El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, és a l’ull de l’huracà gairebé des que va accedir al càrrec. Al conflicte encara obert amb els sindicats s’hi han sumat alguns experts, que també parlen de “màrqueting” en els nombrosos anuncis que ha fet, sovint amb xifres “esbiaixades” o “poc clares”. Sotmetem la tasca del conseller a examen i suspèn en totes les assignatures amb els sindicats, que continuen demanant la seva dimissió. Els experts són més benevolents en algunes qüestions, com ara els nous currículum o la baixada de les ràtios. Aquestes són les mesures que el Departament d’Educació ha posat en marxa i que, en molts casos, no han agradat a la comunitat educativa.
1. Més places a l’FP?
El conseller va anunciar en una roda de premsa solemne amb el conseller d’Empresa, Roger Torrent, l’augment del 34% de les places a l’FP per tal de cobrir la demanda que l’any anterior havia deixat prop de 20.000 alumnes sense plaça. Aquest increment, però, de seguida va ser qüestionat. Els experts van assegurar que era “enganyós” perquè als cicles mitjà i superior només van obrir 7.000 places, de manera que es passava de tenir-ne 140.000 a tenir-ne 147.000. Com a conseqüència, aquest setembre deu mil alumnes es van quedar sense plaça als cicles que volien.
La nota de la UGT: 3
Els sindicats s’han mostrat molt crítics amb la gestió de l’FP. Jesús Martín, coordinador d’FP d’UGT, assegura que tot i haver enviat Cambray “a recuperació” de setembre “ha tornat a fracassar”. “Ha estat incapaç de cobrir vacants i substitucions de professorat. Hi ha grups d’informàtica que no han pogut obrir perquè no hi ha professors i escoles obligades a contractar exestudiants”, denuncia Martín. “Tampoc ha creat nous centres d’FP i això impedeix que creixi el nombre de grups i places. No es pot assumir la demanda”, raona.
La nota de CCOO: 4
Per la seva banda, Teresa Esperabé, responsable d’educació de CCOO, denuncia que no s’hagi fet “l’encaix” entre la demanda i l’oferta de places, fet que ha causat que molts joves es quedin sense res a estudiar. “S’ha de garantir oferta per a tothom que vulgui continuar estudiant”, apunta.
La nota d’USTEC: 2
Ramon Roy, d’USTEC, suspèn la gestió de Cambray perquè “malgrat la publicitat que fan de l’FP no és una prioritat per al departament”. “És la gran assignatura pendent des de fa molts anys i des que ha arribat Cambray no hem tingut ni una reunió per tractar qüestions de l’FP, quan abans se’n feien cada tres mesos”, assenyala.
L’opinió dels experts
L’expert en ciències de l’Educació Jordi Perales també es mostra preocupat per la gestió de Cambray de la formació professional. “La massificació ha arribat a secundària, però no s’han construït més instituts. Els cicles d’FP s’imparteixen als instituts, cosa que suposa que ara ja no hi ha lloc on fer-los. En alguns llocs, directament han passat a fer-los a les tardes”, explica l’expert. Perales alerta que els pròxims 4 o 5 anys seran de molta massificació i no es podran incrementar les places de l’FP, pel que el problema s’enquistarà “malgrat els anuncis grandiloqüents”.
2. El canvi de calendari, focus d’un conflicte no resolt
Cambray va començar el conflicte amb els professors quan va anunciar l’avançament del curs en una roda de premsa inesperada i amb molta pompa, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al seu costat. Després del primer curs de prova, la conselleria ha presentat els resultats d’un informe que mostra que el més adient és que les tardes del setembre siguin lectives i no de lleure, com es va fer per no augmentar el nombre d’hores lectives. La manera com es farà el canvi –si hi haurà més vacances per Nadal o la fórmula serà una altra– encara no s’ha decidit.
La nota de la UGT: 4
UGT defineix la idea de fer classes a la tarda al setembre, encara en ple estiu meteorològic, com “un suïcidi”. “Els centres no estan climatitzats per fer classes a l’estiu, però això no s’ha tingut en compte. Simplement, s’ha saltat el Consell Escolar i no ha escoltat ningú”, denuncia Martín, que creu que Cambray “fa malbé la feina del seu equip”.
La nota de CCOO: 4
Per la seva banda, a CCOO es mostren molt crítics per l’externalització d’aquest informe en considerar que s’hauria d’haver encarregat al Consell Escolar i als docents. “S’hauria d’haver fet una avaluació de tot el que comporta l’avançament del curs a través de consultes a la comunitat educativa”, apunta Esperabé, que “nega la major” en l’afirmació de Cambray que l’equitat entre alumnes arribi per aquest avançament. “Si busca l’equitat hauria de proposar altres mesures per a l’estiu”, conclou.
La nota d’USTEC: 0
La portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, insisteix que la conselleria ja sabia que les tardes de lleure de setembre eren “un desastre”. “Ha estat una valoració manipulada i encaminada a aconseguir que sortís el que volien. Ha estat tot premeditat i ja tenien la nova proposta sobre la taula”, assenyala Segura, crítica amb el fet que “només s’han fixat en el que els interessava i no en tot el que ha suposat l’avançament”. “No han entrat a valorar si ha sigut positiu pedagògicament”, denuncia. “Ja no es tracta tant de si comencem un dia o un altre, sinó de la manera de gestionar de Cambray, ja és un tema de governança”, conclou abans d’avisar que això “revifarà el conflicte”.
L’opinió dels experts
L’expert en renovació pedagògica Joan Domènech creu que la qüestió del calendari requereix una anàlisi global que no s’ha fet. “Les propostes de l’any passat van ser precipitades i només es va abordar un aspecte de la reforma que cal fer”, explica abans d’afegir que ja es veia “de lluny” que les tardes de lleure no eren la millor opció. “El calendari és molt poc racional i s’hauria de fer una reforma global, repensar les vacances i els períodes lectius durant l’any, però quan s’ha abordat el que s’ha fet ha sigut posat un pedaç”, lamenta abans de posar d’exemple la setmana blanca, que només va durar un parell d’anys. Domènech insisteix que cal veure com ha de ser el calendari a partir de les necessitats dels alumnes, és a dir, amb una “visió pedagògica” que ha d’incloure també les famílies i el professorat.
En aquest sentit, afegeix que el que es planteja ara mantindrà el problema del mes de juliol i que cal “treballar la proposta”. A més, insisteix que s’ha d’acordar formació durant l’estiu per tothom i “no només pels mestres que voluntàriament ho fan mentre que el 60% rebutja formar-se al juliol”. “Tot el que fa referència al calendari és un desgavell”, conclou. Perales coincideix amb el seu company i apunta que l’únic que s’ha fet és “canviar la distribució”. A més, sobre les classes a l’estiu, apunta que “com a lloc on guardar nens pot funcionar, però com a lloc on aprendre, no”.
3. La reducció “històrica” de ràtios
Un altre anunci de la conselleria va ser la “històrica” baixada de ràtios que s’iniciava a infantil 3 per anar escalant poc a poc fins a tots els nivells de l’ensenyament.
La nota de la UGT: 4
La UGT assegura que això s’ha fet únicament com a conseqüència de la davallada de la natalitat. “No és per una decisió del departament, els ha vingut donat”, apunten des del sindicat.
La nota de CCOO: 4,5
Per la seva banda, CCOO valora la reducció de ràtios però és crítica amb la “gradualitat” de la mesura. “Creiem que l’any que ve ja hauria de començar a primer d’ESO”, assenyala Esperabé.
La nota d’USTEC: 4
USTEC creu que la reducció seria positiva “si s’hagués mantingut la oferta pública”. “A infantil 3 ja han reduït les places públiques. Quan arribaven a 20 alumnes, l’excedent l’enviaven a la concertada”, apunta Iolanda Segura. “Reduir ràtios vol dir que si tens trenta matricules fas dos grups, i no que tanques el grup a vint i envies els altres deu a la concertada”, assenyala.
L’opinió dels experts
L’expert Joan Domènech creu que una reducció és necessària per prioritzar el decret d’escola inclusiva. “Si s’aprofita la davallada de natalitat per això, perfecte. Amb ràtios tan elevades és complicat atendre alumnes amb dificultats, la mitjana ha de ser de vint”, apunta. Per la seva part, Perales creu que la reducció de ràtio s’ha fet per “estalviar-se els problemes polítics d’haver de tancar línies”. “D’aquí a dos anys la davallada serà molt bèstia i això ja no els funcionarà”, adverteix abans d’afegir que el veritable problema de ràtios està a la secundària.
Perales apunta que el departament “va ser molt hàbil” i va anunciar que la ràtio d’alumnes per docent era la més baixa de la història. “Aquesta dada és absolutament inútil perquè hi afegeixen les hores dels psicòlegs i pedagogs, el que fa que aquesta xifra no mostri la realitat de les aules”, conclou.
4. Els nous currículums, necessaris però precipitats
Els nous currículums per a infantil, primària, l’ESO i el batxillerat, han estat un canvi obligat per la LOMLOE, però la gestió de la conselleria en els tempos tampoc no ha convençut els sindicats.
La nota de la UGT: 4
La UGT creu que caldria ser “flexibles” amb els centres perquè apliquin els currículums d’una manera “autònoma” segons les seves necessitats.
La nota de CCOO: 4,5
CCOO valora positivament el període d’adaptació que va concedir Cambray, però avisa que tot i així falta temps per implementar els canvis i reflexionar-los. “Això ha d’estar en els debats pedagògics dels claustres, però no hi ha temps suficient als centres i aquestes hores de debat seran minses”, alerta Esperabé.
La nota d’USTEC: 3
USTEC, per la seva banda, lamenta la falta de flexibilitat del departament, que “obliga a desplegar els currículums immediatament en alguns cursos” malgrat anunciar “tres anys d’adaptació”. “En una qüestió tan seriosa com aquesta cada centre ha de tenir marge d’implementació en funció de la seva singularitat, perquè cada tipologia d’alumnat és diferent”, assenyala la portaveu nacional del sindicat. “Cada pocs anys canvien les lleis i tot això desestabilitza i fa que baixi la qualitat de l’ensenyament”, avisa.
L’opinió dels experts
Els experts apunten que els canvis de currículum són necessaris fa temps i que algunes escoles ja estaven fent coses que s’inclouen al nou currículum. Domènech assenyala que l’escola del 2023 no pot ser la mateixa de fa trenta anys, pel que “suposi més feina o no, cal canviar els currículums”. “Els canvis donen la raó als mestres que ja feien un ensenyament d’acord a les necessitats actuals, els dona cobertura”, conclou l’expert.
Perales és més crític perquè creu que quan hi ha canvis normatius d’aquest abast cal formar el professorat abans d’aplicar-los. “No s’han destinat recursos a la formació i això comportarà que la gent adaptarà a la seva manera el que ja feia fa temps i que ara és la norma”, explica. “Pretenem aplicar una nova llei sense haver format a les persones que l’han d’aplicar i el fet que cada quatre anys canviï la llei no dona temps a assentar les noves maneres de fer”, conclou.
5. Els pressupostos, insuficients
Si hi ha una qüestió on sindicats i experts coincideixen completament, aquesta és el pressupost. Cambray va defensar l’increment del pressupost d’Educació en la seva compareixença al Parlament, però els sindicats consideren que els diners són insuficients.
La nota de la UGT: 4
“No negarem que han augmentat, però no en la mesura que voldríem. Exigim, per exemple, 130 milions per contractar 400 orientadors per centres d’FP o un plus de 300 euros per captar el talent del professorat abans que opti per la privada”, apunta el responsable d’UGT, Jesús Martín.
La nota de CCOO: 4
Teresa Esperabé (CCOO) lamenta que el pressupost encara està molt lluny de la recomanació europea, que és destinar el 6% del PIB a l’educació. “Falten molts diners per al desplegament de l’escola inclusiva, per abaixar ràtios, impulsar el català i revertir les retallades de les condicions laborals del professorat”, conclou.
La nota d’USTEC: 1
USTEC reclama un increment del pressupost fins arribar a aquest 6%. “Si parlem de la pública, el pressupost no arriba al 2,7%. No només no augmenta, sinó que disminueix”, assenyala Segura, que denuncia l’increment de la partida per a l’escola concertada.
L’opinió dels experts
Domènech creu que “sempre es pot invertir més”, però que cal assegurar que els recursos que es donen es “digeriran bé”. “Cal que els centres educatius siguin professionals al 100% amb les despeses per evitar malversacions”, apunta. Perales recorda que s’està incomplint la llei d’educació del 2009 que estableix un 6% del PIB per a Educació. “És una llei que teòricament s’ha de complir, però que el mateix Parlament, qui aprova els pressupostos, ignora constantment”, denuncia.
6. El decret per blindar el català, també qüestionat
Una de les reivindicacions de la conselleria és “haver blindat” el català a les escoles amb una llei i un decret aprovats d’urgència per esquivar la sentència del 25%.
La nota de la UGT: 4
Jesús Martín, de la UGT, creu que en realitat “no s’està apostant pel català” en l’ensenyament. “Cal un pla de xoc pel català, però de moment la conselleria està incomplint el contracte social amb la societat catalana”, apunta.
La nota de CCOO: pendent
Esperabé prefereix no fer una valoració perquè considera que encara s’ha de fer seguiment sobre l’aplicació d’aquest decret.
La nota d’USTEC: 0
Segura, en canvi, creu que no es vetlla per l’ús del català als centres. “El Govern no ha fet els deures i hem arribat a aquesta situació. Totes les promeses de la conselleria quan deia que no s’aplicaria són mentida”, diu taxativa. “La sentència s’està aplicant per darrere i les lleis que aproven estan fent recular encara més el català. Ni l’han sabut defensar ni preservar”, critica.
L’opinió dels experts
Perales, per la seva banda, creu que la llengua d’ensenyament hauria de ser una qüestió pedagògica i “tècnica” del professorat. “S’ha portat al terreny polític i han entrat els desitjos de venjança”, lamenta abans d’afegir que les escoles, fins ara, han estat garantint l’aprenentatge tant del català com del castellà. “Si ens deixessin fer aquest debat no existiria, però es porta a l’escola la càrrega política de la societat”, conclou.
10 
2 