El judici als membres de la Sindicatura electoral del Primer d’Octubre ha entrat en un bucle processal de proporcions gegantines. Després de l’absolució dels cinc acusats es va decretar la repetició del judici a petició de la fiscalia, el canvi de la situació d’aforament de dos dels investigats, la redistribució de les defenses i, ara, la petició del mateix ministeri fiscal perquè seguin a la banqueta dels acusats de la sala penal del Tribunal Suprem que presideix Manuel Marchena.
Així ho ha reclamat la fiscal Sofia Oro en un escrit presentat el passat 5 d’octubre al qual ha tingut accés El Món. La fiscal considera que Tània Verge, Josep Pagès, Marc Marçal, Jordi Matas i Marta Alsina han de ser jutjats pel Tribunal Suprem. L’argument és la unitat de causa i d’objectiu de tots cinc, malgrat que hi ha tres condicions processals diferents. En concret, Verge, com a consellera de Feminismes té aforament davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Josep Pagès, com a diputat al Congrés, està sotmès a l’aforament del Congrés de Diputats. La resta no ostenten cap aforament especial.
Evitar resolucions contradictòries
L’argument del ministeri fiscal és que “l’existència de diferents òrgans d’enjudiciament en funció de les condicions dels imputats fan plantejar la conveniència de l’enjudiciament conjunt“. Així considera que el desglossament en tres procediments comportaria tres vistes orals distintes. Un fet que podria donar resolucions “contradictòries” i “respostes contradictòries pel mateix fet delictiu”. Per reforçar aquest argument, el fiscal recorda la “connectivitat material” entre aforats i no aforats faria “inescindible” el procés judicial, en tant, que tots cinc formaven un òragn col·legiat. “Ni tan sols ens pot plantejar actuacions diferents imputables a cadascun d’ells”, insisteix fiscalia.
Per tant, el ministeri demana que cal extendre la competència del tribunal de l’enjudiciament al dels aforats. Com que Pagès és diputat i ha de ser jutjat, si supera el suplicatori del Congrés, pel Suprem i aquest és l’òrgan jeràrquicament superior, tots han de seure a la banqueta de la sala penal que presideix Manuel Marchena, el ponent de la sentència del Procés. En aquest marc, el fiscal demana una única vista oral. A tots se’ls jutja per un delicte de desobediència i d’usurpació de funcions públiques. De fet, la primera sentència els va absoldre i el mateix fiscal va presentar un recurs demanant la nul·litat de la resolució per vulneració de drets fonamentals. El recurs va ser estimat i es va obligar a repetir el judici. En aquest impàs, la fiscalia ha aprofitat una escletxa processal per poder portar a un Tribunal amb tendència a condemnar tots els sospitosos de col·laborar amb el procés sobiranista.
2 
