La primera sessió del judici del cas Nicolay s’ha celebrat aquest dimarts. Un sumari que inclou tots els elements de la claveguera de l’Estat i de les operacions de la policia patriòtica arran de les activitats del Pequeño Nicolás l’any 2014. Es preveu que el judici tingui nou jornades, i la primera es va dedicar a les habituals qüestions prèvies, amb la participació del ministeri fiscal, l’advocacia de l’Estat i dues acusacions populars –Podemos i Associació Plataforma per l’Honestedat. Una sessió, però, que va deixar força sorpreses, com ara l’aportació de proves que acreditarien que la policia patriòtica s’espiava ella mateixa.
En concret, uns documents aportats per la defensa del periodista Carlos Mier, exercida per Isabel Elbal, als quals ha tingut accés El Món, mostren com el director adjunt operatiu de la Policia Nacional (DAO), aleshores el comissari Eugenio Pino, va ser espiat per un dels inspectors de policia a les ordres de Marcelino Martín Blas, cap de la comissaria d’Afers Interns del mateix cos i un dels dels tres policies que es va reunir amb el Centre Nacional d’Intel·ligència per parar els peus al Pequeño Nicolás i protegir les activitats de la claveguera espanyola que presumiblement coneixia. La prova documental que Pino i l’inspector en cap José Ángel Fuentes Gago –tots dos destacats dirigents de la policia patriòtica– haurien estat investigats irregularment –és a dir, espiats– podria contaminar la causa i anul·lar part de les diligències d’investigació aportades.
L’inspector espia que enraonava amb el CNI
L’objecte del judici és la gravació d’una trobada la tarda del 20 d’octubre del 2014 al despatx de Marcelino Martín Blas. Havia de ser una trobada i reunió emparada per la llei de secrets oficials. Els assistents eren, a més del comissari d’Afers Interns, dos inspectors de la unitat, amb número d’identificació 111487 i 77764, així com dos membres del CNI que, si bé cap atestat identifica per raons de seguretat nacional, dimarts es va apuntar que podrien ser l’agent Juan P. i l’exdirectora dels serveis secrets, Paz Esteban. De fet, a la gravació se sent una veu de dona que es correspondria amb la d’Esteban, que llavors era la mà dreta del director de La Casa, el general Fèlix Sanz Roldán.
El judici versa sobre si era legal gravar la reunió –que segons els informes policials aportats ja podria haver estat enregistrada amb un sistema Pegasus– i si també ho era difondre-la. En el cas, a més de Mier, el periodista que va difondre el contingut de la trobada, estan acusats de revelació de secrets els comissari José Manuel Villarejo i la seva parella i propietària del diari on es va publicar la conversa, Gema Alcalá, i els demanen penes d’entre 3 i 4 anys de presó. En la primera jornada del judici, curiosament es va constatar que un dels inspectors que participava a la reunió, l’inspector 111487, Rubén Eladio, va entrar als sistemes d’informació de la policia per obtenir informació de Pino i de l’inspector en cap José Ángel Fuentes Gago.
Buscaven dades dels seus cotxes per poder-los seguir
Al sumari, s’hi troba un informe de set planes de la Unitat del Règim Disciplinari de la Direcció General de la Policia on es recull la investigació sobre l’inspector Eladio i les seves activitats prospectives sobre Pino i Pino i Fuentes Gago. El cap de la Unitat de Règim Disciplinari, José Martínez Clares, signa l’atestat on s’aporten registres de les bases de dades no autoritzats per part de l’inspector Eladio. Unes consultes i extraccions d’informació per saber les dades de filiació de Pino i Gago i les seves propietats, com ara els vehicles que tenien al seu nom de manera privada. Segurament, i seguint el relat de la investigació, per poder fer seguiments i geolocalitzacions.
De fet, l’inspector Eladio va anar agafant nom dins la policia com a home de plena confiança de Martín Blas –enemic de Villarejo– i va ser el responsable de les investigacions no només contra el Pequeño Nicolás sinó també contra l’entramat empresarial i de societats del comissari Villarejo. Les consultes s’haurien realitzat el 5 de maig del 2016. Sis dies després, Fuentes Gago i Pino intercanvien correus electrònics on denuncien els fets i comencen les perquisicions per comprovar si la investigació d’Eladio està emparada en alguna comissió judicial. Finalment, el mateix atestat recull que no es podia justificar l’accés a documentació confidencial del DAO ni de l’inspector en cap que formava part del pinyol de la policia patriòtica.
Les defenses, contentes
Les defenses, ara, aprofiten aquest atestat per desmuntar l’acusació, amb l’argument que el cas és un “muntatge contra Villarejo” orquestrat pel seu enemic Martín Blas, que haurà de declarar com a testimoni del cas. De fet, també van sol·licitar la citació de Paz Esteban, ja que s’identifica en la gravació la veu d’una dona que tot apunta que seria l’excap de gabinet de Sanz Roldán i posterior directora del CNI, ara cessada pel polèmic cas Pegasus.
L’espionatge d’Eladio afegeix més salsa al cas, perquè l’Operació Nicolay ja és un espionatge pròpiament dit a membres de la claveguera. En detall, el cas es basa en la gravació d’una conversa confidencial i catalogada de secret d’estat entre policies d’alt nivell i membres del CNI per aturar les activitats del Pequeño Nicolás. I, a sobre, ara apareix aquest altre atestat, del qual s’ha aixecat el secret i que acredita com un dels policies que estava a la reunió obtenia informació de manera clandestina i irregular del màxim comandament uniformat del cos i de l’inspector en cap de la policia patriòtica. Tot per aconseguir proves contra la part de la claveguera que treballava o beneficiava suposadament Villarejo, una predisposició que contaminaria la causa judicial. El cas Nicolay doncs, no només mostra la guerra a la claveguera sinó també com s’espiava ella mateixa. Continuarà.
7 
