Doble sessió política aquest divendres a la 58na edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que se celebra fins el pròxim 23 d’agost a Prada, el Conflent. Si a primera hora, ha estat el president d’ERC, Oriol Junqueras, qui ha protagonitzat l’agenda mediàtica, a segona hora, ha estat el torn de l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Junqueras ha fet classe sobre la Guerra de Successió i els efectes sobre els Països Catalans. Prada ha ofert una imatge inèdita en els darrers temps de la política, una salutació de cortesia entre Aragonès i Junqueras, al vestíbul de la Universitat. Tots dos feien una cara que indica s’haurien mostrat més efusius si els hagués saludat Hannibal Lecter.
Aragonès ha avançat més en el temps i ha analitzat els Fets de Prats de Molló, la insurrecció independentista liderada pel president Francesc Macià i que enguany celebra el seu centenari que prèviament ha explicat amb tot el rigor el millor especialista en aquest episodi, el doctor i professor d’Història a la Universitat de Barcelona, Giovanni Cattini.
Aragonès, amb un inhabitual estil força desacomplexat que recordava la seva etapa com a líder de les antigues JERC, ha aprofitat l’avinentesa de la seva glossa sobre Macià per salpebrar políticament la seva intervenció, amb algun punyalet cap als seus companys de fatigues, que ha reblat en les declaracions posteriors a la premsa. Han rebut Junqueras, Marta Rovira i Gabriel Rufián, això sí, amb un prou camuflatge per evitar un titular escandalós. De fet, és una norma no escrita de Prada que un independentista esquivarà sempre un titular de foc amic. Tot just pessigades que, si bé no maten, fan pupa.
“Mai no es va rendir”
En el marc de la conferència sobre la figura del president Macià, Aragonès ha brandat la biografia política del catalanisme del president insistient que la seva idea era una Catalunya “inclusiva” que lligava l’alliberament social amb el nacional. Una premissa que li ha servit per carregar contra els experiments com Aliança Catalana. “L’extrema dreta en una nació sense estat és el camí més ràpid cap a la derrota estratègica, quan no tens uns estat al darrera que et protegeix, necessites la societat cohesionada”, ha alertat. Però, el geni de Macià ha servit en safata una delicada crítica al seu cap de files i, de retruc, els que van passar pel Tribunal Suprem i van ser condemnats per l’organització del Primer d’Octubre. “Macià mai, mai no es va rendir; ni quan va entrar la dictadura de Primo de Rivera, ni quan va ser detingut pels fets de Prats de Molló, ni al judici pels mateixos fets a París… on no va dir ‘això jo no ho volia fer…’ assumeix totes les responsabilitats”, ha descrit. Una comparativa que ningú no se li escapa a la mena de declaracions dels condemnats dels Procés per part del Tribunal Suprem.
Nous lideratges
Durant les declaracions a la premsa, Aragonès, en ser preguntat sobre l’esgargamellada unitat independentista ha afegit un detall, gens menor, sense que ningú li demanés, la petició de “noves cares” per refer la coordinació sobiranista. “Hem de superar amb generositat entendre que l’independentista discrepant que tens al costat més que discrepant és un company independentista i, per tant, crec que aquesta generositat és imprescindible”, ha argüit. “També crec que, en el meu cas, que he exercit la màxima representació del país, probablement noves cares poden ajudar a fer aquest paper i els altres darrere hem d’ajudar”, ha remarcat. És a dir, que els que han tingut un paper polític rellevant han de fer de coixí.
Aragonès ha enfilat un graó més per definir la salutació amb Junqueras tot assenyalant que comparteixen “projecte polític, visió de les coses i que ERC ja va fer en el seu moment un procés de definició de lideratges”. Preguntat per El Món si comparteix l’estratègia actual del junquerisme, Aragonès ha replicat que “l’estratègia d’ERC és avançar amb els instruments que tenim a l’abast no renunciar-ne a cap i avançar cap a la independència i en aquests moments hi ha una capacitat d’incidència en el govern de l’Estat que potser d’aquí uns mesos no hi és i, per tant, crec que tots plegats hauríem d’entendre que tenim uns mesos de finestra d’oportunitat per aconseguir avenços”.
El temor a Rufián
“Hi ha coses encarrilades, hi ha moltes discussions públiques i això s’ha d’anar tancant i s’han d’anar tancant els acords perquè si hi ha un canvi de govern de l’Estat és evident que les condicions en què hem treballat en aquests darrers anys empitjoraran”, ha afegit. Repreguntat sobre si considera un avenç no utilitzar el català al Congrés de Diputats per part la cara visible d’ERC, Gabriel Rufián, Aragonès ha opinat que el fet “que es pugui parlar català al Congrés de Diputats és una mostra que hi ha una nació que és la nació catalana una nació que no forma part de la nació espanyola, que és diferent i a partir d’aquí cada representant pren la decisió que ha de prendre”.
I ha continuat “Saps què passa? Que jo he estat al capdavant d’ERC exercint les màximes responsabilitats conjuntament amb companys com Oriol Junqueras o Marta Rovira en un context que ells estaven a l’exili o la presó… Qualsevol cosa que jo digui sobre el partit pot semblar… algú s’ho agafarà malament”. Una regat per intentar esquivar de ficar-se a l’esbarzer de criticar el cap de files a Madrid, que la mateixa Elisenda Alamany, defensava en la seva conferència a l’UCE tot i titllar el seu estil de “macarra”. “Per tant, en aquest sentit, crec que el que necessitem és molta més força i el que necessitem no és tant discutir-nos sobre quina llengua en un determinat moment es fa servir sinó ser-ne molts més que utilitzin sempre el català”, ha sentenciat.
