El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha valorat positivament algunes de les dades que formen part de l’InformeCAT de l’entitat. Concretament, ha parlat de bones notícies pel que fa a la xifra de transmissió intergeneracional del català a Catalunya i les illes Balears, que arriba al 80% en el cas de les persones que tenen avis catalanoparlants. La situació és pitjor al País Valencià, on la transmissió intergeneracional es queda en el 60%. L’informe recull una altra dada significativa: els catalans parlen més català amb els fills que amb els pares. El 36% el fa servir amb els pares i el 53,6% l’utilitza amb el fill més gran. Aquesta transmissió generacional és una “fortalesa” del català, segons ha assenyalat Escuder, mentre que hi ha altres “debilitats” i “amenaces” per a la llengua com ara la submissió lingüística.
Segons aquest estudi, el 50% dels catalanoparlants del Principat creuen que la submissió lingüística -canviar del català al castellà- no és una amenaça per a la llengua. Això fa que, per exemple, a les Balears únicament 1 de cada 10 illencs manté el català quan li parlen en castellà. “No canviem la llengua, mantenim-nos en català perquè els que ho fem des de fa temps sabem que no genera cap problema”, ha demanat el president de l’ONG del català. Escuder també ha recordat que l’estat espanyol i el francès “ens continuen maltractant de forma sistemàtica”, pel que cal mentalitzar-se que no s’ha d’abandonar la llengua en favor del castellà.
Escuder ha parlat d’altres dades significatives que mostren l’estat de salut del català a Catalunya, el País Valencià i les Balears. Segons l’estudi, 7 de cada 10 catalanoparlants creuen que els anuncis haurien de ser només en català i 2 de cada 3 consumidors voldrien que les grans marques comercials es comuniquessin en català per telèfon. En paral·lel, el 80% dels catalans estan d’acord amb la immersió lingüística a les escoles.
El govern espanyol aprova 192 noves normes que privilegien el castellà
A banda, Escuder ha lamentat que “el govern més progressista de la història” no tingui cap web oficial que utilitzi bé el català i ha assenyalat que segons l’informe en el 2021 es van aprovar 192 normes que privilegien el castellà per sobre de la resta de llengües cooficials. A més, l’ONG del català critica que el 42,4% dels webs de l’administració de l’Estat diferencien entre “català” i “valencià” com si fossin dues llengües diferents. Dos terços dels catalanoparlants saben que parlen el mateix idioma, mentre que la xifra baixa al 64,7% pel que fa als castellanoparlants a Catalunya.
En aquest sentit, Escuder ha dit que calen polítiques “valentes” i ben dirigides per tal d’enfortir el català i ha posat d’exemple les que va prendre fa anys Andorra. De fet, Escuder ha assenyalat que un exemple de política lingüística mal feta es pot veure en l’ús del català a l’àmbit jurídic, que és molt escàs. Durant el 2021 només un 6,9% del total de sentències judicials van ser en català. Aquest és el percentatge més baix des del 2001. Una de les enquestes que va fer la Plataforma per la Llengua al respecte mostra que malgrat que la majoria d’advocats són catalanoparlants molt pocs en fan ús en les actuacions escrites i orals.
9 
10 