Tarda d’economia política a la 58a edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que se celebra a Prada, el Conflent, fins al 23 d’agost. A l’estrada de l’auditori del Liceu Charles Renovier s’han enfilat la catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, el professor d’Economia a l’UPF, Xavier Cuadras i l’enginyer Xavier Roig, tots implicats en l’informe Fènix, un estudi que ha obert el debat sobre el model econòmic a Catalunya i ha alertat de “l’empobriment” de la societat catalana així com l’efecte crida per ocupar els immigrants en un sistema productiu i laboral en creixement però de baix nivell de productivitat, com ara el sector de les càrnies o el turisme.
Un sistema diferent com el que mantenen, per exemple, al País Basc que no ha generat aquest efecte magnètic de la immigració amb feines de baix nivell productiu, amb control i sobretot, amb una fermesa sindical que ha marcat molt la política laboral, econòmica i industrial basca. Comptat i debatut, l’informe crea la figura dels “salaris subvencionats”, és a dir, treballs i ocupacions que només són sostenibles amb la subvenció pública que reben a través de la despesa social. Això és, que els salaris no cobreixen la despesa social que suposen a través de l’ús dels serveis socials. Comptat i debatut, el creixement del PIB no s’ha traduït en un creixement del PIB per càpita, és a dir, que el benestar material de la població es redueix de manera contundent.
Un sistema inquietant
Els signants de l’informe han exposat que malgrat que el PIB per càpita ha augmentat en els darrers 30 anys, de manera marginal a l’economia europea i sense tenir present el comportament i les xifres de la inflació. Uns efectes “perversos” que respon al gran creixement de la població arran de la demanda de mà d’obra low cost i que se sostenen gràcies amb “subvencions”. “No és un informe antiturisme”, ha assegurat Quadras que insisteix que tampoc no és un informe “antiimmigració”. Pels ponents, cal revisar el sistema turístic i un model econòmic té una conseqüència directa amb aquesta entrada massiva de mà d’obra barata que beneficia, per exemple, com és el cas de la indústria càrnia, que només beneficia, per exemple, al consumidor xinès.
L’informe afirma que la població que percep un salari per sota dels 29.000 bruts l’any 2025 pateixen una manca d’”equilibri” entre aportacions i salari social percebut pel treballador, un fet que en el document descriu com a “salaris altament subvencionats”, ja que hi ha una “transferència implícita” de recursos de la resta de teixit econòmic productiu per cobrir els serveis bàsics que proveeix la Generalitat. Uns salaris que representen un 35% del total de llocs de feina i el 44% de l’ocupació creada entre el 2008 i el 2023.
Les mesures
L’informe aprofita per proposar mesures per corregir una situació de mal averany. Així plantegen augmentar la transparència mitjançant la publicació de la balança fiscal i el valor afegit aportat per cada sector productiu. També eliminar avantatges fiscals que afavoreixen activitats de baixa productivitat com el turisme. Un dels altres sistemes de contenció de la davallada és “incrementar el salari mínim per frenar l’expansió de llocs de treball poc qualificats”. De retruc, raonen “implementar polítiques d’immigració selectiva basades en la qualificació d’una demanda més exigent”
També mesures més contundents com “reduir la capacitat turística” i una reforma de les polítiques d’ocupació per equiparar-les als estàndards europeus més avançats. Una de les mesures seria convertir en “obligatori el coneixement del català, com a mínim, com a requeriment per ocupar llocs de treball d’atenció al públic i serveis de cura personal”. Així mateix, revisar el sistema fiscal per evitar recórrer constantment a la penalització de les rendes del treball i de l’estalvi fruit d’aquest treball. I, en darrera instància, apunten que convé “la penalització excessiva en sous alts dificulta l’establiment de centres de decisió importants a Catalunya”. És a dir, que els salaris alts tenen penalització fiscal i contrau les intencions de crear centres de direcció multinacionals.
