Serà l’Audiència Provincial de Madrid el tribunal que començarà aquest dimarts el primer judici sobre la guerra interna de les clavegueres de l’Estat. Es tracta de la principal derivada de l’Operació Nikolay. És a dir, les maniobres de la policia patriòtica, dels serveis d’informació de l’Estat i del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per aturar les activitats de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, el Pequeño Nicolás. El judici té tots els components d’un serial de Netflix, amb tres acusats i quatre acusacions: ministeri fiscal, Advocacia de l’Estat, Podemos i l’Associació Plataforma per l’Honestedat.
El tres acusats són el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, la seva dona, Gema Alcalá, i el periodista Carlos Mier, l’acusat més vulnerable perquè l’únic que va fer va ser publicar les perquisicions que el Cos Nacional de Policia i el CNI feien per neutralitzar el Pequeño Nicolás. D’aquí que la defensa vegi en el judici una maniobra per tapar les malifetes de la claveguera fent pagar al missatger. A tots se’ls demana entre tres i quatre anys presó per delictes de revelació de secrets. La llista de testimonis és sucosa, des del comissari Marcelino Martín Blas, a l’ex director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional Eugenio Pino, passant pel director d’OK Diario, Eduardo Inda. La idea de l’acusació és que Villarejo volia desacreditar els seus rivals en la guerra de la claveguera, és a dir, el CNI i el cap d’Afers Interns.

Un cas on hi és tot
El cas s’emmarca en la guerra dura i crua que manté Villarejo amb el Centre Nacional d’Intel·ligència i el comissari ara també jubilat Marcelino Martín Blas, excap de la poderosa Unitat d’Afers Interns de la policia espanyola. Però entre testimonis, parts i proves hi apareix un conjunt de personatges que han configurat l’escenari i el guió de les clavegueres de l’Estat durant els darrers anys. És en aquest sumari on es troba la famosa conversa de l’exministre Jorge Fernández Díaz amb l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.
També conté la investigació sobre el xantatge a la família Pujol, les primeres utilitzacions conegudes de sistemes similars a Pegasus o les desenes d’informes i converses del Pequeño Nicolás amb la flor i nata de la seguretat de l’Estat, empresaris de l’Íbex o lobistes d’alt nivell. Curiosament, en moltes de les converses i xats que els instructors han incorporat a la causa la salutació era “Arriba España”. Així mateix s’inclouen en el sumari els tèrbols negocis de grans empresaris amb Guinea Equatorial o els moviments foscos per obtenir beneficis de diverses zones franques arreu de l’Estat o estafes del mateix Nicolás. Una radiografia prou completa de com funciona part del règim econòmic i polític al voltant de l’Íbex 35.

Sis minuts de conversa, la clau
El cas, que conté milers de folis de perquisicions i al qual ha tingut accés El Món, es basa en una conversa. Una conversa delicada de poc més de sis minuts que mostra els trucs de les clavegueres de l’Estat per intentar aturar el Pequeño Nicolás amb l’ajuda del CNI i un jutge. “El nostre jutge”, en diuen. En concret, és la gravació d’una trobada a dos quarts de sis de la tarda del 20 d’octubre de 2014 al despatx de Marcelino Martín Blas. Havia de ser una trobada i reunió emparada per la llei de secret oficial. Els assistents eren, a més del comissari d’Afers Interns, dos inspectors de la unitat, amb número d’identificació 111.487 i 77.764, així com dos membres del CNI, que cap atestat identifica per raons de seguretat nacional.
Teòricament, la trobada tenia com a objectiu que els policies informessin el CNI de les perquisicions que estaven portant a terme sobre l’activitat de Francisco Nicolás. De fet, el protagonista de la història havia estat detingut el 14 d’octubre i fins el dia 17 no havia passat a disposició judicial. Segons els atestats que recullen les acusacions de l’advocacia de l’Estat i el ministeri fiscal, el Pequeño Nicolás es feia passar per un espia del CNI i es presentava com un enllaç entre la casa reial espanyola i la vicepresidència del govern espanyol, aleshores regentada per Soraya Saénz de Santamaría.

La reunió, però, agafa un altre caire, perquè els agents del CNI proposen a la policia que judicialitzi els seus dossiers sobre el Pequeño Nicolás. És a dir, com que els serveis d’intel·ligència espanyols no tenen caràcter d’autoritat ni poden ser policia judicial, demanen a Martín Blas que blanquegi les seves investigacions a través d’un atestat del CNP amb la connivència de la Comissaria General de la Policia Judicial. De fet, els integrants de la reunió parlen del “nostre jutge” per facilitar els tràmits. Curiosament, tant els agents del CNI com els policies es mostren indignats perquè Nicolás es manté impertèrrit a les seves demandes “tot i que l’han posat a la presó”. Sorprenentment, els mateixos investigadors del cas emfatitzen en un dels atestats la “irregularitat policial” que suposava el contingut i el comportament dels reunits. Fins i tot, renyen qui fes la gravació de no haver posat en disposició judicial la conversa amb la denúncia preceptiva. Tot i això, acusen un periodista d’haver-la filtrat.

La conversa, gravada i difosa
La conversa, però, va ser gravada. Posteriorment va ser difosa pel diari digital Información Sensible, propietat de Gema Alcalá. També altres mitjans se’n van fer resó posteriorment. Per exemple, El Mundo, que va lliurar el pendrive de la gravació a la policia. Segons interpreten les acusacions, i arran dels atestats dels investigadors del CNP, la gravació es va portar a terme de manera força rocambolesca. Una història que serveix per embolicar Villarejo en la trama i, de retruc, implicar el periodista Carlos Mier, que només es va fer ressò de la conversa i va escriure’n dues informacions.
La tesi dels investigadors és que Mier va telefonar Martín Blas durant la conversa i d’aquesta manera va “activar un software o una aplicació que permetia capsar el so ambient sense que el comissari se n’adonés”. Des de l’altra banda, algú amb una gravadora enregistrava una conversa de 13 minuts que després seria editada i escurçada fins a poc més de sis minuts. A partir d’aquesta premissa, les investigadors convenen que Villarejo, coneixedor de la reunió, va advertir el periodista per tal que gravés la conversa que després podria difondre i explicar a través del diari propietat de la seva dona.
A partir d’aquí articulen una acusació que les defenses veuen com una tapadora de les operacions encobertes i il·legals de l’Estat. De fet, el Pequeño Nicolás ha estat l’únic ciutadà de l’Estat que ha obligat el CNI a emetre un comunicat. Segons les acusacions, la trama de Villarejo volia entorpir la investigació i difondre la maldestra operació Nicolay per desacreditar el CNI i Afers Interns, en plena guerra de la claveguera. Villarejo també exercirà la seva defensa i s’espera que el judici posi al descobert detalls i històries que mostren la guerra interna de la claveguera, les connexions mediàtiques i un entramat de plans parapolicials que abasten des del cas Pujol a la guerra bruta contra el Procés. Aquest dimarts, doncs, nova temporada de la policia política.
