La policia patriòtica va utilitzar un exbanquer condemnat per blanqueig de diners i fins i tot excol·laborador de l’FBI per espiar i, alhora, ensarronar ERC. Així es desprèn dels diaris i les converses que mantenien l’any 2014 el pinyol de la direcció de l’Operació Catalunya, a les quals ha tingut accés El Món i que en part consten a la macrocausa Tàndem de l’Audiència Nacional sobre les activitats del comissari José Manuel Villarejo. Concretament, els membres de la policia patriòtica van utilitzar José Maria Clemente, àlies Clon, un home fiscalitzat per les unitats d’intel·ligència financera de la seguretat de l’Estat, per intentar guanyar-se la confiança dels republicans.
A més, a l’equip per empaitar ERC hi van incorporar un veí del carrer Calàbria de Barcelona i dos militants que s’havien enfadat amb la direcció perquè no els havien posat en llistes electorals o s’havien quedat sense càrrec. L’operació servia per completar les investigacions contra CiU i contra el sector sobiranista del PSC, en aquell temps molt convulsionat. Aquest dispositiu s’afegeix al seguiment de Carme Forcadell o a l’utilització de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per buscar informacions incòmodes per a la formació que ja dirigia Oriol Junqueras.
Un col·laborador de l’Operació Catalunya
L’activació de Clon per ensarronar ERC comença a fer-se operativa en una reunió el 4 de març del 2014. Una trobada al ministeri de l’Interior, en què participen l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, màxim comandament uniformat, Eugenio Pino, i el cap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de la Policia, el comissari Marcelino Martín Blas, així com José Manuel Villarejo, el comissari d’intel·ligència ara jubilat i que va coordinar moltes de les operacions delicades de l’Operació Catalunya. De fet, l’aleshores secretària general del PP, Dolores de Cospedal, li havia demanat que investigués ERC.
En aquesta conversa, Villarejo explica que suposadament “els d’Esquerra li han demanat coses de pasta a Clemente”. L’afirmació sorprèn gratament i de manera indissimulada Pino i Martín Blas, que pronuncien un “hòstia!” força sonor. Villarejo reclama per al col·laborador una “identitat operativa” per poder actuar com a membre de la Seguretat de l’Estat. Pino demana aclariments sobre el que, segons Villarejo, ha demanat ERC a Clemente. El comissari puntualitza que es tracta de “moviments de diners”, sense concretar més. “Li he dit que es deixi estimar”, remarca. Pino va per feina i li demana a Villarejo una “proposta d’acció”. El protocol el té clar: demanar una identitat –que Martín Blas diu que ja està demanada– i posar-li un “rabo”, és a dir, un micro. A dubtes de Pino, Villarejo emfatitza que Clemente “està disposat a gravar”. “Aquest farà el que li diguem”, assegura. “Només vol saber què pot fer, que està acollonit perquè no li caigui un marrón [la condemna] com ja li va passar”, matisa. Els altres li responen: “Tot, ho pot fer tot”.
De Bambi a Alfred Stuart
La conversa continua tot i que entrebancada per Charo, l’eterna secretària del DAO que fins i tot ironitza amb l’alt percentatge masculí de la reunió. Villarejo també li fa conya i assegura que Charo té “més perill que un indi ferit”. L’oferiment de cafès que fa Charo és correspost amb la mateixa cortesia. “Descafeïnat, amb llet,.. fes-los com et faci il·lusió”, replica el comissari. És un moment de distensió que talla el relat de Villarejo sobre la bona feina que acostuma a fer Clemente. Així fa memòria als seus companys de taula que l’exbanquer ja ha prestat altres serveis per a l’Operació Catalunya, com ara trobar un contacte alemany que va donar dades sobre suposats fons de la família Pujol Ferrusola.
El debat entre els tres policies també se centra en el nom que tindrà Clemente amb la identitat clandestina que necessita per treballar. Si bé Villarejo primer proposa batejar-lo com a Bambi mig de broma, però després s’inclinen per anomenar-lo Alfred, o Alfredo Stuart, un cognom que utilitzava el seu pare i que li escau perquè “parla molt bé anglès”. Només en un moment, però, Villarejo l’anomena Clon, com el referencia en els seus documents, agendes i diaris. Les anotacions de Villarejo sobre les reunions amb Clon són sovintejades. Ara bé, només fa apunts discrets sobre el guió de les entrevistes que després ampliarà de viva veu a les trobades que Villarejo mantindrà amb Martín Blas, Pino, l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Paco Martínez, o amb l’exsotsinspector Antonio Giménez Raso. Per exemple, el 31 de març Villarejo i Clemente queden a l’Hotel Petit Palace per organitzar els primers contactes i passar les primeres dades. O el mateix 7 d’abril, dia en què amb Pino ja despatxen les primeres informacions sobre Esquerra.
Un conegut de la policia
Clemente no és cap desconegut per a la policia, al contrari. Com a exemple, hi ha un nodrit informe de la Unitat d’Afers Interns del 7 d’abril del 2016. És l’atestat 5655/2016, que els agents escriuen per a la fiscalia contra la corrupció i el crim organitzat. D’entrada, a l’atestat al qual ha tingut accés El Món, desgranen les seves relacions empresarials i societàries amb empreses de l’entramat de Villarejo, com ara Cenit, Mombassa Inversiones, Living Propierties Barcelona i Kefar. Segons consta al sumari de l’Operació Tàndem, Clemente va viatjar a l’Aràbia Saudita amb Villarejo i, fins i tot quan va estar processat per Suïssa i en recerca per la justícia francesa, va continuar col·laborant amb la policia patriòtica. En aquest entramat, i atès el relat dels diaris, Clemente havia col·laborat amb l’FBI en diverses operacions. També va estar investigat en l’Operació Hidalgo, a la costa del Sol espanyola, en una tèrbola operació contra el narcotràfic.
“Segons consta a les bases de dades policials”, continua l’informe policial, “Clemente (a més d’estar relacionat amb diverses operacions per blanqueig de capitals, trànsit d’estupefaents i operacions financeres en territoris com Suïssa o Illes Bermudes) va ser detingut el 12.02.2002 a Barcelona (CNP-Brigada Provincial de Policia Judicial), per un delicte contra la salut pública i blanqueig de capitals”. També subratllen que es van detectar que “participacions de noves societats que formen part del conglomerat empresarial investigat han estat transmeses per altres persones jurídiques, trobant-se tant aquestes persones jurídiques, com alguna de les persones físiques que ocupen càrrecs en aquestes, vinculades a operacions sospitoses de blanqueig de capitals, segons dades d’intel·ligència financera”.
No va ser l’únic “talp” a ERC
Però la policia patriòtica no en va tenir prou amb Clemente. L’equip d’informació de la policia patriòtica a Barcelona, dirigit per l’inspector Pedro Esteban, també va destinar els seus efectius a trobar informació sobre els líders d’ERC, com ara, el patrimoni del germà d’Oriol Junqueras i les seves funcions com a gerent de l’empresa CESPA, de reciclatge, o a Ferrovial, així com a espiar la presidenta del Parlament Carme Forcadell.
Però també van trobar “penedits” dins la formació. Fonts de la policia patriòtica asseguren a El Món que van contactar amb dos exdirigents de la formació que “empipats” perquè s’havien quedat sense càrrec que van passar informació de les interioritats del partit, però que no els va servir de res. “Ens passaven informació que només servia per identificar rols i papers en l’estructura orgànica o per corroborar informacions que ja havien sortit publicades”, admeten les mateixes fonts. “En teníem un de molt bo, un veí del carrer Calàbria, on tenen la seu els republicans, que no tenia res a fer i tot el dia tafanejava, des de la finestra de casa seva i als bars del voltant de la seu”, narren les mateixes fonts. “Ens passava moltes anècdotes i detalls molt interessants que servien per trobar indicis i saber algunes de les debilitats dels treballadors o dirigents d’ERC”, asseguren. Continuarà.
5 
9 