La síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés, demana que l’aranès també es converteixi en una llengua oficial al Congrés dels Diputats. Així ho ha expressat a través d’una carta dirigida a la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, després que anunciés que el català, el basc i el gallec seran llengües oficials dins el Congrés. Vergés considera que és el seu “deure moral i institucional” fer aquesta petició, ja que, tal com queda recollit dins l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei de Règim Especial d’Aran, l’aranès està reconegut com a llengua oficial de Catalunya dins el règim d’excepcionalitat de la regió.
La síndica considera que “el reconeixement de la diversitat lingüística” suposa “un gran pas” en el “respecte i consideració als seus parlants”: “Permetent que l’aranès es parli a l’hemicicle es duria a terme un pas significatiu per a la protecció, projecció i reconeixement de la nostra diversitat cultural i la garantia que totes les veus són escoltades”, sentencia. Aquesta és una qüestió que ha aixecat molta polseguera des que Armengol ho va prometre el dia de la seva investidura com a nova presidenta de la Mesa.
Retrets d’Armengol a Batet
De fet, el debat sobre l’ús del català al Congrés ha portat Armengol en deixar en evidència a l’antiga presidenta de la Mesa, Meritxell Batet, també socialista, per aquesta qüestió. Mentre Batet sempre havia negat la possibilitat de l’ús de les llengües cooficials dins la cambra baixa, Armengol ha canviat el relat per complet en qüestió de dues setmanes. La seva successora assegura que encara s’han de llimar detalls tècnics, però que “el reglament del Congrés no impedeix prendre aquesta iniciativa”. De fet, afirma que “el reglament del Congrés no estableix quina llengua ha de ser utilitzada en els debats”. D’aquesta manera, Armengol deixa en evidència no només la posició que ha mantingut el PSOE durant anys, sinó especialment Batet, que en cada intervenció que els diputats han intentat fer en català en la passada legislatura, no els deixava fer-ho.
2
1
