L’actual debat polític sobre la gestió de la immigració revela que la política a Catalunya ha passat de llarg de la demografia. I fa la sensació que tot són presses. Per això, el debat de la immigració ocupa tot l’espai del debat polític més intens com una matèria troncal que afecta a l’habitatge, als serveis socials, a la sanitat i l’educació pública i, fins i tot, a la identitat. Així es pot copsar en els actes més polítics dos primers dies de la 58a edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que se celebra fins el pròxim 23 d’agost a Prada, el Conflent.
Tant Laura Borràs, com Xavier Antich o Josep Rull han ficat cullerada en el debat per reivindicar el paper del catalanisme inclusiu i les competències per gestionar l’acollida de nouvinguts al país. Aquest dimarts, però, ha estat el torn de la secretària general d’ERC i alcaldable per Barcelona de la formació, Elisenda Alamany, en una xerrada organitzada per la Fundació Irla, el think tank dels republicans, titulada “La Catalunya-Ciutat, avui”.
Alamany , que l’auditori hi tenia com a alumna la diputada al Congrés Pilar Vallugera i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, dos noms ha partit de la idea que “Catalunya, els Països Catalans són a tocar del col·lapse”, que cal “allunyar-se de la normalitat” imposada, la “sensació de desconcert” i sobretot, frenar a la idea de la “Catalunya dels deu milions”. La número dos d’ERC i alcaldable dels republicans a Barcelona, conclou que la “lluita a l’entorn de la identitat serà clau en els propers anys per decidir quina Catalunya volem”. Tot plegat en un context de “model econòmic espanyol, que és un model econòmic gandul” i un model territorial de la “Catalunya de l’AP7” és a dir, el fet que el 80% de la població es concentra en una franja litoral entre la costa i l’autopista i un interior del país amb comarques amb menys de deu mil habitants. Aquí ha defensat un model d’equilibri territorial on Barcelona exerceixi de capital reciproca amb el país.
Els tres camins
Alamany ha posat la demografia sobre la taula. En aquesta línia, ha remarcat que la població de Catalunya són “8,2 milions d’habitants, dos milions ha nascut a l’estranger, amb les mateixes infraestructures o pitjors i el mateix finançament, és un repte brutal”. Ara bé, també alertat sobre com abordar la immigració. “Ull com en parlem de la demografia!”, ha emfatitzat. Per això, ha demanat afrontar els “desconcert identitari com a poble” perquè “si no ens ocupem nosaltres o ho fan els altres per empetitir-nos”. De fet, Alamany raona que davant d’una por o preocupació “legítima” de la pèrdua de la identitat el que cal és plantejar que cal fer davant aquesta por.
D’aquesta manera, Alamany ha aprofitat l’avinentesa per carregar els neulers contra els que “volen arribar als deu milions perquè els és igual el país”. “Són els del cosmopolitisme naïf”, ha titllat. En aquesta línia, ha recordat que Catalunya té 8,2 milions d’habitants per un serveis pensats per a sis milions, per tant, amb deu milions no és sostenible. A parer seu, els que defensen la Catalunya dels deu milions no creuen en la identitat nacional del país quan és un “element clau” per ERC amb el sostrat que allò important no és crèixer sinó garantir que els catalans visquin “bé”. Aquesta por reverencial a la pèrdua de la identitat apareixen els que “es volen tancar” i “reparteixen carnets d’identitat” que topa amb el catalanisme identificat com un moviment transversal “obsessionat per ser més”. El camí per Alamany és el que anomena la “identitat inclusiva”. “Aquest és l’únic camí, siguem honestos, que ens permetrà créixer, ser més, i, sobretot, ser més forts, per guanyar”, ha reblat.
