Nou fascicle polític a la 58na edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que se celebra aquesta setmana a Prada, el Conflent. L’encarregat d’escriure’l ha estat el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, que aquest dimarts ha pronunciat una conferència amb el títol “L’independentisme en clau de futur”. Un guió de “represa” per la seva formació i per a l’independentisme, sobretot, amb l’alè de l’extrema dreta al clatell que mostren les enquestes amb l’ascenció demoscòpica de l’extrema dreta catalana i espanyola, especialment d’Aliança Catalana.
De fet, la formació de l’alcadessa de Ripoll ha estat coprotagonista del preàmbul de la conferència quan Elena Gual, directora de l’escola La Bressola – d’ensenyament en català a Perpinyà- ha recordat els mals que el 17 d’agost de 2017 venien de Ripoll ara també ho fan, per això, com la “sardana” ha demanat “matar la puça per matar el poll”, en velada referència a Aliança Catalana. En aquest context i acompanyat de la flor i la nata de la direcció de Junts, amb un membre de l’exili com el conseller Lluís Puig, Turull ha presentat en un nou argumentari per reviscolar l’independentisme i, de retruc, la seva formació. Turull fa com el judo, aprofitar l’escomesa de l’extrema dreta per cridar files al catalanisme, contraatacar i revitalitzar la seva formació que té una “mà lligada a l’esquena” amb el seu líder Carles Puigdemont, a l’exili.
D’aquesta manera ha proposat quatre grans reptes: el relleu generacional que obliga a canviar les línies argumentals per justificar l’independentisme, la unitat que “no uniformitat” independentista, la “gestió” per mostrar “l’independentisme útil” i la capacitat de resposta als problemes de la ciutadania. En darrer terme, i el que ha copsat més l’atenció a l’auditori del Liceu Charles Renouvier, que estava ple com un ou, ha estat el repte d’enfrontar-se amb “l’extrema dreta”, de la qual l’ha acusat de formar part de la “nòmina de la clavaguera de l’Estat”.
Alerta ultra
“Ara estem davant d’un gran repte del que representa per la nostra societat l’augment del suport a l’extrema dreta en la seva modalitat espanyola i catalana i els seus efectes nocius”, ha alertat. “Dic efectes nocius perquè això és una perillosa esmena a la totalitat del que han representat històricament els valors del catalanisme de tradició humanista i, si em permeteu, de tradició humanista cristiana”, ha afegit. Ara bé, ha demanat previsió per afrontar el repte. “Cal fer-hi front, sí, però no des de cap tacticisme partidista de curta volada, perquè això només serviria de cura pal·liativa, sinó des de la dimensió més ètica de la política”, ha precisat.
En aquest sentit, ha defensat que la batalla contra l’ultradreta no és una batalla ideològica per assolir una supremacia ni una hegemonia electoral sinó “un combat de valors”. En concret, dels “valors de la llibertat, de la democràcia, de la tolerància, de la fraternitat, de la cohesió social, de l’esforç personal i col·lectiu i del progrés en tots els sentits que sempre han format part i han il·luminat el catalanisme i la nació”. “Quan sento líders dels partits d’extrema dreta parlar que defensen els valors occidentals mentre assenyalen persones i col·lectius amb odi als ulls i als llavis, em quedo perplex”, ha plantejat. “Em reafirmo cada dia més en la meva convicció que el que hem de combatre, si volem salvar la nació, és justament aquest increment d’aquests discursos de l’odi a l’extrema dreta”. “Si veritablement volem una nació lliure, plena i gloriosa, res de bo vindrà de la mà de l’odi, la divisió ni el tancament de la nostra cultura”, ha remarcat.
A criteri del número dos de Junts, “per primera vegada a la història l’amenaça arriba també des de dins de cavall d’un discurs amarat d’odi contra el diferent, que confon la protecció del català amb la seva vulgarització”. “Aaixí no s’aconseguirà la independència de Catalunya ni es farà progressar el país”, ha adduit. “Des de l’exclusió a tants i l’insult i el menyspreu constant al diferent no es va enlloc, ni en la independència, ni en la política, ni en cap àmbit de la vida”, ha glossat. “La nació catalana mai ha avançat de la mà de l’odi que porta la fractura interna, de l’odi que porta la desesperança, de l’odi que porta la resignació i a deixar el futur en mans d’aquests que només l’alimenten”, ha exposat. “Nosaltres no som d’eixe mon, ni ho volem ser”, ha remarcat.
“Allunyar-nos de la independència”
“Afirmo amb tota la meva convicció que l’estema dreta no farà més que allunyar-nos del nostre objectiu d’una república catalana lliure i plena, perquè allunyarà a milers de ciutadans del nostre país d’aquest objectiu”, ha argumentat. Així ha criticat l’exclusió que defensesn aquestes formacions. “Quants d’aquests, sense ser assenyalats, se sentiran exclosos i miraran de combatre com podran? Un moviment i un sentiment nacional que sempre l’hem volgut per tothom i que tothom s’hi senti convidat si volem ser aquesta gran majoria per assolir l’objectiu de manera irreversible i contestable”.
“El nostre enfrontament de debò és amb l’Estat, no amb els ciutadans que han fet l’opció que aquest sigui el seu país i el dels seus fills”, ha assenyalat. Per això, ha explicat que a l’inici del curs polític reiniciaran la demanda del traspàs de les competències en immigració que es va aturar arran del posicionament de Podemos que, juntament, amb Vox i PP, es va oposar al traspàs acusant Junts i els Mossos de “racistes”. En tot cas, Turull ha defensat que l’independentisme ha de tenir solucions i respostes a les coses quotidianes que ocupen la gent.
