La sala de vistes de la secció setena de l’Audiència Provincial de Madrid s’ha convertit aquesta setmana en un llibre obert de la guerra sense quarter entre els comissaris de la policia patriòtica. El judici del cas Nicolay, sobre les maniobres del Cos Nacional de Policia (CNP) i del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per aturar les activitats de Francisco Nicolás Gómez, el Pequeño Nicolás, el 2014, ha mostrat la rerebotiga de la clavaguera. Durant quatre jornades com se les tenien entre el comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo i el cap de la poderosa Unitat d’Afers Interns del CNP, Marcelino Martín Blas. El cas del Pequeño Nicolás, que cada cop s’evidencia més que era un agent col·laborador del CNI que podria haver estat utilitzat per laminar el comissari Villarejo i el seu grup de treball. De fet, el testimoni de Nicolás ha estat contundent en relatar que el van pressionar perquè declarés contra Villarejo.
Una situació de guerra permanent que, fins i tot, l’aleshores Director Adjunt de la Policia, Eugenio Pino, -el màxim comandament uniformat de la policia- va reconèixer a la presidenta del tribunal, Angela Acevedo. Una magistrada que cada dia s’agafa entre l’humor i la disciplina les jornades judicials, amb la mirada posada en la fiscalia que no s’empassa el cas, i l’advocada de l’Estat, Rosa Seoane, que ha tingut un petit ensurt amb el disc dur del seu ordinador. Les defenses del comissari Villarejo i de la seva parella i sòcia, Gema Alcalá, han dirigit l’estratègia a acreditar l’animadversió de Martín Blas contra Villarejo, per desacreditar la seva acusació que el van gravar amb una mena de Pegasus. La defensa del periodista, Carlos Mier, que va difondre una conversa entre el cap d’Afers Interns i el CNI, ha filat més prim desmuntant tècnicament l’acusació de rebel·lació de secrets.
De Martín Blas al DAO
El judici té com epicentre la gravació i difusió d’una reunió altament confidencial entre agents del CNI, un d’ells l’exdirectora Paz Esteban, i agents d’Afers Interns. Una gravació de poc més de sis minuts on es constata com la seguretat de l’Estat maniobrava per intentar aturar el Pequeño Nicolás, comentant el poc efecte de la seva detenció i l’ús d’un jutge per ajudar-los. Una conversa de la que es desprèn la preocupació enorme dels serveis d’intel·ligència per l’actuació del Francisco Nicolás. La tesi de l’acusació és que la conversa es va gravar sense consentiment a través del telèfon de Martín Blas, a través d’un malware similar al Pegasus.
Però aquesta tesi s’ha anat desmuntant jornada rere jornada després de cada testimoni. Si dimarts Martín Blas apuntava la possibilitat d’un spyware, en explicar que Pino li havia demanat el mòbil per instal·lar-li una aplicació, dimecres i dijous la cosa va canviar. El testimoni clau va ser Pino. D’entrada, l’excap de la policia va negar que hagués encomanat directament a Martín Blas investigar el Pequeño Nicolás, tal i com va assegurar al tribunal el cap d’Afers Interns. De fet, Martín Blas va dir que l’ordre li havia arribat del DAO a petició de l’oficina de Soraya Saenz de Santamaria. És més, Pino, amb el seu habitual posat mesetari, va recordar sense embuts que Martín Blas li havia demanat personalment que li assignés la investigació. Un fet que enforteix la tesi que Martín Blas tenia relacions especials amb el CNI, tal i com apunten alguns àudios difosos per El Món.
“Les ties”, Andorra, i es va deixar el mòbil obert
Segons Pino, l’encàrrec va venir directament d’un veritable peix gros de la Moncloa, home de màxima confiança de Mariano Rajoy i del seu cap de gabinet, Jorge Moragas, el secretari d’Estat de Comerç, Jorge García-Legaz. “Li agradaven molt les dones”, va apunytar Pino amb un to murri per donar entendre que estava neguitós perquè Francisco Nicolás el coaccionava. De fet, Gacría -Legaz apareix com un dels noms que haurien pressionat també els propietaris del BPA, el banc andorrà víctima de l’Operació Catalunya on la família Pujol Ferrusola hi tenia fons. Per tant, el testimoni de Pino reforçaria la connexió de la policia patriòtica amb el pinyol de la Moncloa i la trama andorrana del cas. Pino no volia donar-li el cas, però com que hi havia un policia municipal implicat, li va cedir el cas.
Pino també va narrar al tribunal una “esbroncada paternal” de Martín Blas al Pequeño Nicolás per la manera que coaccionava a Martínez-Legaz. Pino va assegurar als magistrats que les reunions entre Blas i el CNI es van fer d’amagat d’ell. Per tant, mai va poder comentar-les amb Villarejo, per tant, el comissari d’intel·ligència no les podia saber. Pel que fa la trucada de Mier, que hauria connectat el malware al mòbil de Martín Blas, l’exDAO raona que es va deixar el telèfon obert i així es va gravar. Fins i tot, Pino va delatar que es va comprovar que l’únic que portava el telèfon a la reunió era Martín Blas i que es va cessar un policia davant la sospita que hagués gravat la conversa. Al final se’l va restituir quan Martín Blas va admetre que potser s’havia deixat el telèfon obert perquè “no era un adalid de la tècnica!”. L’inspector Rubén Eladio, home de la màxima confiança de Martín Blas, i fuet de Villarejo va insistir al tribunal amb la teoria del telèfon zombie de Pino. Però Pino havia resultat més creïble. El cap de gabinet de Pino, José Ángel Fuentes Gago va explicar fil per randa i amb traça el que el DAO havia ja explicat.
El Pequeño Nicolás també hi diu la seva
Finalment, en la darrera jornada de la setmana va ser el torn de Francisco Nicolás Gómez. El Pequeño Nicolás va vendre bé el peix i va precisar al Tribunal que va ser l’inspector Eladio qui el va “pressionar” per tal que enraonés de Villarejo, un comissari que ni tan sols coneixia. De fet, Eladio en una conversa difosa per El Món admetia que havien ficat el nom de Villarejo en la investigació del Pequeño Nicolás per relacionar-ho amb l’Operació Catalunya atès que Nicolás s’havia reunit amb Javier de la Rosa, una de les fonts de la policia patriòtica contra el Procés.
Nicolás va assegurar que Rubén Eladio li va recomanar que seria convenient per no tenir problemes que acusés a Villarejo de la gravació. Una gravació que, per cert, li van deixar en un pendrive a casa seva que va recollir el seu pare. Nicolás es va negar a embolicar Villarejo i va ser amenaçat amb un “pots aparèixer suïcidat”. Eduardo Inda, un dels periodistes que també va publicar informació sobre el cas -de fet, li va fer la primera entrevista al Pequeño Nicolás- van abonar la tesi del suposat col·laborador del CNI. La setmana vinent, més testimonis i sobretot, els acusats. Continuarà.
