L’acord del Govern amb els sindicats UGT i CCOO, un pacte per incrementar el complement català dels salaris dels docents un 30% en quatre anys, ha trencat la unitat sindical del sector. El 95% dels mestres que han participat de la consulta impulsada per USTEC, la CGT i la Intersindical han rebutjat l’acord. En discrepen del contingut, però també de les formes. L’escenificació del president Salvador Illa amb els secretaris generals d’UGT i CCOO els fa pensar que darrere hi havia una “intenció política”; un intent de l’executiu de “pressionar” l’oposició perquè aprovi els seus pressupostos, argumenten. Una “escenificació teatral”, resumeix la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura. Un “xantatge”, afegeix Marc Martorell de La Intersindical. Cap sindicat amaga ja les discrepàncies.
“Hem aconseguit doblar la proposta inicial del Govern, que era d’un increment de només el 15%. Si la resta de sindicats aconsegueixen una millora, seré la primera d’alegrar-me’n, però des de la UGT creiem que ja no hi ha més marge, per molts dies de vaga que fem. Fa 25 anys que no es toca el complement salarial de la Generalitat, venim d’una mobilització històrica i no podíem deixar passar aquesta oportunitat”, es defensa de les crítiques la portaveu del sindicat Lorena Martínez, en conversa amb El Món. “Altres acords que s’han signat depenien dels pressupostos, el d’ara no, i aquest és un argument molt poderós”, afegeix el secretari d’educació de CCOO, Eduard Núñez, l’altre sindicat signant. Tots dos confien en la paraula del conseller de presidència, Albert Dalmau, que ha assumit la cartera d’Educació durant l’absència –per motius de salut– de la consellera Esther Niubó. “L’acord es complirà amb pressupostos o sense”, ha dit aquesta setmana.
Els dos sindicats també apunten que el sector ha deixat passar altres oportunitats. Mirant enrere, recorden especialment les negociacions amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, que va liderar el departament durant la primera etapa de la presidència de Pere Aragonès. “Teníem una proposta de preacord rellevant, es reconeixia que hi havia un deute amb els estadis [el complement d’antiguitat]. Però era dos mesos abans de les eleccions sindicals i ningú s’atrevia a signar-lo. Va passar el temps i es va desinflar la mobilització”, detalla Martínez, crítica amb la “postura del tot o res” de la resta de sindicats. “Els millors acords s’aconsegueixen en el moment més àlgid de la mobilització”, afegeix Núñez, que recorda l’etapa de Cambray com una oportunitat perduda. “Vam haver de negociar a la baixa, després”. Aquell preacord fallit reconeixia el deute amb el professorat, sense entrar al detall dels salaris, però retornava els estadis cada sis anys de servei –les retallades el van allargar a nou– i equiparava els sous de l’FP a la secundària.
La resta de sindicats, que mantenen la vaga prevista per a la setmana que ve, entre el 16 i el 20 de març, neguen que el context sigui el mateix que el de l’any 2023. “Vam viure una explosió important, però els docents no estaven tan organitzats com ara. Estem en un moment en què el col·lectiu no pot més”, argumenta Segura en nom d’USTEC. “Més de 30.000 persones van respondre a la consulta que vam fer en només 24 hores. Això és significatiu”, afegeix Martorell, de La Intersindical, que veu les assemblees de mestres que no estan afiliades a cap sindicat “més actives” que abans. “Són elles les que ens exigeixen als sindicats, no els sindicats els que cridem a la mobilització”, defensa. “Crec que l’acord pot ser fins i tot un revulsiu. La gent està molt cremada, les expectatives són altes”, detalla també Laura Gené, la secretària general d’ensenyament de la CGT, un sindicat que tampoc ha signat el pacte. Els tres sindicats recorden que el 2023 “no es va parlar de salaris” i que ara aquest tema mobilitza encara més gent.
Sigui com sigui, entren en una nova fase. La intenció ara és “visibilitzar que l’acord no aconsegueix la pau social que han pregonat des del Govern”, apunta Segura, que acusa l’administració de “voler trencar la unió sindical” en benefici propi. “Ha estat deslleial”, critica. “Crec que el departament ho ha intentat –matisa Gené (CGT)– però la qüestió va més enllà. Illa ha donat molts milions per millorar els salaris dels Mossos; si n’hi ha per ells, també ha d’haver-hi per a educació”. “Els recursos hi són, hi ha marge de millora”, sentencien les dues. La Intersindical afegeix, a banda dels salaris, que l’acord no concreta qüestions com la llengua o la visió de país. “El 40% dels docents de secundària parlaven en castellà, va dir Cambray en el seu dia. La situació ha anat a pitjor i res d’això s’està abordant”, apunta Martorell. El seu sindicat té representació en 11 de les 12 seccions territorials, però no té prou delegats per formar part de la mesa negociadora.
Carta d’Educació als centres
L’acord ha fet petar la cordialitat que es respirava fins ara entre les entitats sindicals. CCOO i UGT assenyalen USTEC com el sindicat del “no a tot” i USTEC els acusa de “trair” la comunitat educativa per “motius polítics”. Un missatge estès, també a les xarxes socials; els partidaris de l’acord denuncien que hi ha hagut casos d’ansietat entre alguns delegats que en són partidaris, i el departament ha intervingut amb una carta dirigida als directors dels centres perquè mantinguin un clima de respecte durant la vaga de la setmana vinent. Una alerta “desmesurada”, apunten des d’USTEC, que rebaixa aquesta tensió a “expressions simbòliques d’indignació”. “Que hi hagi algun cas puntual no vol dir que ara hi hagi agressions de forma generalitzada. Que s’arrenquin cartells de les organitzacions que han pactat és només una mostra d’indignació, de la mateixa manera que ells ens diuen ploramiques”, ha incidit el sindicat majoritari. La Intersindical també s’ha queixat de la carta, que veu com una “amenaça” o fins i tot un exercici de “coacció” per part de l’administració. “Els treballadors han de poder exercir el seu legítim dret a protesta”, argumenten.
Malgrat les tensions, els dos sindicats signants —minoritaris a l’escola pública — i el Govern mantenen des de dilluns la intenció de sumar la resta de col·lectius al pacte. En aquesta direcció, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, defensava en roda de premsa que els sindicats majoritaris estaven d’acord amb el gruix del document i que només el salari ha frenat un acord més ampli. Una afirmació que desmenteixen des de la USTEC. “Augmenten un 24% els pressupostos a educació, però continuem lluny del 6% del PIB que es considera desitjable”, defensa Segura. Gené (CGT) encara qüestiona més els números macro del departament. “La Generalitat diu que està invertint un 4% del PIB, però la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) –que fixa aquest mínim del 6%– no inclou la inversió universitària. Si la restem, la inversió a escoles i instituts voreja el 2%”, assegura la sindicalista.
Increment progressiu i més recursos a l’escola inclusiva
Amb la vaga a tocar, els sindicats majoritaris insisteixen que l’acord no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu que han patit des de les retallades, malgrat que el Govern s’entesta a remarcar l’esforç que suposa l’increment salarial que dibuixa l’acord. Els docents passaran a ser els tercers més ben pagats de l’Estat (en el supòsit que la resta de territoris no apugen el seu complement aquests anys); rebran un increment de 800 euros anuals a la nòmina del complement específic de la Generalitat, que actualment és de 705 euros per als mestres de primària i de 720 per als professors de l’ESO. Suposa un increment gradual d’un 8% i arribaran al 2029 amb una millora de 3.000 euros anuals (un 30% més ara). La millora és independent de l’increment de l’11% del sou que rebran tots els funcionaris de l’Estat.
El quart sindicat discrepant del pacte, l’Aspec, que només representa professors de secundària, també ha criticat aquests càlculs. “És un increment progressiu, a quatre anys vista. Però què passarà amb la inflació? Això ningú ho ha explicat”, fa notar el secretari general Ignasi Fernández, que, a diferència d’altres sindicats, també qüestiona que l’acord perpetuï el model d’escola inclusiva actual, “en el qual no creiem”. “És una millora per als infants i les famílies” defensa, en canvi, la portaveu d’UGT Lorena Martínez. “És una millora que s’endú una part important del pressupost de què disposa el departament”, acaba completant, fent valdre la millora salarial pactada. L’impacte de les millores acordades amb UGT i CCOO és de 1.257 milions per a les arques de la Generalitat, segons ha exposat el Govern.
Sigui com sigui, tant la protesta com el camp de negociació han canviat des de l’acord a mig gas anunciat per Salvador Illa dilluns passat. Els quatre sindicats contraris assumeixen que l’executiu “intentarà aguantar el pols” els pròxims dies, però veuen en el “cansament” del col·lectiu prou arguments per mantenir viva la protesta. Confien que allargar-la –pretenen aturar el sistema educatiu tota una setmana; de dilluns a dijous, per territoris, i divendres a tot el país– no els desgastarà. En aquest sentit, els sindicats han sumat els conserges i el personal administratiu a la vaga. I el sindicat estudiantil dels Països Catalans també hi participarà. El llistó és alt. La vaga del passat 11 de febrer va tenir un “seguiment massiu”. USTEC va xifrar-lo en un 85% de participació, una dada que la Generalitat va rebaixar al 37% “en els centres que ho van comunicar”.
