La fiscalia manté diverses investigacions obertes, en secret, contra diversos col·lectius independentistes que han heretat la protesta al carrer. En concret, Acció per la Independència i L’Estaca, és a dir, organitzacions a qui acusen d’actes de sabotatges, vandalisme, d’accions de kale borroka i d’estralls en relació al Procés independentista. Tots dos grups van esperonar o convocar actes simbòlics com els alliberaments de municipis a Catalunya. En concret, la fiscalia provincial de Girona va encetar una instrucció, encara oberta i que ha comunicat a la fiscalia de l’Audiència Nacional perquè creu que es poden incorporar a altres expedients oberts, com ara les diligències 104/17 o les 99/18, totes relacionades amb el moviment independentista.
La voluntat de la fiscalia és buscar l’autoria de, segons els seus números, de 51 accions violentes que van des d’atacs a la bandera fins a danys a símbols franquistes, radars de trànsit i infraestructures de telecomunicacions, passant per suposats desordres públics. Així mateix, també inclouen en el paquet manifestacions que consideren il·legals –per exemple, les de commemoració del Primer d’Octubre– i danys públics i privats. La investigació encara es manté secreta. En aquest marc, s’explica el recurs interposat per la fiscalia gironina a l’arxiu de la causa del Tsunami Democràtic a la Jonquera, que ha demanat que sigui provisional per si més endavant poden relacionar algun dels investigats amb les accions de l’any 2021 i 2022.
L’Estaca i Acció per la Independència
Aquests dos col·lectius brillen amb lletres d’or a la instrucció de la fiscalia. Pel que fa L’Estaca, s’investiga la seva relació amb accions que han reivindicat i que el ministeri públic i la Guàrdia Civil, encarregada de les perquisicions, consideren actes de sabotatge. Els investigadors van començar les seves indagacions arran la crema de diversos radars de trànsit, reivindicada a la xarxa per aquesta entitat independentista. Arran d’aquestes accions, l’institut armat també va començar a relacionar L’Estaca amb actes contra vies ferroviàries, estacions de telecomunicacions, i amb pancartes i ninots penjats a ponts de les principals carreteres de Catalunya com l’A2, la C66 o N-II. El col·lectiu fa temps que no reivindica cap acció, però la instrucció sospita que han migrat cap a altres estructures de mobilització.
Acció per la Independència és un col·lectiu que formalment va néixer el dia de Sant Jordi del 2021. Aquesta entitat es defineix com una plataforma que defensa la “desobediència” i la “confrontació”. Els investigadors i la fiscalia els situen com a continuïtat dels CDR, desgastats per l’acció policial després de l’Operació Judes del 23-S. La tesi de l’acusació és que “són vasos comunicants”. El ministeri públic considera Acció per la Independència i els seus integrants “presumptament responsables d’actes vandàlics contra institucions i persones que es consideren contràries a l’ideari independentista català”.
Alliberament, llançament de petards, pintades o entorpir les vies de l’AVE…
La instrucció ha recollit diverses reivindicacions d’Acció per la Independència com ara la destrucció de símbols franquistes, actes de suposat sabotatge a les vies de tren de l’AVE, i el llançament de petards o coets pirotècnics a casernes de la Guàrdia Civil, la simbòlica caserna del Bruc de l’Exèrcit de Terra a Catalunya i en subdelegacions del govern espanyol a Catalunya. També inclouen les pintades de denuncia i reivindicació que Acció per la Independència s’ha fet seves a la xarxes, com ara la que es va fer contra el rector de la Universitat Autònoma de Catalunya Javier Lafuente, arran de permetre l’entrada de la Brigada Mòbil dels Mossos al campus, o contra el Mercadona, en suport als pagesos i ramaders catalans.
Però una de les grans àrees de la investigació és la que persegueix les accions “d’alliberament del territori”. Una campanya simbòlica d’Acció per la Independència amb el lema Alliberem el territori, organitzem la Resistència, preparem la confrontació. En principi, era una campanya que no anava més enllà de cartells a les entrades dels municipis que alertaven de la seva condició “d’alliberats”. És a dir, una acció absolutament simbòlica. Però, la investigació enllaça Acció per la Independència amb CDR -Acció Directe i Desobediència Civil i els processos d’alliberament que s’han dut a terme el darrer any, que han implicat, com a molt, la retirada de la bandera espanyola de l’edifici consistorial i la instal·lació de check-points –també simbòlics– i expedició de passaports catalans. Fins ara han estat performances a Bàscara (Alt Empordà), que va ser el primer municipi, el passat mes de maig, a Amer (el poble natal de Carles Puigdemont, a la Selva), a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) i a Folgueroles (Osona). El passat Primer d’Octubre el municipi triat va ser Girona.
El gruix de la investigació acumula 51 accions: 30 a la demarcació de Barcelona, 12 a les comarques de Girona, 3 a les Lleida, 5 a les de Tarragona i una a Alacant. Entre les més nombroses, s’hi compten 11 manifestacions il·legals, 10 cremes de símbols, 8 accions per col·locar pancartes en llocs sensibles o perillosos, 7 actes de danys a símbols franquistes i 5 danys pirotècnics. La resta són danys públics, “danys a banderes”, desordres públics o talls de carreteres.
Tota la informació recollida podria ser “diagramada” –comparar dades i suposats implicats– amb la causa de la Jonquera sobre el Tsunami Democràtic, tot i que ha quedat arxivada. D’aquí que la fiscalia hagi recorregut l’arxiu, per tal que no sigui definitiu, i es qualifiqui de “sobreseïment provisional” per si cal tornar-la a obrir a fi i efecte d’entrellaçar els noms dels investigats en una i altra causa. La fiscalia interpreta, però, que aquesta instrucció recull els darrers cops de cua del que va ser una “genuïna xarxa, coordinada i dinàmica, d’exercici de la violència al carrer, de baixa intensitat, que ha decaigut al mateix ritme que la militància independentista ha abandonat l’acció directa”.
11
8
