Hansi Flick ha estat un dels protagonistes de la victòria del Barça en el clàssic en el qual s’han proclamat campions de Lliga. L’entrenador culer havia rebut la notícia, poques hores abans, de la mort sobtada del seu pare. No obstant això, va voler ser professional i no va abandonar els seus nois en un dia tan important. El vam veure donar-ho tot a la gespa i també molt emocionat quan l’àrbitre va xiular el final, un triomf que va poder celebrar amb la dona i els dos nets vestits de blaugrana que van sumar-se a la gentada que va entrar al camp per felicitar en persona els jugadors i l’equip tècnic. Les càmeres van captar-los en una abraçada molt sentida i un petó d’aquells tan tendres. No era un moment fàcil per al tècnic, en una victòria amb regust agredolç i emocions contraposades. Ell mateix havia dit, en alguna ocasió, que la relació amb el pare no havia estat fàcil. Què se sap al respecte?
En una entrevista al diari alemany Süddeutsche Zeitung, va reconèixer que fa dir-se Hansi perquè era el sobrenom que feia servir el pare per referir-se a ell. En aquell moment, va aplaudir públicament que l’hagués influït tant en la seva carrera, ja que gràcies a l’educació que va rebre va arribar a la conclusió que havia de basar l’estil d’entrenador en el lema “acompanyar abans que imposar”. El pare era un home dur, d’aquells que pràcticament no parlava amb ell més enllà de criticar que hagués comès algun error. No va ser fàcil per a Flick, ja que reconeix que “mai” no va arribar a entendre com reaccionaria davant d’una decepció: “Totes aquelles situacions van fer-me aprendre a desenvolupar una sensibilitat especial que m’ajuda a interpretar l’ambient i llegir l’estat d’ànim de la gent”. Per tant, tot el que va viure va fer que acabés optant per agafar el camí contrari i donar importància a la comunicació i les emocions.
Hansi era plenament conscient que es tractava d’una qüestió generacional i subratllava, de fet, que sempre va sentir-se recolzat pel pare. La mare només tenia 16 anys quan va donar a llum a l’alemany, una joventut que també va influir: “El meu pare era molt jove, també, i va assumir la responsabilitat d’una família nombrosa des de molt jove”, reconeixia des de Tribuna. En aquest mitjà, també el posava molt bé: “El meu pare va treballar molt durament per donar-nos una vida digna i va fer tot el possible per ajudar-me a aconseguir el que ell no va poder perquè va haver de renunciar als seus somnis per cuidar-nos. Va ajudar-me a convertir-me en futbolista”.
Qui és la dona de Hansi Flick? La seva història d’amor
Quants anys fa que està casat? I quants fills té Hansi Flick? Descobrim els secrets de la vida personal d’aquest entrenador tan dialogant i bondadós. I és que l’alemany i la seva dona són d’aquells que porten tota la vida junts. La seva història d’amor es remunta a més de 40 anys enrere, quan van enamorar-se poc després que l’entrenador fes els 18 anys. Ella encara era menor, ja que és tres anys més jove, però això no va impedir que l’amor triomfés i van acabar casant-se i formant una família amb dues nenes en comú. S’anomenen Hannah, de 36 anys, i Kathrin, de 34, que els han convertit en avis de quatre nens.
Ell apuntava maneres com a futbolista, però una lesió va impedir que continués la seva carrera a la gespa. En aquell moment, van optar per obrir una botiga d’esports a la seva ciutat natal, Bammental, la que van mantenir oberta fins que ell va aconseguir ser seleccionat com a entrenador del Bayern de Munich al qui va fer brillar en una temporada històrica amb sis títols.
Sempre junts i donant-se suport l’un a l’altre, el pitjor moment que han viscut va tenir lloc el 2010 quan van diagnosticar càncer de pit a Silke. La dona de Hansi Flick va estar molt malalta, un procés molt dur del que ell va parlar en el llibre que va publicar fa un temps anomenat En aquest moment: sobre l’èxit, la bellesa del joc i el que realment compta a la vida.
És en aquest escrit que ens adonem que és un home familiar i que està molt enamorat de la seva dona. És la dona de la seva vida, amb qui surt des que era un adolescent. Veure-la malalta de càncer va suposar un abans i un després: “Vaig tenir una por que mai abans havia sentit. Admiro la meva dona per la força i la calma interior amb la que va dominar una situació tan complicada. Jo entrava al llit amb llàgrimes als ulls molt més sovint que ella”.
No va ser una etapa fàcil, però d’allò va extreure “humilitat i gratitud”: “Afrontar el fet que no estarem aquí per sempre ens condueix a una manera de viure més conscient. Hi ha coses més grans i importants que el futbol”, va escriure. Ell va retirar-se temporalment per poder acompanyar-la en aquest procés i, ara, aplaudeix diàriament que hagi pogut superar una malaltia que els va posar a tots en alerta.
