Les operacions de la policia patriòtica i part del gabinet de l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, van estar a punt d’anar-se’n en orris per culpa de Francisco Nicolás Gómez, conegut com el Pequeño Nicolás. Així ho fa palès la gravació d’una reunió al més alt nivell del 17 de desembre del 2014, a la qual ha tingut accés El Món. Una conversa molt tensa entre comissaris, amb amenaces a instructors d’atestats policials sensibles i que constata com es van posar en risc plans com l’Operació Catalunya o l’Operació Kitchen, activada per trobar els documents de l’extresorer del PP Luis Bárcenas.
En la trobada, de més d’una hora i quart, hi van participar l’aleshores director operatiu adjunt (DAO) del Cos Nacional de Policia –màxim comandament uniformat–, Eugenio Pino, l’inspector José Ángel Fuentes Gago, el cap de la Unitat Central de Suport Operatiu, el comissari Enrique García Castaño, El Gordo, l’excap de gabinet de Pino, Agustín Linares, i el comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo. De fet, la reunió es convoca arran de l’enrabiada de Villarejo amb el seu adversari dins la claveguera d’Interior, el llavors cap de la Unitat d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas. La duresa de la conversa amb l’instructor de l’atestat i el DAO sobre com informa el Pequeño Nicolás de l’Operació Catalunya per ordre del CNI ajuda a entendre, i molt, com funcionava la claveguera.
Un got d’aigua, fer el llit i “parlar del cuiner”
Villarejo arriba a la reunió convocada al despatx de Pino. Demana una mica d’aigua a la Charo, l’eterna secretària del DAO, i entra al despatx. García Castaño l’avisa que els volen afusellar tots dos i demana que li faci un “petonet”. Villarejo no està per gaires romanços, indignat perquè l’han telefonat periodistes sobre dos casos en què surt embolicat. Un d’aquests casos és amb Javier de la Rosa, arran del sumari de l’Operació Nicolai –la del Pequeño Nicolás– i un altre sobre una presumpta corruptela amb el comissari en cap a l’aeroport de Barajas, Carlos Salamanca, per tal de deixar entrar gent a Espanya de manera irregular.
Pino li demana explicacions a Villarejo sobre l’empipament i li recrimina que hagi parlat amb el secretari d’Estat, Francisco Martínez, per queixar-se i que a sobre li hagi dit que ell no el vol rebre. “Que estàs fins els collons, que et vols jubilar, dius que Marcelino [Martín Blas] et vol fer el llit, que vas a totes, que parlaràs del cuiner [en referència a la Kitchen], que vols una alta condecoració, i que vols la placa de comissari honorari…”, li etziba Pino fent un recull i panorama de la situació. Villarejo es relaxa i fa conya: “Això de l’alta condecoració no ho he demanat… però ja està bé”. El comissari argumenta la seva queixa amb el retret que el Pequeño Nicolás ha assegurat en un atestat que Villarejo deu 200.000 euros a Javier de la Rosa, per la seva col·laboració en l’Operació Catalunya, quan assegura que ni coneix el Pequeño Nicolás. Villarejo remata sobre el cas Salamanca: “Al·lucino, ja em cago en la mare que em va parir”.
“Tot el que facis, m’ho envies”
Pino, un cop escoltats els retrets de Villarejo, li demana que no l’interrompi. Una petició a la qual Villarejo accedeix perquè és el “jefe”. El DAO li explica que ha parlat amb Martín Blas i, segons relata, que surti el nom de Villarejo és arran d’unes “caixes amb sobres oberts” a Afers Interns, on hi ha “una anotació feta a mà pel Pequeño Nicolás” on surten el comissari i el seu soci Rafael Redondo.
D’aquí que Pino juri pel seu “honor” i pels seus “fills” que ha advertit a Martín Blas que tot allò que faci sobre Villarejo o aquest cas li enviï primer a ell. És més, Pino avisa que farà pujar al despatx l’instructor de l’atestat. De fet, rep una trucada i ordena que l’instructor vingui “urgentment”. El DAO admet que Martín Blas està enemistat amb Villarejo i afirma que a Carlos Salamanca -molt amic de Villarejo- se l’ha carregat el director i no pas Martín Blas.
“Què collons li has fet a Marcelino?”
La conversa es va desacomplexant. Villarejo lamenta dos episodis de Martín Blas. En primer terme, que el fiqués a ell i al seu fill al sumari Emperador, de corrupció policial. Un fet que la resta de reunits critiquen. I, en segon terme, que en l’Operació Catalunya –en diu “lo de Barna”– una font que cobrava dels fonts reservats li va dir que no podia enraonar més amb ell perquè Martín Blas l’havia telefonat advertint-lo que no tallés aquesta relació amb Villarejo.
Davant d’aquestes explicacions i altres detalls que afegeix Pino, aquest li pregunta ras i curt a Villarejo: “Qué collons li has fet a Marcelino?”. És aleshores quan el comissari canvia el to i li respon: “Només favors, favors!”. I, a continuació, comença a relatar una història de l’exfiscal de l’Audiència Nacional Gómez de Liaño, que suposadament tenia uns negocis tèrbols amb un indi. L’explicació s’interromp. La Charo informa que l’instructor de la causa del Pequeño Nicolás ha arribat.
L’instructor ho canta tot a canvi que no li caigui el pèl
Entra l’instructor de l’atestat del Pequeño Nicolás, on es recull que Villarejo pagava a Javier de la Rosa a canvi d’informació. Eugenio Pino li presenta els comissaris però en no diu pas els noms. Villarejo està present. L’adverteix que “no és un interrogatori”, sinó una entrevista. “Aquesta conversa mai ha tingut lloc, si no li caurà el pèl”, l’amenaça. Un cop fets els advertiments i les presentacions, li reclama que expliqui què li va dir el Pequeño Nicolás i com li va arribar a dir el nom de Villarejo.
L’instructor es justifica dient que li va demanar a Nicolás per les “seves gestions a compte del CNI en relació a Catalunya”, així com en el cas Noos (de corrupció de la familia reial espanyola) i en el “cas Núñez” (suposadament el judici de l’expresident del Barça). El policia en dona detalls sucosos. L’avís de Pino a l’instructor, amb un to baix i de caire sicilià, és clar i contundent: “Tot allò que aparegui sobre aquest afer ho he de saber jo abans que el seu cap”. De fet, li ordena que abans d’escriure res li demani una “entrevista” a ell. “Aquesta entrevista no ha tingut lloc”, sentencia Pino.
Villarejo, De La Rosa, els Pujol i Paco Marco i un “me cago en la leche puta”
Villarejo s’indigna amb la conversa entre Pino i l’instructor. Recorda que Javier de la Rosa mai va saber el seu nom de debò, sinó que el coneixia per la identitat encoberta de “Manuel Pérez, advocat”: així es mostra en les converses a les quals va tenir accés El Món. Villarejo recorda com ell i el seu soci, Rafael Redondo, el van acompanyar a fer la denúncia contra els Pujol. També hi embolica Francisco Marco, l’exdirector de l’agència de detectius Método 3.
Els companys de reunió fan càbales sobre qui li ha dit a De La Rosa que Manuel Pérez és en realitat Villarejo. Conclouen que és Marcelino, a qui qualifiquen de “boig” i reclamen cessar-lo. Linares entra de nou a la reunió –ha acompanyat l’instructor– i li ha dit que ha d’estar en silenci. Pino esclata: “Me cago en la leche puta, esta conversación nunca la hemos tenido, ¡es una orden!”. La conversa prossegueix. Continuarà.
6
