Una de les característiques de la Universitat Catalana d’Estiu és que obre debats dins del catalanisme polític que semblaven soterrats, fins i tot, clandestins. És un dels punts forts de l’UCE, perquè el format, la presència directa d’un independentisme irreductible amb l’esquena platejada i una premsa amb calça curta permet afluixar, encara que sigui mínimament, les corretges del discurs políticament correcte. L’edició d’enguany, la 58na, no és una excepció. Com qui no vol la cosa, i potser per la pressió ambiental del concordat mediàtic i demoscòpic que imposa el factor Aliança Catalana, han emergit dos conceptes que semblaven vedats en l’àgora del pim-pam-pum polític: la immigració i la unitat independentista.
Per una banda, la immigració s’ha abordat des del punt de la vista de la “identitat”, entesa com un element de ciutadania específica, i per l’altra de la demografia. Les conferències, les opinions i els raonaments han servit per punxar un dels globus sonda emès des de l’espai dels Comuns de manera prou directa, i de forma més indirecta, des del PSC: la famosa “Catalunya dels deu milions”. Un marc mental que ha fet posar les mans al cap als partits amb més capil·laritat al país com Junts i ERC, que consideren inviable un creixement d’aquestes característiques i que, precisament, un increment de població d’aquesta magnitud d’aquí al 2050, no correspon amb els postulats del creixement que defensen els dogmes de l’esquerra.
Per altra banda, la unitat independentista ha tornat a emergir més enllà de la retòrica habitual. La sorpresa ha arribat quan els representants de Junts que han assistit a Prada han demanat al moviment sobiranista deixar de llepar-se les ferides i centrar la pilota, deixant entendre que la batussa caïnita que viu l’independentisme des del 2017 ha permès deixar una autopista de quatre carrils en cada sentit a forces com Aliança Catalana que, aprofitant el malestar del votant frustrat, ha introduït un discurs islamòfob i amb fórmules populistes que festegen alegrament amb l’extrema dreta.
Parar l’orella internament
Introduir el debat de futur de la Catalunya dels deu milions, que preveu un creixement de dos milions de persones al país en menys de 25 anys, ha esperonat la reacció d’un independentisme que semblava viure al marge de la realitat del país. El projecte Llavors d’ERC, que ha implicat reunions de membres del nucli dur de la direcció d’ERC que presideix Oriol Junqueras amb les nombroses assemblees locals dels republicans arreu del país, ha ajudat a ressituar el discurs.
En aquest sentit, la preocupació expressada per la militància i els quadres territorials que breguen cada dia als municipis de Catalunya és que, si bé no són contraris a la immigració, sí que reclamen que no suposi una pèrdua d’identitat en un sentit ben ampli. És a dir, que l’acollida no suposi un risc irreversible per la pervivència de la llengua catalana, dels costums o d’una manera d’entendre el funcionament social de Catalunya i el seu sistema econòmic, social o laboral. A més, ERC ha introduït en el seu discurs la seguretat i l’ordre públic com a elements naturals de l’esquerra. Una idea insistent que ja pregonava l’exconseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, quan era el responsable polític de la seguretat pública del país.
En la mateixa direcció, Junts també ha rebut imputs similars dels seus delegats territorials que, com a ERC, són molt nombrosos, i més en municipis on el percentatge d’immigració és molt significatiu. No només com els alcaldes que són la pedrera de la formació, com ara el de Manlleu, Arnau Rovira, l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, l’alcalde de Calella, Marc Buch o l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, i el de Vic, Albert Castells, que han forçat Junts a entomar un discurs més rigorós sobre la immigració. Precisament, a Vic, Castells competirà amb un cap de cartell dels republicans com Joan Ballana, que ja va ser regidor de la ciutat amb responsabilitats en convivència i seguretat, amb reduccions notables de conflictivitat veïnal.
10 milions no és només una xifra
El paradigma dels 10 milions va entrar en el debat de l’UCE de manera directa per part de la número dos d’ERC, Elisenda Alamany. La secretària general dels republicans, en una conferència en el marc del think tank del seu partit, la Fundació Josep Irla, titllava de “naïf” l’esquerra que havia proposat aquest creixement. Un calbot en tota regla a David Cid, portaveu dels Comuns, que va escenificar l’entrada de la idea dels deu milions generant un debat accelerat sobre la proposta. Alamany recordava que Catalunya era un país de 8,2 milions d’habitants amb una estructura i uns serveis per a sis milions. Ras i curt, Alamany defensava que allò important no era créixer sinó que els catalans visquessin “bé”.
Una idea que ha refermat el president d’ERC, Oriol Junqueras, també des del Liceu Charles Renoviuer, la seu de l’UCE. “Em sembla que la posició d’ERC és ben coneguda per a tothom i és que almenys en les condicions actuals, en les condicions del mercat de l’habitatge, del transport públic, de la xarxa educativa i de la xarxa sanitària, del col·lapse de les autopistes i de l’AP-7 en particular, dels recursos energètics, de la disponibilitat d’aigua, especialment després dels episodis de sequera que hem viscut no fa gaires anys… és evident que no es donen les circumstàncies adequades perquè Catalunya tingui gaires més habitants dels que ja té”, ha remarcat. “Més encara tenint en compte les moltes limitacions a les quals ja s’enfronta el país i la societat, i que hem de millorar molt les condicions de tothom, els sous de tothom, l’accessibilitat a l’habitatge de tothom, la qualitat del transport públic per a tothom per viure en el país que la gent mereix”, afegeix.
L’endemà, el secretari general de Junts, Jordi Turull, apuntava en la mateixa direcció amb una imatge ben clara. Per al número dos dels juntaires, a “Catalunya tenim molta feina perquè no hi hagi un tensionament, el país pot assumir la immigració que pot assumir, en necessita, però pot assumir la immigració que pot assumir”. “Hi ha gent que diu la Catalunya els 10 milions, el que no pot ser és que el cos vagi creixent i el vestit sigui el mateix, perquè llavors s’esqueixa tot i d’aquí ve el problema”, va comparar. “Hem de tenir un vestit a mida per a les necessitats dels catalans i de les catalanes i del seu esforç fiscal”, va reblar. Dos dies abans, l’expresidenta del Parlament Laura Borràs reclamava les competències en immigració. Una exigència que defensava com a “política i no com a racisme”. El president del Parlament, Josep Rull, anava cap a la mateixa direcció. Rull admetia que no estava d’acord amb la Catalunya dels deu milions, sinó que ho estava “amb la Catalunya de la consciència nacional catalana, que sigui viable des d’un punt de vista de benestar, i una Catalunya que en aquests moments té 8 milions, pateix, evidentment”.
La unitat
Un dels altres conceptes directament relacionat amb el debat polític de Prada és el retorn de la cantarella de la unitat independentista. El to i l’argumentari utilitzat, però, diferia de les reclamacions unitàries dels darrers anys. De fet, el factor Aliança Catalana ha fet forat i ha provocat certa unitat de discurs. Junqueras, per exemple, deixava clar en les seves declaracions a l’UCE que amb l’extrema dreta “no es pot fer res de bo” i l’allunyava de la unitat independentista. Per la seva banda, l’expresident Pere Aragonès, avisava que jugar en aquesta tauleta podria ser més que contraproduent. “L’extrema dreta en una nació sense estat és el camí més ràpid cap a la derrota estratègica, quan no tens un estat darrere que et protegeix, necessites la societat cohesionada”, subratllava en la seva intervenció d’aquest divendres. Però si bé ERC reivindica que des del primer moment va avisar Junts que li podria sortir car apujar el volum de la crítica entre independentistes, perquè permetia regalar un espai a l’extrema dreta, ara també abaixa la pressió. Tot en resposta a un nou discurs de Junts per neutralitzar la tendència mediàtica, demoscòpica i política a relacionar juntaires i orriolistes.
Turull va situar el debat en termes de “combat de valors”. “Aquests valors que fomenta l’extrema dreta, l’odi i assenyalar el diferent que va inoculant a la societat catalana, serà una societat que quedarà fragmentada, que quedarà dividida, que perdrà els grans valors i les grans actituds que ha tingut sempre el catalanisme polític”, arguïa. Rull afegia que “els que fan un plantejament etnicista posen en risc la viabilitat de la nació i el projecte d’independència” i demanava fer de Junts un partit “prou atractiu perquè aquest populisme no sigui l’element de referència de molta gent que honestament vol la independència i vol la viabilitat de la nació catalana”.
