“Acollida”, “demografia” o cedir debats a “posicions xenòfobes”. Aquests són els dos conceptes que s’han repetit més en els actes més polítics de la 58ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que se celebra a Prada, el Conflent, fins el pròxim 23 de setembre. De fet, els debats polítics s’han dedicat a esbossar estratègies per afrontar un dels debats que seran clau en la convocatòria electoral de les municipals del maig de l’any vinent. Això sí, amb l’habitual eufemisme de la política catalana, que evita pronunciar el concepte d’immigració. I en el temps del relat, és un detall importantíssim que configura el concepte.
Junts i ERC saben que enraonar a l’UCE és jugar en terreny amic, tot i que sovint, el públic demana més contundència en les seves posicions independentistes. Per això, per a la biosfera independentista, és un fabulós banc de proves per abordar qüestions que fins ara semblaven vetades en el discurs de l’independentisme. L’emergència a les xarxes socials i a unes enquestes més cuinades que una lasanya de Findus que afavoreixen el factor Aliança Catalana ha capgirat la tendència i ha tornat a fer de Prada un laboratori de propostes per prendre la temperatura a l’independentisme que es muda d’acadèmia durant aquesta setmana d’agost.
De fet, l’efecte Alien, el vuitè passatger tornar a treure el cap, en el debat públic de l’independentisme. Només així s’explica que es facin propostes, idees o plantejaments per neutralitzar una amenaça electoral, però sense esmentar-la. L’alè d’una formació xenòfoba com la que governa Ripoll, amb pressupostos aprovats pel PSC, ha fet reaccionar a tot l’esquema polític. I tot amb un malabarisme que fins i tot evita pronunciar el seu nom. Com el monstre que tenia atemorida la tripulació de Nostromo, tothom ha començat a prendre posicions, elaborar discursos alternatius i, fins i tot, amb una tàctica poc subtil, aprofitar per acabar d’esmicolar els tímids intents d’unitat independentista.
“No és racisme és política”
La primera intervenció en trencar el gel va ser la de l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, que va desenvolupar una nova estratègia política batejada com a “intel·ligència nacional”. Tot plegat com a directora acadèmica de Fem República, el think tank de Junts per Catalunya. Borràs pregava a l’independentisme a deixar de banda les diferències i les punyalades i retornar al camí de la unitat d’acció i estratègica. Però, la gran novetat de la seva exposició va ser entrar de ple en el debat de la immigració, reclamant les competències per tal gestionar l’acollida.
“No és racisme és política”, asseverava per argumentar la reivindicació de les eines polítiques per gestionar la immigració. Al capdavall, avisava que si no s’afrontava el debat altres ho farien però amb la fórmula del “populisme”. “L’independentisme no pot defugir aquest debat, no l’ha de defugir, però tampoc pot permetre que la immigració ocupi tot l’espai polític, si negués els problemes que preocupen a la gent, la gent acaba escoltant els que sí que en parlen, però si deixem que algú converteixi la immigració els culpables de tots els mals, ja hem perdut abans de començar com a país”, va sentenciar.
En aquest sentit, va subratllar que “una nació no es fa forta fent més petita la gent que hi arriba, una nació es fa forta tenint les eines per integrar la gent que hi arriba, i Catalunya és i ha estat un país receptor d’immigració però té unes competències esquifidíssimes i molt limitades per gestionar l’acollida de les persones que són aquí i aquí hi ha una de les paradoxes de l’autonomia que hem de ser capaços de mirar a la cara: se’ns demana responsabilitat sobre problemes dels quals no tenim eines per poder-los tractar”.
Forcadell, Rull i Antich, en sintonia
Les paraules de Borràs deixaven la immigració sobre la taula del debat. Precisament, un altre acte d’alt contingut polític també ha afegit material al debat. Ha estat un acte d’homenatge a Muriel Casals, que enguany fa deu anys de la seva mort. Un acte al qual han participat el president del Parlament, Josep Rull, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich i l’expresidenta de l’ANC i de la cambra catalana i expresa política, Carme Forcadell.
El llegat de Casals i de la seva voluntat d’unitat ha servit de camí per també fer referència al vuitè passatger sense esmentar-lo. Antich, professor d’estètica i professional en l’ús acurat del discurs polític que no pronuncia mai en debades, ha recordat que “l’independentisme no ha de contemplar en els grans consensos el que serien posicions xenòfobes que pretenen excloure la catalanitat a una part dels catalans i catalanes”. Antich ajuntava la dualitat de Josep Benet i Paco Candel en la figura de Casals com a contraposició a la xenofòbia que poden expressar altres formacions polítiques. De fet, ha demanat restablir el debat de l’hegemonia independentista negant el que ha anomenat els que defensen la “minoria nacional catalana”. De fet, aquesta unitat ha estat defensada per Forcadell que feia seu el llegat de Casals en tant que sense un “Estat no es pot fer un estat del benestar” que serveixi per integrar la societat catalana com un sol poble.
Rull i l’esperit Pujolià
Pel que fa al president del Parlament ha admès que no li agrada que s’utilitzi el concepte “desacomplexat” per enraonar o debatre sobre immigració però no n’ha defugit el parlar-ne. “Com amb qualsevol nació, s’ha de plantejar i s’ha d’afrontar i hem de tenir les eines per poder-ho afrontar, i des d’aquesta perspectiva, Junts, des del primer moment, el que he demanat és tenir totes les eines i, per tant, tenir la transferència dels recursos i de les competències per fer una gestió adequada de la immigració, amb aquesta idea de drets i deures”.
En aquest context ha demanat fer una “actualització, un agiornamento” de la catalanitat “perquè fins ara ens ha anat extraordinàriament bé” “Hem de reforçar aquest concepte”, ha destacat. I en aquest marc ha vindicat la política de Jordi Pujol. “Soc molt profundament pujolià des d’aquesta perspectiva”, ha sentenciat amb el benentès que la concepció de Catalunya com a poble “és capaç d’integrar, però no només amb drets, sinó també amb deures, i perquè hi hagi aquest sistema de drets i deures, cal sobirania, cal poder polític, i això és el que Catalunya no té sense poder polític, sense tenir les competències per gestionar adequadament el repte demogràfic, el repte de la immigració”.
Com Borràs ha demanat anar amb cura i entomar el repte per no cedir l’espai ideològic. “Serà difícil que ens en puguem sortir, i aquesta ha de ser la gran batalla que hem de ser capaços de lliurar, perquè ho liderem nosaltres, perquè al final hi haurà molts ciutadans que agafaran dreceres terribles, basades en el populisme i en la deshumanització”, ha subratllat. Rull ha opinat que la Catalunya dels 8 milions està patint i ha fet una passa més incloent en el debat el canvi de model econòmic. “Els que fan un plantejament etnicista posen en risc la viabilitat de la nació i el projecte d’independència”, ha enunciat. “Com a partit polític hem de ser prou atractius perquè aquest populisme no sigui l’element de referència de molta gent que honestament vol la independència i vol la viabilitat de la nació catalana”, ha conclòs.
Alamany, contra la Catalunya dels deu milions
La darrera a entrar al debat ha estat la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, que en la seva conferència “La Catalunya-Ciutat, avui” ha carregat els neulers contra qui proposen la idea “naïf” de la Catalunya dels “deu milions”. Alamany ha estat profusa en l’ús del concepte de la demografia i la por reverencial a la pèrdua de la “identitat catalana”, un concepte que considera “clau” en la redefinició de l’independentisme.
De fet, el projecte “Llavors” de la direcció dels republicans, trobades amb les assemblees locals arreu del país, ha recollit aquesta petició de la militància que manté la capil·laritat de la formació a tota la nació. Els militants advertien als emissaris de Calàbria que si bé com a partit d’esquerres estaven d’acord en assumir la immigració sí que avisaven que no podia a ser a canvi de perdre la identitat. Per això, Alamany ha proposat deixar estar la idea de la Catalunya dels deu milions i procurar que la Catalunya dels 8,2 milions pensada per a sis milions es treballi perquè els catalans “visquin bé” i esquivar el perill de les opcions que busquen la “minorització”. Ara bé, Alamany ha tapat qualsevol idea d’unitat independentista per afrontar l’amenaça de l’extrema dreta. “A mi l’única por i l’única preocupació que tinc és l’acomplexament de junts davant l’extrema dreta, però tant de bo ens poguem tornar a trobar perquè ens juguem el futur del país i de l’independentisme”, ha advertit.
