Un de cada quatre joves és racista, especialment amb el poble gitano i amb la població marroquina. Aquesta és la conclusió de l’estudi Joves i racisme. Estudi sobre percepcions i actituds racistes i xenòfobes, de la fundació Fad Juventud. L’estudi es basa en enquestes fetes a 1.200 joves de 15 a 29 anys de tot l’Estat, de les quals un 25% han mostrat actituds racistes. Aquestes manifestacions es donen especialment contra persones d’ètnia gitana: un 24% dels enquestats diuen que no volen un veí gitano i un 16,3% que no mantindrien cap relació personal amb algú d’aquesta ètnia. El segon col·lectiu més afectat són les persones de religió musulmana, sobre les quals el 13,3% dels joves enquestats diuen que no s’hi volen relacionar. I en tercera posició hi ha, específicament, els marroquins, que són rebutjats com a potencial relació personal pel 12,6% dels joves.
A Catalunya les dades recollides per SOS Racisme mostren una tendència creixent de les situacions de racisme, tot i que no es pot saber si l’increment es registra només perquè es denuncia més o perquè realment augmenta el número de discriminacions. Concretament, el 2021 hi va haver 334 denúncies per racisme a Catalunya, un augment del 83,5% respecte l’any anterior, si bé és cert que durant uns mesos del 2020 el confinament va reduir molt les interaccions socials i va evitar discriminacions racistes. Totes aquestes dades s’extreuen de l’informe (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya.
Com més contacte, més xenofòbia
Jordi Pàmies, director del Departament de Teories de l’Educació i Pedagogia Social de la UAB, assenyala que aquests estudis són “preocupants” com ho és el fet que hi hagi racisme institucional i estructural que “reforça els processos de discriminació”. “Els estereotips augmenten els prejudicis i la discriminació, el que aquí es veu especialment clar amb els gitanos i els marroquins”, explica.
Les causes del racisme envers aquests dos col·lectius són diverses, però Pàmies considera que es dona en especial perquè gran part de la societat –per no dir tota– està en contacte sostingut en el temps amb persones d’aquestes ètnies: són els diferents més nombrosos, cosa que fa que siguin més rebutjats que, per exemple, els africans subsaharians, amb els quals hi ha menys contacte i dels quals diuen que no s’hi volen relacionar un 9,5% dels enquestats.
Factors de proximitat cultural també hi intervenen: per exemple, en el cas dels llatinoamericans, que parlen castellà –l’estudi s’ha fet el conjunt de l’Estat–, tenen un rebuig molt més baix: un 5%. I els estrangers amb aspecte occidental també són menys víctimes d’aquesta posició racista dels joves: els enquestats que diuen que no voldrien relacionar-se amb persones de l’Europa de l’Est són un 5,9% i només un 2.8% tenen aquesta opinió respecte dels europeus occidentals i dels nord-americans.
“L’amenaça de grup” causa racisme
El rebuig de la societat d’aquell que és diferent –la xenofòbia– prové del que se sent com una “amenaça de grup”. Així ho defineix la politòloga Núria Franco, que assegura que els racistes se senten en minoria davant persones diferents i reaccionen d’aquesta manera. “Per suposat també hi ha l’amenaça econòmica, la por a que ens robin la feina”, afegeix.
Aquestes pors que porten al racisme es donen especialment en un perfil de persona: a l’atur, amb nivell d’educació baix i poques inquietuds culturals. Aquest tipus de persones, explica Franco, rebutgen la immigració pel sentiment d’amenaça. Ara bé, altres estudis mostren que persones en un nivell econòmic i laboral més alt també poden sentir rebuig, el que fa pensar que també hi ha altres causes que intervenen en la deriva d’una persona cap al racisme.
“Ja no fa vergonya dir que ets racista”
L’estudi apunta que les persones que mostren rebuig els gitanos i marroquins tenen una ideologia d’extrema dreta. Això confirma que en el racisme la ideologia és determinant. De fet, els joves de l’altre espectre ideològic van respondre que qui tenia la culpa d’aquesta difusió de discursos racistes eren en primer lloc alguns mitjans de comunicació per la imatge distorsionada que donen de la immigració (60,4%) i en segon terme les propostes dels partits d’ultradreta (49,7%).
Segons Pàmies la diferència entre el racisme que hi ha actualment i el de fa uns anys -perquè el racisme sempre ha estat present- és que actualment no fa vergonya dir de forma explícita que ets racista. “S’ha perdut la vergonya a dir que ets racista i s’ha normalitzat a la vida pública”, assenyala. Això s’ha magnificat gràcies al poder de les xarxes socials, on poden difondre’s aquests discursos d’odi perquè no són espais controlats. Com exemple cita el cas dels rumors sobre els menors que migren sols i que sovint es defineixen amb les sigles MENAs, que inicialment eren un terme estrictament tècnic –menor estranger no acompanyat– però que després s’ha popularitzat i s’ha convertit en un terme pejoratiu.
L’expert sosté que tot està interrelacionat amb la polarització política que es viu actualment, que ha sigut caldo de cultiu per a discursos racistes i per atribuir les culpes de tot el que va malament als col·lectius més vulnerables. “Hi ha discursos molt directes de l’extrema dreta però no podem oblidar els discursos subtils que fan el mateix mal”, recorda.
Els mitjans són alhora culpables i reflex de la societat
La politòloga Núria Franco, per la seva banda, sosté que bona part de la culpa que el racisme es faci cada cop més evident la tenen els mitjans de comunicació que “bombardegen” amb notícies on es veu la immigració com “una allau” que ve a “robar la feina” dels autòctons. “Generen una predisposició negativa”, insisteix abans de fer servir el mateix exemple dels MENAs. “Si se’ls posa aquest nom en comptes de dir menors estrangers no acompanyats els deshumanitzen i és més fàcil criminalitzar-los”, argumenta.
Així, alguns mitjans converteixen els migrants en una “massa uniforme” més fàcil d’assenyalar i deshumanitzar. Si això convergeix amb la irrupció de l’extrema dreta i els seus missatges surten als mitjans moltes persones “proclius” a ser racistes “compren” aquest argumentari i els dirigents polítics es senten “legitimats”.
Sistemes de poder dels quals no es pot escapar
Pàmies sosté que el que no permet que el racisme cultural desaparegui són els sistemes de poder que jerarquitzen les persones i les situen inevitablement en diferents posicions socials. “Conviure amb persones de diverses nacionalitats no millora la convivència perquè es manté aquesta posició socialment establerta”, explica. Això fa que el racisme sigui gairebé impossible d’eradicar.
Ara bé, si la intenció és combatre’l, cal que tant la societat civil com l’administració s’hi impliquin. “Hi ha espais institucionals racistes i això contribueix al fet que els joves interioritzin aquests missatges”, assenyala Pàmies. L’expert apunta a millorar les campanyes d’educació, la sensibilització de la societat, enfortir el treball comunitari en xarxa i que estiguin representats tots els actors de la societat civil. “També s’ha de treballar per una identitat pública comuna i fomentar la denúncia per part de les víctimes”, afegeix.
Franco creu que és important ser realista i conscient que el racisme “sempre existirà” perquè sempre hi haurà immigració nova. “Les persones que arriben van canviant i presenten nous reptes”, explica. Tot i així, apunta que s’ha de treballar per fomentar la igualtat econòmica entre països perquè les migracions internacionals es produeixen fonamentalment per la pobresa als països d’origen. “Aviat també començarem a veure refugiats climàtics i si es vol evitar cal lluitar contra el canvi climàtic des d’ara mateix”, assenyala abans de concloure que hi ha moltes coses que es poden fer però totes són “a llarg termini” i impliquen anar “a l’arrel” del problema.
22 
