets positiu no transmetis el virus.
