• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

Matí polític i històric el d’aquest divendres a la 58a edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que se celebra fins al pròxim 23 de setembre a Prada, el Conflent. L’Auditori Charles Renouvier ha centrat l’activitat acadèmica de la jornada però amb un professor peculiar. En concret, el president d’ERC, Oriol Junqueras, que inhabilitat per fer classe a la Universitat arran de la sentència del Tribunal Suprem per l’organització del Primer d’Octubre. Precisament, un escenari on ha coincidit amb un altre dels damnificats de la repressió independentista, l’exconseller de Cultura, ara a l’exili, Lluís Puig.

De fet, Junqueras ja fa tres anys que assisteix com a professor convidat en el tradicional curs d’Història de l’UCE. Una presència que ha combinat amb el seu protagonisme polític durant l’estiu. Fa dos anys, en plena convulsió interna dels republicans per la direcció del partit i l’any passat per la negociació pressupostària amb el PSC amb l’ull posat a la negociació amb Madrid. Sia com sia, aquest divendres Junqueras ha pronunciat una conferència sobre la memòria històrica de la Guerra de Successió que va comportar l’arribada del jou borbònic sobre els Països Catalans.

Una paradoxa històrica que ha determinat de manera clau de la nació catalana, perquè els Aliats, bàndol que defensaven els territoris catalans, van guanyar a tot arreu menys a Catalunya, el País Valencià i les Illes. Junqueras, seguint el seu estil que frega el jeroglífic, ha connectat l’episodi de la guerra de Successió i, de retruc i mirant més enrere la unió de les corones de Castella i l’Aragó, a través de Ferran i Isabel, en una qüestió “d’escala”, de “població” i de poder econòmic. Per a Junqueras, les diferències enormes entre catalans i els adversaris van inclinar la balança. D’aquí que consideri que la solució als reptes de Catalunya és “construir grans majories i minimitzar l’oposició”. Ara bé, preguntat on col·locaria el PSC, si en el grup de l’oposició a minimitzar o en el grup de les grans majories, ha evitat qualificar els socialistes d’oposició i ha argumentat que l’exemple de l’oposició a Catalunya és “Albert Rivera”, l’exlíder de la formació en extinció com Ciutadans. Per altra banda, ha carregat contra Aliança amb qui ha dit que “no es pot fer res de bo ni de seriós amb qualsevol grup polític o social o de qualsevol mena que predica l’odi contra el seu propi país i contra la seva pròpia societat”.

Oriol Junqueras para l'orella al que li explica Lluís Puig a Prada, el Conflent, en el marc de la UCE/Josep Maria Montaner/UCE
Oriol Junqueras para l’orella al que li explica Lluís Puig a Prada, el Conflent, en el marc de la UCE/Josep Maria Montaner/UCE

Discurs de la identitat

Seguint el fil de la conferència que va pronunciar fa dos dies la seva secretària general, Elisenda Alamany, a l’UCE, Junqueras ha emfatitzat el concepte d’identitat com a clau del debat polític actual. En aquest sentit, el president dels republicans ha volgut definir el concepte arran dels comentaris que ha rebut la formació arran del projecte Llavors, una mena de conclaves amb les assemblees del partit arreu del país on la militància de base alertava que la gestió de l’acollida de la immigració afectava la identitat catalana.

“La identitat no és una frontera, no és una barrera, no és un obstacle, no és un límit”, ha afirmat. “La identitat vol dir literalment igualtat”, ha afegit. “La identitat és allò que ens fa iguals a uns altres, la identitat és allò que volem compartir per ser iguals, la identitat a Catalunya és també la identitat de la llengua, de la cultura, d’una història compartida i, sobretot, d’un futur compartit i de l’economia”, ha exposat en declaracions a la premsa.

Per altra banda, Junqueras ha negat que amb formacions com Aliança Catalana es pugui fer qualsevol projecte polític. “Jo estic convençut que no es pot fer res de bo ni de seriós amb qualsevol grup polític o social o de qualsevol mena que predica l’odi contra el seu propi país i contra la seva pròpia societat”, ha argumentat. “L’odi és incompatible, sobretot l’odi adreçat al teu propi país i a la teva pròpia societat és incompatible amb la construcció d’un futur compartit”, ha contestat quan ha estat preguntat si amb la formació de Sílvia Orriols es pot fer la independència. També ha anunciat la seva participació en la manifestació de la Diada.

Comparteix

Icona de pantalla completa