La consellera de Salut, Olga Pané, ha cedit a les pressions dels metges i ha acabat reunint-se amb el sindicat Metges de Catalunya (MC) per abordar els motius que han dut els facultatius a una vaga indefinida que començarà el 28 d’octubre. Els metges catalans s’afegeixen a la vaga de la resta de sindicats estatals en contra de la reforma de l’estatut marc, que regula les condicions mínimes de tots els professionals sanitaris de l’Estat, si bé matisen que les competències en sanitat estan delegades i que és l’executiu català qui ha de donar resposta a les seves demandes. Metges de Catalunya, que ha celebrat l’acostament amb l’executiu, aclareix que “en cap cas es tracta d’una negociació formal” i manté tant la vaga com la campanya ‘ni un minut més’, a través de la qual han deixat de fer hores extra.
“Els representants del sindicat i l’administració han abordat conjuntament les causes del conflicte i han manifestat la voluntat compartida de trobar vies de solució per posar fi a la confrontació i recuperar la normalitat a l’atenció mèdica catalana”, ha apuntat MC en un comunicat. “No hi ha cap negociació formal, però sí que ha servit per destensar una mica la situació”, explica a El Món Ramon Sarrias, secretari de finances de Metges de Catalunya i un dels assistents a la reunió. És la primera vegada des de l’inici de l’actual cicle de mobilitzacions, l’octubre de l’any passat, que la consellera es reuneix amb el sindicat exclusiu de metges per abordar qüestions específiques de la vaga.
Malgrat l’acostament, ara per ara no s’ha acordat quan serà la pròxima trobada. “El que hem demanat és que tingui un gest en la pròxima taula mèdica. La consellera vol segmentar els temes, per tractar només aquelles en què està més còmode, limitant-se a parlar de les guàrdies”, comenta Sarrias. És una de les principals reclamacions dels facultatius. Segons el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, les guàrdies de 24 hores van ser instaurades com una solució òptima per garantir una assistència continuada a la població quan “la pressió assistencial no era com l’actual” i els serveis d’Urgències no s’havien convertit en “un supermercat d’atenció sanitària 24 hores”.
Sense pistes d’un possible conveni propi
En tot cas, el sindicat no compra la idea del departament, que vol tractar els temes de forma “segmentada”. “Li hem demanat tractar també altres reivindicacions en la taula en què s’ha d’abordar les guàrdies”, remarca Sarrias. Malgrat tot, res apunta que el departament faci cap gest en direcció al conveni propi, tal com voldrien els facultatius. “Si no els agrada el terme de conveni, doncs parlem de marcs propis de negociació amb capacitat de decisió, cap problema”, apunta Sarrias davant les reticències mostrades per altres col·lectius sanitaris i alguns representants polítics de l’esquerra. La consellera, apunta el metge, s’ha obert a estudiar un model similar al de l’Hospital del Mar, en què els metges negocien per separat aspectes que després van a la taula general.
“És un inici, però no hi estem del tot d’acord. Hi ha temes que només afecten els metges”, comenta Sarias. “A l’administració”, posa d’exemple el metge, “li costa cobrir hospitals petits i que estan lluny, i aleshores s’inventa convenis i invents específics que ens obliguen a anar a l’hospital més llunyà, però sent contractant per un altre hospital”. “Això només passa amb els metges. És una cosa, entre altres, que voldríem negociar directament amb l’administració”, demana el portaveu de MC.
Els metges demanen “un gest”
La reunió d’aquest dijous no servirà per desconvocar la vaga indefinida de l’octubre, un aspecte que el sindicat veu encara lluny. “Necessitem un gest, però hi ha moltes dificultats. Portem molts anys maltractar-nos i encara estem massa lluny”, afirmen a MC. “Si continuem així ens aixecarem de totes les taules”, confirma Sarrias.
La reunió no ha entrat a fons en les accions de protesta dels facultatius, que han iniciat una campanya en contra de les hores extres. Metges de Catalunya sosté que el 30% de l’activitat quirúrgica a Catalunya es basa en un “sobreesforç” dels facultatius, cosa que demostraria l’increment de les llistes d’espera, que han crescut de l’inici de la campanya. Segons l’anàlisi elaborada pel sindicat, el juliol de 2026 es van realitzar 33.936 intervencions, un 8% menys que el mateix mes de 2025, quan se’n van efectuar 36.876. En termes absoluts, són 2.940 operacions menys.
