Sense alternativa i obligada a deixar passar un any en blanc. Aquesta és la situació de la Mar, una dels 20.000 alumnes que encara no tenen plaça per estudiar formació professional aquest curs. Aquesta estudiant no va voler fer batxillerat i es va decantar per un grau mitjà d’auxiliar d’infermeria. Aquest any li tocaria començar el grau superior i voldria fer-lo en patologia o en laboratori. Per proximitat geogràfica, la seva primera opció havia de ser Girona, però va acabar descartant-ho per la poca quantitat de places que s’oferien a la ciutat. Va creure que a Olot sí que podria accedir a una d’aquestes cobdiciades places, però finalment s’ha trobat sense plaça i sense alternativa per continuar estudiant.
El cicle que vol estudiar la Mar només té 20 places a Olot. D’aquestes, 3 són per a les persones que accedeixen des d’un grau mitjà, 14 per a estudiants de l’ESO o el batxillerat i les restants per a repetidors o adults. En aquest marc, aquesta estudiant està ara en llista d’espera, però veu “impossible” obtenir una plaça. Està novena en aquesta llista i creu que no quedaran vacants tantes places. La seva mare, preocupada, comenta en declaracions a El Món que no pot buscar una plaça a Barcelona pels perills que una noia de 16 anys faci un trajecte tan llarg cada dia i perquè no poden afrontar aquesta despesa en transport. “Estem resignats i buscant què pot fer aquest any mentre no té plaça. Si no, haurem d’esperar al desembre de l’any que ve, que faci 18 anys i pugui treballar”, explica la mare.
Aquesta estudiant, igual que molts altres, s’han quedat sense cap opció per estudiar a l’espera que es buidi alguna plaça i se li assigni. El Departament d’Educació al·lega que més de 25.000 persones reben plaça i no es matriculen perquè han decidit estudiar una altra cosa, el que complica el procés d’adjudicació per a les persones que sí que hi volen accedir. Les famílies, però, insisteixen que “si promocionen tant els cicles han d’oferir totes les places que calguin, perquè si no l’únic que fan és enganyar els nens”.
Un cas semblant és el de l’Anton, que l’any passat va fer primer de batxillerat però li van quedar quatre assignatures suspeses. Aquest estudiant va fer la preinscripció per tenir un pla B en cas que no les recuperés, però es troba que no hi ha plaça per a ell perquè han tingut prioritat els alumnes de l’ESO. “Ens quedarem tirats”, comenta la seva mare, que explica que el fill vol cursar electromecànica. “No hi ha hagut cap mena d’informació. Educació no explica res i el web és molt embolicat. Hem d’informar-nos per Twitter i pels mitjans!”, assenyala indignada.

Començar el curs dues setmanes tard
La problemàtica amb les places d’FP és protagonista cada setembre, però aquest any el problema s’ha agreujat per l’avançament de curs que va anunciar al febrer el conseller Josep Gonzalez Cambray. El curs comença el dia 7, però molts estudiants accediran a la seva plaça amb el curs ja començat. Fins al dia 13 no sortirà la llista de places vacants i fins al dia 21 no es publicaran les llistes definitives, per la qual cosa qui s’incorpori en l’últim moment haurà d’adaptar-se més ràpid a les classes perquè els companys ja hi seran des de dues setmanes abans.
Això és el que denuncia Jesús Martín, professor i sindicalista de la UGT. “Encara hi ha 20.000 persones que no saben on estudiaran i dissortadament el conseller va avançar el calendari escolar sense tenir-ho en compte”, es queixa. “Si algun d’ells aconsegueix entrar haurà perdut dues setmanes de classe, és una vergonya”, denuncia. També veu “manipulació” en l’afirmació de la conselleria que aquest any ofereixen 26.000 places, ja que en realitat no són totes per als cicles mitjans i superiors, els que més demanda tenen.
Martín exigeix que s’ofereixin les places d’FP suficients per cobrir tota la demanda perquè és un estudi que permet una inserció laboral “molt ràpida”. “A partir del big data haurien de fer una prospecció de les demandes històriques d’FP, que són en els sectors de sanitat, imatge i so, informàtica i economia digital”, explica. La “sobredemanda” que hi ha en aquestes famílies d’estudis es contraposa amb la infrademanda que tenen altres que sí que tenen places disponibles. “El que no pot ser és que vulguis fer un grau superior de la branca de sanitat i t’acabin dirigint a un de tèxtil”, exemplifica.
Oferir l’oportunitat d’estudiar a qui més ho necessita
Segons Martín, el problema principal és que els estudiants que no tenen continuïtat educativa, és a dir, els que no arriben a l’FP des de l’ESO o el batxillerat, són els que s’han quedat sense plaça. “És justament la gent que més necessita tenir l’oportunitat de tornar a estudiar”, raona. El segon problema a resoldre, explica, és que no s’ha fet el canvi necessari en les competències de l’FP. “La nostra indústria ja no és manufacturera i no estem oferint l’FP Dual, on s’aprèn competència laboral”, explica. Els índexs d’FP Dual de l’estat espanyol són molt baixos en comparació amb Europa. De fet, no arriben al 8%.
La patronal denuncia la “manca de transparència” d’Educació
La patronal PIMEC també ha estat molt crítica amb el disseny de l’oferta d’estudis d’FP per part del departament d’Educació. En un comunicat han denunciat “manca de planificació”, “improvisació” i “manca de transparència” en tot el procés d’assignació de places. PIMEC considera que els centres començaran el curs amb “increments de ràtio i sense haver finalitzat el procés de preinscripció”, el que va en “detriment” de la qualitat formativa.
“Greu problema” per al mercat laboral català
La patronal també alerta d’un “greu problema” per al mercat laboral català si la formació professional no funciona correctament, ja que és “un dels aspectes més demandats per les empreses i els agents socials”. Per solucionar aquest problema, insisteixen en la necessitat que la planificació de l’oferta s’adapti a la demanda del mercat de treball i d’aprofitar la capacitat dels centres per obrir i concertar nous grups. Això, segons la patronal, seria possible “sense cap mena d’inversió extraordinària” perquè hi ha “grups autoritzats que no imparteixen per la no concertació per part del Departament d’Educació”.
En paral·lel, PIMEC exigeix la universalitat en l’accés a l’FP perquè amb el sistema actual s’està produint una “discriminació i estigmatització” per la “priorització d’uns col·lectius per davant d’uns altres”. La patronal fa referència a l’accés més fàcil que tenen els alumnes que provenen de l’ESO, que han aconseguit plaça per davant d’altres estudiants.
Les claus per una millor FP
Els experts en formació professional asseguren que la qüestió no és tan difícil de resoldre com es pot pensar a priori. Segons el seu punt de vista, els primers passos que s’haurien de donar per millorar l’FP i evitar que els estudiants es quedin sense places com succeeix des de fa anys cada setembre són els següents:
- 1. Publicar les dades de la preinscripció a l’FP a Catalunya i a cada servei territorial i Consorci de Barcelona per una millor informació.
- 2. Convocar amb temps suficient els òrgans de participació territorials de l’FP i de les comissions de garanties d’admissió per analitzar les dades i poder establir les mesures extraordinàries necessàries per no deixar cap persona fora del sistema formatiu.
- 3. Detallar l’oferta de nova creació per cada servei territorial, l’assignació de personal i la memòria econòmica.
- 4. Retirar l’increment de ràtios del deu per cent a l’FP pels cursos vinents.
- 5. Ajustar d’una manera equilibrada l’oferta i la demanda de places
- 6. Política de beques i de mobilitat adient donat que l’oferta és de tot el territori català.