El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha assegurat aquest matí que el Primer d’Octubre va faltar “mentalitat de conflicte”. De fet, ho ha definit com un dels tres grans passius del referèndum i el postreferèndum juntament amb el “paternalisme” amb el que la gent estaria disposada a fer i “no posar ciència en la resistència pacífica de la repressió”. Així ho ha assegurat en una conferència xerrada al curs de Ciència Política de la Universitat Catalana d’Estiu, que avui ha inaugurat la 54 edició a Prada (El Conflent).
Turull també ha acusat l’Estat de ser “un tril·ler” amb les qüestions catalanes i ha avisat que “a l’Estat espanyol, de tant en tant, li surt del subconscient el dret de conquesta” en relació als afers polítics que afecten Catalunya. Per altra banda, ha destacat que la conversió de “l’Estat en clavaguera” per aturar el Procés “vol dir que tenim potencial, que ells també ens tenen por”. Així mateix, Turull ha emfatitzat que una de les estratègies de l’Estat ha estat confrontar “exiliats i presos” perquè “posen Espanya davant d’un mirall”. “La reinserció, amb mi, ha fracassat, he sortit més convençut”, ha advertit Turull. El líder juntaire ha estat acompanyat del professor de Ciència Política, Joaquim Colominas, i de l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, així com del secretari d’acció exterior de la formació juntaire, Aleix Sarri.
Actius i passius
Turull ha desgranat, de manera subjectiva, el Procés fins a dia d’avui partint de la manifestació del 10 de juliol de 2010. En aquest viatge, ha situat la consulta del 9N com el moment que “molta gent va perdre la por a l’Estat i comença a desconnectar”. Tot un recorregut en el que Turull ha situat el que considera una actitud recorrent de l’Estat espanyol. “A Espanya, de tant en tant, li surt del subsconscient el dret de conquesta”, ha reblat. l’1-O l’ha definit com una “derrota sense precedents de l’Estat espanyol”.
En aquest sentit, Turull ha enumerat els “actius i passius” per “recomençar el Procés”. En els actius hi ha inclòs “l’actitud” i el “reprendre la iniciativa”. En els passius, el secretari general de Junts per Catalunya ha afegit la “manca de mentalitat de conflicte”. “No hi va haver allò d’organitzem-nos bé”, ha detallat per retreure al moviment independentista de no calcular bé que estava disposat a fer l’Estat. Així mateix, ha sumat en els “passisu” el “no haver posat prou ciència en la resistència pacífica de la repressió, en la resistència no violenta”. I, en tercer terme, ha criticat “l’actitud paternalista del que la gent estaria disposada a fer” després del referèndum. Una idea que va decaure amb les protestes postsentència. I en quart terme, la repressió ha fet que “els partits s’han centrat més en la calculadora que en la brúixola”.
Una nova traçabilitat
El líder de Junts també ha relatat el seu full de ruta i el de la seva formació, això sí, sense cap detall tangible. El títol de la seva estratègia és “recomençar”. “Tornar allà on van deixar i tornar-ho a situar”, ha glossat. En aquest marc ha recordat unes paraules que Il’exlehendaki Juan José barretxe li va etzibar en una trobada: “sense autocrítica no es pot millorar, però sense autoestima no es pot avançar”. “Hi ha molt profeta del derrotisme i del desànim”, ha retret.
D’aquí que hagi proposat “recuperar la iniciativa” perquè “hi ha més motius per la independència que fa cinc anys”. “El repte és trobar sentit a tornar-se a mobilitzar”, ha insistit. “Només ens mobilitzem i no amb tanta força i només quan l’Estat ens fa una etzibada”, ha afegit. “La nostra traçabilitat ha de ser independència o independència, com ho va ser referèndum o referèndum”, ha conclòs.
6 
8 