Fa poc més d’un any que l’eutanàsia està regularitzada a l’estat espanyol, però encara no s’ha avaluat estrictament l’impacte emocional que pot tenir per als professionals sanitaris participar en una mort d’aquest tipus. Precisament això és el que pretén estudiar un projecte d’investigació de l’IDIAP en col·laboració amb Can Ruti, la Universitat Autònoma de Barcelona i la plataforma Dret a Morir Dignament. L’investigador principal d’aquest estudi, Xavier Busquet, assegura que aquest és el moment “ideal” per avaluar com viuen l’eutanàsia els professionals sanitaris del primer país mediterrani en regularitzar-la.
“Pretenem veure l’impacte ètic que té en els professionals aquí a Catalunya, perquè un estudi a Holanda diu que el 20% dels professionals que hi participen queden amb una ferida incurable”, explica l’investigador, que assegura voler descobrir “què passa en una cultura diferent”. “Hem estat educats en un paradigma diferent, el de cuidar i sanar, i no el d’accelerar la mort. Això ens posa en contradicció amb el nostre software”, raona.
L’estudi, que ja s’ha posat en marxa després de rebre finançament del Departament de Salut, consta de dues fases. En la primera es faran entre 20 i 30 entrevistes en profunditat amb els professionals de tots els àmbits que hi participen -juristes, psicòlegs, metges, infermers, treballadors socials-. Posteriorment es faran grups de discussió per tal d’elaborar una guia de bones pràctiques de l’eutanàsia en el marc mediterrani. Tot això tindrà una durada de dos anys en què s’intentarà analitzar l’impacte emocional de l’eutanàsia i elaborar una guia pràctica que pugui servir tant als professionals sanitaris com als pacients.
Contrast entre la fermesa dels pacients i els dubtes dels professionals
Busquet assenyala el “contrast” entre la fermesa dels pacients i les seves famílies amb els “dubtes” que poden tenir els professionals. “Dubten sobre si el sofriment del pacient és suficient o no, si són competents per dur-la a terme… Senten malestar i inquietud que contrasten molt amb la fermesa dels pacients que la volen”, explica. L’estudi que lidera abasta tant hospitals com l’atenció primària, i inclou els pacients a través de Dret a Morir Dignament, el que fa que la investigació tingui garanties d’èxit.
Una de les conclusions que podrien sorgir de l’estudi, explica Busquet, és la necessitat de fer una formació prèvia al personal sanitari per evitar-los possibles afectacions psicològiques. “És una intuïció que tenim, però per ara és només una hipòtesi”, aclareix. L’expert avisa que els drets que s’han guanyat “encara s’han de lluitar” perquè no tirin enrere. “Se n’ha de parlar. La gent ha de ser conscient del gran avenç que és l’eutanàsia, que és extraordinari”, insisteix.
78 morts assistides en un any a Catalunya
Des de l’aprovació de la llei fa poc més d’un any Catalunya ha rebut un total de 137 peticions d’eutanàsia, de les quals 78 han estat acceptades. Per ara se n’han practicat 60, n’hi ha 5 d’aprovades que estan pendents de realitzar i 4 s’han ajornat. En curs n’hi ha 18 més i ja se n’han denegat 8 i se n’han revocat 5. En paral·lel un total de 28 no han arribat a produir-se per defunció del pacient. La majoria de sol·licitud són de pacients amb malalties neurodegeneratives, demència, càncer i multimorbiditat.
Un total de 81 d’aquestes 137 peticions van arribar des de l’atenció primària, 45 des d’hospitals, 6 des de centres d’atenció intermèdia, 4 des de centres pal·liatius privats i 1 des d’un centre de salut mental.
Busquet: “La fermesa dels pacients contrasta amb els dubtes dels professionals sanitaris”
La llei un any després de la seva aprovació
“Una cosa és una llei i l’altra el desplegament real que se’n fa”. Així comença la conversa amb El Món la presidenta de l’entitat Dret a Morir Dignament, Cristina Vallès. Considera que la llei de l’eutanàsia és “molt garantista” i respecta els drets dels pacients i els professionals després d’anys lluitant per l’autonomia del pacient. El procés, però, és “llarg i farragós”, el que pot complicar que alguns pacients l’obtinguin a temps.
“Un procés tan llarg pot afectar els pacients en un moment en què estan patint”, explica Vallès, que descriu el procés fins a obtenir l’eutanàsia. El primer és que el mateix pacient la demani conscientment al seu metge. Llavors el professional sanitari busca un company metge que s’entrevista amb el pacient per avaluar la petició. Si el metge considera que és apte per seguir el procés s’envia la documentació a una comissió formada per un metge i un jutge que, en cas de donar llum verda, l’envien a una última comissió. És aquesta qui dona el vistiplau o denega la petició, i el temps de mitjana per aquest procés és de 47 dies. “És moltíssim temps”, lamenta Vallès, que des de l’entitat treballa per reduir aquest temps d’espera. “De moment a Catalunya està funcionant bé”, admet.
L’única persona que pot demanar l’eutanàsia és el pacient i ho pot fer de viva veu o a través d’un document de voluntats anticipades on s’hagi deixat constància que vol l’eutanàsia en el moment oportú. “La llei punxa en una part: avui en dia aquest document, que es dirigeix al metge responsable i l’ha de signar una persona major d’edat i amb capacitat suficient, només ha arribat a un 2% de la població catalana”, assenyala la presidenta de Dret a Morir Dignament. L’entitat treballa perquè aquest document es doni a conèixer i tothom pugui decidir què es fa amb la seva vida en cas de malaltia.
Catalunya, on més complicat és demanar l’eutanàsia
El fet que Catalunya fos la primera comunitat d’impulsar el document de voluntats anticipades ha portat problemes que s’arrosseguen en l’actualitat. “Es va procurar que fos molt garantista i ara ens trobem que altres comunitats ho fan de forma molt més senzilla”, lamenta Vallès. A Catalunya la documentació es pot obtenir pagant un notari o bé de forma gratuïta obtenint tres testimonis dels teus desitjos que no siguin familiars. “Potser no vols que ho sàpiga ningú però et veus obligat a explicar-ho a tres persones amb qui no tinguis cap vincle familiar”, denuncia.
L’entitat que presideix considera que això és un “greuge comparatiu” amb altres comunitats que complica molt el procés. “Hi ha gent que ni tan sols té aquestes tres persones i hem de ser nosaltres els testimonis”, explica. Actualment, després d’haver aconseguit la regulació de l’eutanàsia, aquesta plataforma treballa per canviar aquest requisit. “Tenim l’esperança que arribarà un moment que no serem necessaris perquè els drets estaran garantits”, desitja.
La feina que fa l’entitat ara que l’eutanàsia ja està regularitzada
Dret a Morir Dignament no s’ha aturat ara que han aconseguit la regularització de l’eutanàsia. Treballen en tres eixos clau: el legislatiu -la legalització de l’eutanàsia-, l’atenció a les persones que volen informació sobre el document de voluntats anticipades i sobre com demanar l’eutanàsia i trencar el tabú de la mort. Per fer-ho fan formacions amb l’Institut Català e la Salut, on imparteixen classes amb recursos comunicatius per parlar sobre la mort.
6 
1 