L’empresari i expresident del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell, ha presentat una querella criminal contra el gruix de la policia patriòtica. Rosell ha presentat la querella, arran dels àudios i documents publicats per El Món, que apunten una investigació prospectiva contra ell. La querella s’ha presentat per organització criminal, falsedat de funcionari públic en document oficial, acusació i denúncia falsa, malversació de cabals públics i detencions il·legals. La querella, a la que ha tingut accés El Món, es dirigeix contra el comissari José Manuel Villarejo, contra els inspectors del Cos Nacional de Policia, Antonio Giménez Raso i Alberto Estévez, l’exagent del FBI, Marc Varri, i l’excap d’Unitat d’Afers interns, Marcelino Martín Blas.
Així mateix, la querella deixa de moment al marge, l’actual senadora del PP per Madrid i exlíder dels populars a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho. De fet, els advocats de Rosell, dirigits per Pau Molins, insisteixen que Sánchez Camacho, atès el relat pot tenir “perfectament” la condició de querellada, però com que l’escrit es presenta davant l’Audiència Nacional, i té la condició d’aforada que l’obliga a ser jutjada pel Tribunal Suprem, deixen a criteri de l’instructor decidir si cal canviar de tribunal. Ara bé, abans demana practicar algunes de les diligències.
Víctima de l’Operació Catalunya
La querella presenta Rosell com una víctima de l’Operació Catalunya. De fet, parteix d’una conversa entre Villarejo i Sánchez Camacho, on l’exlíder del PPC li afegia l’expresident del Barça com un dels membres de la “llista negra” independentista a investigar. La denúncia recorda que “Sánchez-Camacho va mostrar un gran interès per investigar també el mateix president del FCB, fent notar al comissari que la família del senyor Rosell era una de les fundadores del partit Convergència Democràtica de Catalunya, juntament amb les famílies Pujol i Sumarroca, que, segons la versió de la Sra. Sánchez-Camacho, haurien col·locat el Sr. Rosell al capdavant de l’entitat esportiva blaugrana”. En la mateixa conversa, Villarejo va passar el contacte de Victòria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, que després tindria un paper important en la persecució a Rosell.
En el relat, també apareix José Luis Pérez, que s’hauria reunit amb Victòria Álvarez i Giménez Raso, així com amb Villarejo que utilitzava la identitat Javier Hidalgo o amb l’expresident de Manos Limpias, Miguel Bernard. Unes reunions que haurien servit per ordir la trama contra Rosell. En aquest entramat hi va participar Marc L. Varri, enllaç de l’FBI a Espanya, amb qui Villarejo mantenia una estretíssima relació. De fet, és ell qui organitza una reunió amb Varri i l’aleshores Director Adjunt Operatiu del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino, on demanen col·laboració contra el Procés.
Una investigació prospectiva
La querella desgrana la investigació prospectiva que va patir Sandro Rosell i com va ser objecte de perquisicions per part fins i tot de la fiscalia de l’Audiència Nacional. Una investigació que va suposar fins a dos anys de presó preventiva i una absolució. Per altra banda, també s’hi esmenta una altra investigació arran del cas Fifagate que set anys després encara ni s’ha citat ni ha estat processat per aquest cas.
Així mateix, l’escrit destaca la participació de la policia patriòtica amb l’inspector Estévez de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, que haurien elaborat els atestats que van servir per mantenir Rosell a la presó. En aquests informes, que s’anaven filtrant a la premsa sostenien que Rosell tenia un “important patrimoni a l’estranger” i, per tant, justificava el seu manteniment a la presó. La querella fa un relat un quirúrgic sobre com van articular les proves contra Rosell amb tots els ressorts de la policia patriòtica. Els advocats esperen ara que el jutgi aporti la prova documental que hi ha dins el sumari del cas Tàndem per tal d’acabar de definir els elements que incriminarien la policia patriòtica en l’operació contra Rosell.
3
