Si hi ha una figura que aparca les habituals diferències dins l’independentisme és Muriel Casals. La malaguanyada expresidenta d’Òmnium Cultural que va morir arran d’un atropellament d’un ciclista el febrer de 2016 quan era diputada de Junts pel Sí ha estat la protagonista de l’acte principal d’aquest matí a la 58na edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que se celebra fins el 23 d’agost a Prada, el Conflent.
Amb el títol, “Reprendre l’esperit. Als deu anys de la mort de Muriel Casals”, l’actual president d’Òmnium Xavier Antich, l’expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i el president del Parlament, Josep Rull, han beatificat Casals reivindicat el seu llegat, les seves formes, la seva gosadia política i la seva capacitat de “sumar” i “escoltar”. De fet, els tres ponents han identificat Casals amb el lideratge d’un independentisme que era “guapo i fort”.
De fet, la conversa ha estat farcida d’anècdotes, compliments, recordatoris i detalls vitals que han esbossat la figura de Casals com un referent perdut de l’independentisme polític i de la “unitat” d’acció i estratègica que va caracteritzar el procés independentista que va comportar el referèndum del Primer d’Octubre de 2017. En aquest sentit, el tres conferenciants han glossat la seva figura i la seva manera de negociar i entendre el catalanisme independentisme per contrastar-lo amb les vel·leïtats més identitàries de formacions com ara Aliança Catalana o dels defensors de l’existència de la “minoria nacional catalana” que Antich ha titllat de disbarat. “Hauríem de fer més cas a la Muriel”, ha sentenciat Forcadell.
El Procés social
L’acte ha servit per extendre’s en el transcorregut polític de Casals que va entrar a la Junta d’Òmnium Cultural, amb 63 anys, i amb la presidència de Jordi Porta. La idea mare, exposada amb síntesi per Forcadell, és que Casals defensava que “per tenir un estat del benestar, abans cal tenir un Estat” i l’eina “d’escoltar a tothom” per formatejar la unitat. Forcadell ha aprofitat per estirar les orelles als partits independentistes que “no estan gaire per la unitat”. Una reflexió que ha rebut un tancat aplaudiment del públic.
Per la seva banda, Antich ha subratllat la decisió de Casals d’incloure no independentistes a la seva junta. Com un exemple de la seva “capacitat d’escolta”. En síntesi, Antich ha ressaltat que Casals és la mostra de la “responsabilitat de la societat civil en un moment políticament tan fragmentat, tan tensionat i tan tens, la importància que des de la societat civil que amb consciència de transversalitat i no partidisme apleguem sensibilitats diverses al voltant dels grans consensos que permeten avançar pel país”.
I per altra banda, Antich que “només serà possible avançar cap a la independència de Catalunya i els Països Catalans preservant i treballant la cohesió social, que avui és el que està en risc, no només per l’amenaça de l’estat espanyol, sinó també per les pròpies forces que dintre del país pretenen convertir la catalanitat en una minoria nacional”. “Sí, hi ha gent que fa nosa”, ha afirmat amb profunda irònia de professor d’Estètica. De fet, el líder d’Òmnium ha alertat sobre el risc tòxic de la “desesperació” i més quan “ara l’independentisme es disputa l’hegemonia i fa 15 anys es disputava la marginalitat”. Recollint el mateix esperit, Rull ha clos l’acte tot recitant la famosa frase de Casals en el Concert per la Llibertat de 2014. “No som aquí per aconseguir un somni, nosaltres som el somni”, ha refrescat per demanar força i unitat en una represa del procés independentista.
