Planoles. Un petit municipi a l’inici de la Collada de Toses s’ha reconvertit en un dels habituals pobles de muntanya de segona residència i de botigues amb cervesa artesana, un beuratge que et perjudica els ronyons abans de consumir-lo, perquè precisament, el ronyó és el preu que en fan pagar. Però políticament té un passat ben curiós a recer de la Joventut Nacionalista de Catalunya, una de les organitzacions que ha servit de planter de quadres per a un dels partits més importants de la Catalunya contemporània, Convergència Democràtica de Catalunya, encarregat durant 23 anys de bastir i consolidar la Generalitat de Catalunya.
Un partit que va desaparèixer en una mena de transformació arran de diversos processos judicials com el cas Palau, el cas 3% o el que s’acaba de jutjar després de 14 anys d’instrucció, a l’Audiència Nacional, contra la família Pujol Ferrusola. Una implosió que ha dispersat els seus efectius històrics en diverses formacions, principalment, a Junts per Catalunya. Planoles va ser el lloc on la JNC celebrava la seva escola d’estiu, una espècie de colònies on es podia preveure qui acabaria a la seva direcció i encetaria una carrera ascendent cap a CDC. Una escola que sempre tancava una conferència del president Jordi Pujol.
Una ‘deixa’ política
D’aquí que l’exalcalde de La Seu d’Urgell, exdiputat i exdirigent de la JNC, Albert Batalla, hagi decidit juntament amb l’actual direcció de la formació jove d’organitzar un homenatge al president Pujol a Planoles. “És la persona que ha fet més discursos de la JNC sense ser de la JNC”, ha ironitzat Batalla a l’inici del que ha batejat com a “acte de justícia”. Un celebració amb veritables camises velles de CDC, actualíssims dirigents de Junts, un exconseller i actual diputat d’ERC, joves de quarta generació que miren, i admiren, desacomplexadament la seva figura. De fet, són els que en els seus discursos han incidit més en la idea de la “represa”.
Una idea que ha connectat amb el discurs escrit del president, -l’ha pronunciat una dirigent de la JNC- que ha pregat no deixar Catalunya només en la política o les institucions, i “no deixar-se arrossegar pel victimisme” i en la facilitat de “repetir cosignes” tot recordant que “Catalunya és una voluntat de ser” i “el risc és deixar de creure en el país”. En resum, Pujol ha escrit una ‘deixa política’ al nou catalanisme i ha esperonat “servir Catalunya”. “Catalunya és una obra inacabada, cada generació n’és dipositària”, ha definit. Per això, ha demanat “intel·ligència, coratge, sentit de la responsabiltat, amor al país i esperança” “Catalunya val la pena”, ha exclamat entre crits de president.
Pujol, protagonista indiscutible
Pujol ha aguantat estoicament l’acte, celebrat davant del Casinodel poble, acompanyat del seu fill Oriol Pujol i de l’alcalde de Planones, David Verge i Aleix Agustí, secretari general de la JNC. Una celebració que ha comptat amb breus parlaments des de l’origen polític de Pujol i de CDC, de la seva obra de govern així com del seu llegat polític. Fins i tot, un dels ponents ha estat el seu metge Jaume Padrós, expresident històric del Col·legi de Metges de Catalunya, o exconselleres Quim Forn o Meritxell Borràs, condemnada per desobediència pel Primer d’Octubre, o Violant Cervera, com un forner o un militant del Baix Llobregat que ha estripat sense embuts contra les noves generacions que utilitzen territori com a sinònim de país.
De fet, s’ha vist un aiguabarreig que explicaria l’éxit de mercat electoral del que va gaudir CDC. Com a exemple, veteraníssims militants que anaven amb camisa de màniga curta i botó descordat, altres amb polo sense marca, altres amb camises de fil com si fossin de passeig a Cadaqués, alguns amb elegants camises de màniga llarga i pantaló ajustat com si s’haguessin uniformat per anar al Festival d’Estiu de Perelada i fins i tot amb pantalons curts. En tot cas, sorprenia que sota els tendals que cobrien les taules de l’àpat la munió dels principals dirigents de Junts i alguns que, fins i tot, en les turbolències dels inicis del cas Pujol, feien com si fos aquell veí que “sempre saludava” o, simplement, afirmaven que mai n’havien tingut cap relació directament política.
Junts, de ple
Per tant, un dels punts forts dels actes era constatar qui hi havia i com hi era. Junts ha desembarcat amb la plana major de la formació amb Jordi Turull, el president Josep Turull, Mònica Sales, Albert Batet, o el flamant alcaldable per Barcelona de la formació, Jordi Martí Galbís, la secretària del Parlament, Glòria Freixa, el senador Eudard Pujol, un dels principals lampistes de la formació i exalcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, l’exalcaldessa de Vic i expresidenta del Parlament, Anna Erra, un dels principals consellers de Carles Puigdemont, Alex Sarri, la cap de files juntaire a l’ajuntament de Girona, Gemma Geis, l’exalcalde de Talamanca i un denominació d’origen convergent, com Josep Tarín, o el marmessor de CDC, Vincenç Mauri, i el diputat per Lleida al Congrés, Isidre Gavín, l’exsecretari de la Mesa del Parlament, Jaume Alonso-Cuevillas, l’exdirigent del PDeCAT, Marta Pascal, i Jordi Xuclà, un dels tòtems de les primeres fornades de la JNC. I noms que en trobar-se era la mateixa sensació dels sopars d’exalumnes que fa 25 anys que no es veuen, com ara, Ramon Camp, exmembre de CGPJ, o Maite Fandos, que va remenar les cireres de la formació durant anys a Barcelona o l’exeurodiputat d’ERC, Bernat Joan i Josep Maldonado, un habitual incombustible que es disputa la pole position del polític amb és hores de vol, amb Ernest Maragall i Rafael Ribó.
I un nom per sobre de tots, i que Jordi Cuminal, exlíder de la JNC- també present- va definir com la “materialització convergent en forma humana”, l’exconsellera Irene Rigau. També cal ressaltar, Carles Campuzano, un exmembre de l’estat major convergent, que va esdevenir conseller d’ERC amb Pere Aragonès a la casa dels Canonges i ara milita amb entusiasme com a quadre destacat de la formació d’Oriol Junqueras. De fet, Campuzano ara impulsa una nova plataforma política batejada com Esquerra Democràtica on també s’hi ha apuntat Francesc-Marc Álvaro, congressista pels republicans, i un dels ideòlegs de la Casa Gran del Catalanisme que va servir perquè la CDC d’Artur Mas recuperés la Generalitat. Entre els assistents també cal subratllar Miquel Calçada, actual encarregat per part de Junts crear la 2cat, és a dir, fer una nova televisió en català aprofitant l’entesa inicial de la formació amb els socialistes més discreta que exitosa.
