La major part dels joves que van intentar travessar el mur de Melilla són fugitius de la guerra de Darfur, al Sudan. Un conflicte derivat de l’escassesa d’aliments -amb sequera i males collites reiterades- que ha acabat enfrontant el nord àrab de la regió amb el sud, de majoria negra. El govern de Khartum simpatitza amb les milícies paramilitars àrabs, en un xoc violent que ha estat qualificat, pel Tribunal Penal Internacional, com un genocidi contra els integrants de les ètnies furis, massalites i zagauas.
Tot i la llunyania estratègica, Madrid ha tingut poques manies a l’hora de fer negoci amb aquest conflicte. Ja els anys 2003 i 2004 Espanya es va saltar l’embargament internacional venent armes llargues i munició, una operació que va ser denunciada públicament per Amnistia Internacional. A partir d’aquí, tinta de calamar. L’Estat espanyol decideix el destí de les exportacions d’armes a través d’un organisme opac, la Junta Interministerial per al Comerç i Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMDDU), que està blindada per la llei de secrets d’estat. En aquest sentit, el govern espanyol només ofereix xifres globals i declina respondre a preguntes que es considerin sensibles per a l’estratègia geopolítica espanyola.
Les xifres de l’exportació d’armes espanyoles
De tota manera, hi ha indicis molt clars. Només l’any passat, Espanya va exportar a la República de Ghana un total de 5,3 milions de cartutxos per a armes de guerra, una acció comercial que es repeteix any rere any (l’any 2002, per exemple, Espanya va vendre 500 milions de cartutxos a aquest país en pau). Ghana, un país de 30 milions d’habitants que no pateix cap embargament, és considerat un distribuïdor de munició per a tot el nord d’Àfrica, tal i com denuncien diverses organitzacions internacionals. El de Ghana és un cas molt visible de redistribució d’armament, però el tràfic d’armes és un negoci prou suculent com per obrir diverses vies, oficials o no, que permetin circular tant l’armament com els diners que se’n deriven. Les conseqüències en el conflicte de Darfur són letals: les xifres de víctimes mortals oscil·len entre els 80.000 i els 500.000 morts.
Espanya i Marroc (per cert, un dels grans clients de la indústria armamentística espanyola) es troben a la tanca de Melilla amb un dels efectes secundaris de les massacres de Darfur; milers de joves que lluiten per la seva vida lluny de la guerra. El resultat, per ara, són unes fosses comunes cobertes i encobertes pel discurs de Pedro Sánchez: “Ben resolt”.
3 
