Centenars de metges s’han adherit a una campanya del sindicat Metges de Catalunya en contra les hores extra. Els facultatius volen revisar les seves condicions laborals i, després de diverses vagues, han iniciat noves accions que van més enllà de la “retòrica”, segons va dir el secretari general de l’organització, Xavier Lleonart, a l’inici de l’acció. Un mes després, un total de 234 metges d’una seixantena de centres s’hi han sumat. La iniciativa, oficialment batejada com ‘Ni un minut més’, va començar entre els facultatius dels hospitals, però s’ha estès també als centres d’atenció primària. En total, participen professionals de 42 hospitals, 19 CAPs i un parell de centres de salut mental.
L’acció se suma a una desena de vagues discontínues que els metges han fet aquest any per reclamar un conveni propi que posi fi, entre altres, a les guàrdies de 24 hores. En aquesta línia, els centenars de metges que formen part de la campanya s’estan negant a fer visites forçades a l’agenda o d’altres que es programen dins d’una mateixa hora. També es neguen a doblatges o perllongacions de jornada que fan per “pal·liar mancances estructurals de l’equip” o acceptar l’assignació de més pacients addicionals al contingent individual.
El Departament de Salut ha xifrat recentment en un 15% l’afectació d’aquesta campanya en les intervencions no urgents. “No diem que no vulguem atendre pacients, sinó que la sanitat pública no pot funcionar a base del nostre esgotament”, apunta Lleonart en un vídeo en què acusa el Govern de subjectar tot el sistema sanitari en la “sobrecàrrega permanent” dels professionals. “El que perjudica pacients és un sistema que funciona constantment al límit”, apunta el sindicat al respecte.
El sindicat també ha denunciat el que entén com a “coaccions” d’algunes direccions contra els facultatius que s’han adherit al manifest. En una entrevista aquesta setmana a SER Catalunya, Lleonart lamentava que els centres hagin enviat missatges als metges remarcant que “es veuran obligats a revisar” els permisos de vacances donada “la situació iniciada l’1 de juny” –la campanya–. Un correu que el sindicat ha titllat de “violència institucional” contra els metges en vaga.
“L’administració programa més activitats de la que la plantilla pot assumir”
El manifest signat pels facultatius afegeix que el creixement exponencial de la població “no ha anat acompanyat d’un increment equivalent del nombre de professionals mèdics”. “El sistema està mal dimensionat, és com si una companyia aèria programés més hores de vol de què pot produir i demanes als pilots que facin més hores”, insisteix Lleonart en un vídeo dirigit als metges. “L’administració veu acceptable programar més activitats de la que la plantilla pot assumir”, lamenta finalment.
Els metges volen forçar així el Govern a obrir una negociació paral·lela amb ells –sense altres col·lectius del sistema sanitari– per abordar “solucions estructurals” per a l’atenció primària i el conjunt del sistema sanitari. Entre altres, remarquen que no haurien d’estar fent guarides de 24 hores o jornades setmanes superiors a les 70 o 80 hores laborals. “El que perjudica els pacients és un sistema que funciona constantment al límit”, afirma Lleonart, partidari d’un conveni mèdic propi que aterri totes aquestes qüestions.
A l’altra banda de la taula, Salut s’ha obert a reestructurar les guàrdies de 24 hores. Mesos enrere, la consellera Olga Pané –ara de baixa mèdica per una fractura al peroné– va convocar un “grup de treball” per explorar noves guàrdies de 12 hores. La intenció seria repetir el model d’altres treballadors del sector sanitari, que també fan guàrdies contingudes però per torns.
Salut descarta, en tot cas, un conveni propi i generalitzat per als metges, tal com demanen els facultatius, al·legant que la normativa actual no ho permet. El departament remarca que, entre les seves funcions, no està la de contractar metges, un aspecte que recau sobre l’ICS o els centres concertats, amb conveni propi. D’altra banda, remarca que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va carregar-se l’únic conveni específic de metges que hi ha hagut. Però Metges de Catalunya matisa aquesta lectura, assegurant que la mateixa sentència esmentava els passos que calia seguir per elaborar-lo correctament.
