La setmana entrant, dimarts i divendres, la titular del Tribunal d’Instància número 5 de Martorell, que tutela la instrucció sobre la mort del fundador de Mango, Isak Andic, prendrà declaració als primers testimonis. D’aquesta manera, comença una nova fase del procés d’instrucció per la mort de l’empresari en una caiguda al camí de les coves de Collbató, el 14 de desembre de 2024. Una nova etapa després de les mesures imposades al principal sospitós, el fill de la víctima, Jonathan Andic, en llibertat després de dipositar un milió d’euros de fiança i amb l’obligació de presentar-se al jutjat cada setmana.
Serà l’inici d’un seguit de proves que ha ordenat la jutgessa instructora, com ara una pericial completa sobre la caiguda o l’anàlisi del paper de les terapeutes que assistien Jonathan Andic arran de la crisi amb el seu pare. Tot plegat, amb el rerefons d’uns informes policials en què fins i tot fonts dels Mossos d’Esquadra que havien participat en perquisicions del cas consideren que “s’ha estirat més el braç que la màniga”, perquè no hi ha cap prova de càrrec i tot és prova indiciària. “Hi ha massa inferència i lliure interpretació”, comenten les mateixes fonts consultades per El Món.
La guerra de relats
A aquest context, cal afegir que si el cas va a judici serà a través d’un jurat popular. Un element que obliga a perfilar tant les estratègies de la defensa com del ministeri fiscal més enllà de les qüestions jurídiques i de prova, i obliga a entrar en un terreny relliscós, el de la guerra de relats. Ho sap perfectament la fiscal del cas, Teresa Yoldi, que té moltes hores de vol en judicis amb jurat -de fet, ha participat en gairebé un centenar- i que va saltar a la palestra en el cas de l’assassinat i violació de dues agents del Cos Nacional de Policia a l’Hospitalet de Llobregat, en el qual va aconseguir la condemna de 93 anys a l’acusat, Pedro Jiménez. La fiscal ha reclamat un informe de la Unitat de Persones Desaparegudes dels Mossos, amb qui Yoldi ja ha treballat i ha aconseguit dues condemnes sense que hagin aparegut els cadàvers.
Però també ho sap un dels millors penalistes de l’estat, Cristóbal Martell, un lletrat astut, conscient que no és el mateix convèncer uns professionals del dret com són els jutges i magistrats que els membres d’un jurat. Per altra banda, Martell té molt present que ara, a més de la fiscalia, té una extraordinària oposició de la jutgessa del cas. Resolució rere resolució, apuntala la implicació de Jonathan Andic amb retrets com ara assegurar que el sospitós tenia “obsessió pels diners” i una “mala relació amb el seu pare”. De fet, en la interlocutòria de processament afirmava que ja es podia donar per “descartada” la caiguda accidental, al·legant que era el que deien els informes policials de la divisió d’investigació criminal dels Mossos.
Els Mossos i la fiscalia
El ministeri fiscal fixa la seva posició amb els informes dels Mossos d’Esquadra elaborats per membres de la Comissaria General d’Investigació Criminal. De fet, uns informes que s’elaboren amb una investigació de caràcter secret, després que les primeres perquisicions revelessin que no hi havia el que s’anomena “prova de càrrec”. Els informes contradirien la versió de l’inculpat i descartarien la caiguda accidental d’Isak Andic. Fonts policials, però, apunten que la continuïtat de la investigació només tenia l’objectiu de protegir-se “a futur”. “Els investigadors del cas temien que al cap de deu o vint anys Jonathan confessés que va tirar el seu pare pel buit”, comenten.
D’aquí la insistència a convertir els indicis en proves, a vegades amb un “punt deshonest intel·lectualment i de manera esbiaixada del que ha de ser un informe policial”. De fet, les mateixes fonts consultades assenyalen que un cas “sense aquesta transcendència mediàtica” ja s’hauria tancat. Fins i tot, creuen que la detenció del passat mes de maig del fill de la víctima només tenia per objectiu buscar una “confessió” davant la manca de prova. És evident que la fiscalia té presents aquests elements i d’aquí la petició d’una fiança alta però assumible per al sospitós per eludir la petició de presó. Un senyal que la convicció que poden generar els indicis no són del tot resolutius.
“Obsessió pels diners”
En aquesta línia, el ministeri públic afegeix l’anàlisi de la geolocalització i el contingut del telèfon mòbil de la víctima, del registre de trucades fetes per l’investigat en el moment dels fets i de l’informe tècnic fotogràfic de l’escena del crim. La fiscal, compartint l’opinió de la instructora, raona que els missatges entre pare i fill contradiuen la “suposada bona relació” que Jonathan diu que tenia amb el seu pare. De fet, la incriminació de l’investigat s’arrelaria en l’any 2015, quan Isak Andic va anunciar formalment que deixava Mango i va posar la direcció de la multinacional en mans del seu fill. Un moviment que va corregir posteriorment a la vista que els resultats empresarials no acompanyaven. Aquesta decisió del pare hauria deixat tocat el fill i generat una enemistat que hauria acabat en parricidi, segons la hipòtesi de l’acusació.
A aquests precedents, cal afegir-hi el que la jutgessa ha descrit com “l’obsessió pels diners” de Jonathan. Seguint el relat del ministeri fiscal, el fill d’Isak Andic “va demanar una herència en vida” al pare, petició que el fundador de Mango es va veure “obligat a acceptar per seguir tenint relació amb ell”. És el que es titlla de “manipulació emocional” del fill cap al pare. En aquesta línia, els informes dels Mossos extreuen de les converses entre pare i fill que, a mitjans de 2024, l’encartat es va assabentar que el seu pare volia canviar el testament, en el sentit de crear una mena de fundació benèfica.
Un punt d’inflexió en la relació, en què el fill hauria admès al seu pare que la seva actitud amb els diners no era la “correcta” i li hauria demanat anar d’excursió per parlar-ne. El pare ho hauria acceptat com a “intent de reconciliació”. El final de l’excursió tothom el coneix. A tot això, afegeixen les suposades contradiccions en les dues declaracions als Mossos de Jonathan i un detall gens menor, l’acreditació, a través de la placa de baixes emissions d’entrada i sortida de Barcelona que els dies 7, 8 i 10 de desembre va anar al lloc on el dia 14 havia de caminar amb el seu pare. També està acreditat a través dels sistemes de vigilància del trànsit a Collbató.
Indicis i afirmacions
A parer del ministeri públic i de la jutgessa instructora, com consta en els seus escrits i interlocutòries, hi ha “un cúmul d’indicis” que permeten “afirmar” que hi ha diversos elements que portarien Jonathan al banc dels acusats. Comptat i debatut, situarien, en primer terme, la mala relació del fill amb el pare pels diners i per la crisi empresarial i l’existència d’un mòbil econòmic possible amb la creació de la fundació que gestionaria l’herència.
Precisament, també plantegen com a argument acusatori “l’obsessió del senyor Jonathan Andic pels diners” i “la manipulació emocional” del fill cap al pare “per aconseguir els seus objectius econòmics”. Fins i tot, entren en les discussions que havien tingut tots dos, en què el fill admetia “sentir odi, rancúnia, idees de mort, i culpabilitzar de la seva situació el seu pare”. I el que serà clau: “Que la figura del pare deixi d’existir de pensament o en vida”.
Per altra banda, afegeixen una suposada “planificació i estudi previ del lloc dels fets” així com “un intent de crear una situació i circumstàncies concretes tan discretes com fos possible prèviament als fets, durant els fets i en els minuts posteriors a la caiguda”. També inclouen com a prova indiciària “les diferents versions i afirmacions que no es corresponen amb la realitat el dia dels fets”. En el mateix paquet, afegeixen que “les lesions que es reflecteixen a l’autòpsia i que descarten pràcticament que la caiguda fos producte d’una relliscada o ensopegada”, d’aquí que s’hagi demanat una pericial més completa.
La defensa, a l’atac
La defensa de Jonathan Andic té dos principis molts clars. En primer terme, que s’ha d’acreditar la culpabilitat i no pas la innocència. I, en segon terme, que ara per ara el que hi ha són indicis i interpretacions policials que han estat assumides per la fiscalia i la instrucció. Tot i això, han aportat al cas un informe de gairebé 500 pàgines, signat pel detectiu Francisco Marco, que intenta desmuntar els informes policials que serveixen de base per a la incriminació. De fet, la defensa al·lega que cap informe policial o forense estableix que la caiguda va ser provocada. De fet, ni l’informe dels mossos de la Unitat de Muntanya ho avala. Val a dir que han aportat informes pericials que neguen que una caiguda en forma de “tobogan” hagi de ser causada per una altra persona. Un informe al qual s’afegeix l’historial mèdic de la víctima, amb artrosis als genolls, amb el vídeo d’una caiguda en un vestíbul.
Per altra banda, un dels elements que més aprofiten els Mossos és una petjada que interpreten que és d’Isak Andic i que creuen que no va ser “fortuïta”. Ara bé, informes policials anteriors als utilitzats per la imputació admetien que no es podia descartar que la famosa petjada fos anterior a la caiguda. La defensa també emfatitza que la policia “no va acordonar la zona després de la caiguda” i que l’informe es va elaborar quan pel camí de les Coves del Salnitre ja havien passat centenars d’excursionistes. Val a dir, que és una ruta força coneguda. La caiguda, a criteri de la defensa, s’hauria produït quan el fill anava uns cinc metres per davant del pare, que s’hauria aturat a fer unes fotos. Però l’acusació recorda que en la primera declaració davant dels Mossos va relatar que “va sentir un soroll de pedra caient, es va girar i únicament va veure un cos rodant entre els matolls, va sentir un cop fort i un gemec de dolor del seu pare”. Com que els Mossos van trobar el mòbil de la víctima a la butxaca dels seus pantalons, en una segona declaració, Jonathan va matisar que el seu pare havia fet servir el mòbil a l’inici del recorregut i que ja no el va tornar a treure.
Aquesta variació és considerada una contradicció acusadora pels investigadors. Però, segons la defensa, que Isak Andic fes fotos abans o després no té cap mena de rellevància. Fins i tot, podria haver optat per, finalment, no fer cap fotografia. El que sí que té rellevància, per als advocats de Jonathan, és que el fill caminava davant del pare i, per tant, estava d’esquena quan es va produir la caiguda. Un fet que s’acredita amb les trucades de l’imputat al 112 i les converses amb els Bombers i el SEM, que coincidirien amb les declaracions fetes a la policia. La defensa també nega la “planificació” de l’homicidi per la presència del cotxe prop de les Coves del Salnitre el 7, 10 i 14 de desembre. Segons Jonathan Andic, només havia fet la ruta una vegada i feia dues setmanes. Una asseveració que desperta recels de l’acusació. En canvi, la defensa ho veu una simple “confusió semàntica” entre “rutes i visites” perquè el dia 10 no va poder fer-la pel mal temps. Així, entre el 7 i el 14 no va fer la ruta, cosa que verificaria, segons la defensa, la versió inicial quan va dir que feia dues setmanes que havia fet el camí. “Una eventual ambivalència o confusió semàntica no permet parlar de contradicció o de faltar a la veritat, sinó de com comptar les setmanes, ja que 7 dies després és l’inici de la segona setmana”, argumenta la defensa.
La relació amb el pare, clau
Els advocats de la defensa que comanda Martell rebaten amb desimboltura la tesi de la mala relació entre pare i fill. Un argument que veuen “llaminer” per al gran públic, però que s’allunya de la realitat del moment dels fets. Contradiuen la versió incriminatòria sobre l’esmena del pare a la decisió de deixar-li el comandament de l’empresa. El fet que l’apartessin del front de Mango, segons la defensa, “no havia comportat cap problema professional, ni personal, ni familiar”. De fet, neguen que fos “apartat” i mantenen que simplement Isak va tornar al seu lloc de feina original i Jonathan també.
Així mateix, la defensa insisteix que el sinistre va arribar quan la relació parental era “millor que mai”. De fet, el mateix Jonathan va dir a la policia que no sempre havia tingut una “bona relació” amb el seu pare. En aquest sentit, els lletrats han aportat declaracions de l’entorn familiar i de la direcció de Mango, que neguen la discussió entre pare i fill per la constitució d’una fundació, una idea que “tenia el suport de Jonathan”. Cal adduir que l’herència en vida que reclamava Jonathan la defensa la defineix com una eina per a la seva independència, però a la qual, recorda, va renunciar ràpidament.
En la mateixa línia, la defensa també desvirtua els whatsapps trobats als seus telèfons on es pot llegir frases com ara “tenir un fill com jo és el més dur que pot passar-li a un pare. He recordat algunes discussions en les quals no m’estranya que pensessis que era capaç fins i tot de matar-te”. Un missatge de juliol de 2024. Uns missatges que la defensa circumscriu a una teràpia psicològica de “certa confrontació d’acció i reacció per trobar el creixement”. “Des de febrer del 2024 no hi ha cap retret entre ells” en els correus electrònics, insisteix la defensa. Un missatge que respon a una teràpia de psicoanàlisi basada en el concepte metafòric de “matar el pare” creat per Sigmund Freud.
El mòbil a l’Equador
Una altra dada que l’acusació i la instructora han brandat com a més que sospitosa és que, el març del 2025, tres mesos després de la mort del seu pare i quan a la premsa a informar que el cas es reobria, el telèfon mòbil de Jonathan Andic va desaparèixer de manera “sospitosa” i en circumstàncies “estranyes”. Segons Andic, li van robar el mòbil a Quito, Equador, en un viatge de dos dies que va fer el 24 de març. “Les dates de la desaparició de l’antic terminal coincideixen amb la informació donada pels mitjans de comunicació de la reobertura de l’expedient judicial”, subratlla la jutgessa.
Però la defensa ho veu de manera força diferent. Andic canviava de terminal cada dos anys. Va demanar fer el canvi a finals de desembre del 2024, però no va recollir el nou telèfon fins al març del 2025, quan li van furtar a Quito, on va anar per a una “reunió presencial”. A més, ressalta que la notícia que era investigat va sorgir el 4 de març del 2025 i ell no va canviar el terminal fins tres setmanes després, cosa que desvirtuaria la seva intenció d’amagar alguna cosa. La guerra de relats ha començat tot i que la intenció de la defensa és que es torni a tancar el cas abans d’anar a judici i confien que l’Audiència de Barcelona revoqui un possible processament de Jonathan Andic, un cop s’hagi finalitzat la pràctica de les diligències demanades. Sigui com sigui, es podria afirmar que el judici ha començat.
