Ara que l’eclipsi ha ressuscitat el famós acudit de l’Eugenio sobre els militars que preveuen celebrar, en cas de pluja, l’apagada del sol al gimnàs de la caserna, no és sobrer recordar-ne un altre. És aquell que diu que un nen es manté absolutament mut durant 36 anys. Trenta-sis anys de silenci sense cap explicació mèdica ni científica. Un bon dia, quan la seva mare li posa l’esmorzar. El noi, que feia temps que s’afaitava, fa un glop del cafè amb llet i li diu “Mama, falta sucre!”. La mare, tota plorosa i emocionada de sentir la veu del seu fill, li retreu com és que en 36 anys no havia dit ni ase ni bèstia. La resposta, convincent: “És que fins ara, mama, tot era correcte”.
L’acudit és perfectament assumible per la política catalana. Fins ara no feia falta dir res seriós perquè el gran debat ho tapava tot i els grans problemes de la sobirania i de la resistència permetien esquivar qüestions espinoses però claus i fonamentals per una nació que té per objectiu de sostenir-se en el temps. Dos són els conceptes que la política catalana havia oblidat i feia dormir al son dels justos i que, per poc, ens poden fer perdre la nació i fer que el país es desfaci a les mans. En concret, són la demografia i la geografia.
En aquest sentit cal destacar la persistència de l’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, que fa més de 15 anys que intenta col·locar aquests dos conceptes en l’agenda política. I, a més, amb generositat, perquè intentava vendre el peix a la resta de formacions. Finalment, se n’ha sortit en posar la primera pedra, la declaració de la Panadella que alerta del risc de la Barcelunya i redibuixa el mapa de la nova Catalunya. Una aposta valenta, necessària i que hauria de ser una eina de treball ja a curt termini.
Un altre element per l’esperança és que dos partits principals de la biosfera política catalana com Junts i ERC han entomat de manera, com a mínim, indiciària, i amb un cert entusiasme, el debat sobre la demografia, la identitat i la geografia. Els tres elements que formen les comunitats nacionals, les nacions o els països. Ho han fet en un espai com la Universitat Catalana d’Estiu, que tot i que pateix greus problemes de subsistència encara és capaç encara de posar sobre la taula debats i idees per bastir un país millor. Benvinguts al debat absolutament necessari per intentar aturar les bestieses més perilloses que ha donat la política catalana dels darrers anys. Faltava sucre, i, sortosament, comencen a obrir els sobrets.
