Entre l’ara no toca i el ja n’hi ha prou. Aquí es podria encabir un nou escrit presentat per la defensa de Jonathan Andic, imputat per la mort del seu pare i fundador de la firma de moda Mango, Isak Andic. De fet, és un recurs contra la decisió de la jutgessa de Martorell, Raquel Nieto, d’acceptar la petició de la fiscal d’incorporar la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra (UCPD) en la investigació.
No es pot oblidar que és una unitat que té la màxima confiança de la fiscal del cas Teresa Yoldi, amb la qual han treballat en casos d’homicidi sense que hagi aparegut el cos de la víctima. En aquest sentit, la defensa destaca en el seu escrit que la jutgessa descriu la UCPD com una “unitat especialitzada i habitual al tractament d’investigacions que se sostenen en prova indiciària des d’una perspectiva tècnico-operativa”. L’argument principal de la defensa per negar-s’hi és que la provisió que encomana la nova investigació supera els límits de la policia judicial i convertiria els Mossos en jutges.
En tot cas, la defensa s’hi oposa per tres motius. En primer terme, perquè la decisió de la jutgessa no detalla quin és “l’objecte de la seva intervenció”. En segon lloc, que justifica la participació de la UCPD per tal que “aporti una anàlisi tècnico-operativa dels elements indiciaris ja concurrents”. Una petició que, per a la defensa, és “aliena” a les funcions de la policia judicial, sobretot perquè seria de “l’àmbit valoratiu lògic i inferencial”, un terreny reservat, amb caràcter “exclusiu i excloent, a l’autoritat judicial que no precisa cap auxili policial amb pretensions pericials”. Fins i tot, la defensa considera que presentar una pericial d’intel·ligència “desbordaria el contingut, funcionalitat i l’assoliment d’aquest instrument probatori”.
“No hi ha complement directe”
Amb una precisió de filaberquí, l’advocat de Jonathan Andic, Cristóbal Martell, emfatitza que la provisió de la jutgessa reclamant l’informe d’aquesta unitat especialitzada no té “complement directe”. És a dir, “no té objecte ni concreta cap diligència d’investigació per realitzar”. Una circumstància que aboca a “demanar a la policia judicial el desenvolupament d’una mena de catàleg valoratiu, una anàlisi de la prova concurrent amb subjecció als paràmetres propis de l’anomenada prova indirecta o indiciària”. És a dir, fer que la policia valori els indicis com a prova, una potestat que en un estat de dret és exclusiva i excloent dels jutges i magistrats. Una situació que deixaria la prova fora del “sistema de garanties”. Per això, demana que la prova no sigui acordada.
