L’exministre Jorge Fernández Díaz hauria estat víctima d’un sistema que podria ser Pegasus en la seva famosa conversa amb l’excap de l’oficina antifrau, Daniel de Alfonso. És a dir, hauria estat espiat amb el mateix protocol i pels mateixos que haurien portat a terme el Catalangate difós per CitizenLab. Així es desprèn del sumari del cas Nicoley, una de les peces separades de l’operació Kitchen, a la qual ha tingut accés El Món. Segons la investigació policial inclosa a la peça separada 2 4676/2014 del jutjat d’instrucció 2 de Madrid, la conversa s’hauria gravat amb un sistema de control remot instal·lat al telèfon, de la mateixa manera que actua Pegasus.
En concret, tot i que el nom del programa no s’esmenta, queda clar que és un sistema israelià comercialitzat a través de l’empresa Raizone Group amb el comercial Matian Caspy, que resulta que va ser l’intermediari entre NSO i el govern de Mèxic quan aquest país va comprar l’spyware Pegasus. Ara per ara, Mèxic és un dels dos únics casos judicialitzats al món per espionatge amb aquest programa. L’altre es troba al jutjat 32 de Barcelona per l’espionatge de Roger Torrent, quan era president del Parlament, i d’Ernest Maragall, com a diputat i gran consultor d’Oriol Junqueras. “Fernández Díaz hauria estat víctima de la claveguera de la claveguera que va potenciar”, comenten fonts de la intel·ligència policial espanyola.
L’artífex de la policia patriòtica del mateix Fernández Díaz, el protagonista
La història es remunta al 31 de juliol del 2014, quan l’aleshores José Fuentes Gago, cap de gabinet del llavors Director Adjunt Operatiu del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino, i artífex de la policia patriòtica van maniobrar per comprar clandestinament un sistema operatiu per espiar terminals mòbils de manera remota a l’empresa israeliana, amb Rayzone Group i a través de Matian Caspy, el comercial intermediari. Fuentes Gago i Pino van utilitzar un membre de la Unitat d’Afers Interns, batejat com a Lionel, per fer de bústia i transmissor de la negociació de la compra. En concret, li remetien documents a través dels seus mails corporatius i ell els havia d’extreure amb un llapis de memòria i després adjuntar-los en un esborrany d’un altre compte de correu (ananas2014@gmail.com), sense enviar-los a ningú.
A aquest compte tenia hi tenia accés Matian Caspy, que podia llegir els documents sense que constessin com a enviats: el que se’n diu una bústia morta. Precisament aquest nom sona amb força com un dels protagonistes del cas Pegasus a Mèxic. Caspy, segons la Unitat d’Intel·ligència Financera mexicana, la seva UDEF, va ser l’intermediari de la compra de Pegasus de NSO per part del govern mexicà en el cas que va acabar en una macroinvestigació per espionatge a polítics i periodistes. Un mail del 25 de maig del 2011, incorporat a la investigació mexicana, posa al descobert la trama en què Caspy participava com a intermediari de NSO.
Tot això ho explica Lionel, -una peça clau de l’entramat- a l’aleshores cap de la poderosissíma Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas a través d’una conversa de Whatsapp aportada al sumari.
Documents, cartes i acords comercials
Per altra banda, la documentació que transmetia Lionel és la mare dels ous: cartes oficials de Pino en anglès dirigides a Caspy amb què demanava demostracions i una prova de camp de deu dies de la tecnologia “Inter App Sistem” i de “Tactical pasive GSM System”. Unes proves que havien de començar l’11 d’agost del 2014.
Posteriorment, un altre document del compte ananas2014 explica com es va dur a terme el pagament i el lliurament de l’aparell tecnològic. En concret, el dia 3 de setembre s’avaluaven els resultats. El pagament estableix que serà a terminis, el dia sis, “90” –que se suposa que són 90.000 euros–; “el dia 15 de setembre, 15 [que serien 15.000 euros] i no pas 35” i els 20 restants, “el dia 3 a la reunió que celebrem”.
Les quantitats coincideixen amb el relat d’un excomandament de la intel·ligència del CNP consultat per El Món. En concret, aquest comissari explica que el “cost s’havia de dividir per fer accions concretes, perquè era molt car”. “Per a l’operació Catalunya ens feia falta l’aparell uns mesos i el vam com llogar amb tècnics israelians i tot, per 125.000 euros, a l’empresa israeliana que ens va contactar Agustín Linares, que llavors era Secretari General Operatiu de la policia”, indica. La manera d’introduir el sistema va ser a través de l’aeroport de Madrid, de manera subreptícia i traslladar-lo cap a Barcelona.
Sistemes sofisticats
Els sistemes consultats pel cap de la policia patriòtica eren InterApp i el sistema Sprinter. Tots dos de característiques similars. Segons l’empresa Rayzone, Interapp “permet obtenir informació íntima de qualsevol usuari de telèfon, que estigui a la proximitat del sistema”. Així pot recopilar dades com adreces de correu electrònic i la seva contrasenya, llistes de contactes, Dropbox, sistema operatiu del telèfon, fotos, navegació per l’historial d’internet, ubicacions i altres dades privades. Així mateix, subratllen que no “necessita de cap cooperació amb el propietari del telèfon”. De fet, l’únic requeriment és que el transmissor wifi del mòbil estigui obert, sense necessitat que s’estigui navegant per internet.
Un altre dels productes de l’empresa sobre el que el comissari Pino demana informació és Sprinter, que Rayzone defineix com “un sistema d’intercepció tàctic actiu fora de l’aire per a xarxes cel·lulars 2G/3G/4G”. “Sprinter permet que les agències d’intel·ligència i policials interceptin i gravin trucades de veu, missatges de text i recuperar la ubicació de l’objectiu”, comenta un escrit de Martín Blas aportat al sumari. De fet, detalla que capta, intercepta i registra de manera “transparent i indetectable per l’operador de telefonia i per l’objectiu” trucades i missatges, i que permet “manipular l’objectiu”, és a dir, afegir-hi dades o activar-li funcions, com ara engegar el micro.
La reunió de Fernández Díaz i una estranya investigació “reservada”
Dies després d’aquesta compra venda, el 2 i el 16 d’octubre del 2014, l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el magistrat Daniel de Alfonso, llavors cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, mantenen unes fosques trobades al despatx del ministre. Unes trobades que són gravades i el juny del 2016 difoses pel diari Público. És una de les proves més clares del que s’anomena l’Operació Catalunya. Un ministre i un magistrat en comissió de serveis del Parlament de Catalunya conspirant per trobar informació (o treballar-la) per embrutar líders independentistes.
Aquella gravació va desfermar una veritable tempesta política, però la investigació va quedar escapçada. Ara bé, el cinc d’abril del 2017, en la compareixença de De Alfonso al Congrés de Diputats per donar explicacions de les converses, el magistrat deixa anar una dada fonamental per entendre l’entramat: les reunions van ser convocades per José Fuentes Gago. La mà dreta de Pino i qui passava la documentació a Lionel per tal de comprar l’spyware.
La investigació sobre la gravació de la conversa la va dur a terme el cap de la comissaria de la Policia Judicial, el comissari José Santiago Sánchez, que va enllestir la feina el 14 de juliol de 2016. La tancava amb un informe classificat com a “reservat” i al qual ha tingut accés El Món. L’atestat admet que no havien pogut aclarir com es va dur a terme l’espionatge i la gravació de la conversa entre el ministre i el magistrat.
Cap rastre i ningú no sap la tecnologia utilitzada
Així, en la investigació aporten un escrit, del cinc de juliol del 2016, signat pel comissari Carlos Alonso Camarero, cap de la Unitat de Sistemes Especials, que explica el resultat negatiu de “l’escombrat” dut a terme a les dependències del ministeri de l’Interior. En aquest informe, Alonso assegura que era impossible gravar la conversa des de fora, “excepte que haguessin fet servir alguna moderna tecnologia desconeguda pels membres d’aquesta unitat“. Posteriorment, el 25 d’agost del 2016 (en plenes vacances d’estiu), el comissari general en funcions, José Luis Torres, signa un informe en què tanca la carpeta al·legant que no hi ha manera de saber com ni qui va gravar la conversa.
Una gravació de la claveguera de la claveguera
Tota aquesta documentació va ser analitzada per Martín Blas, també embolicat en tota la trama i adversari declarat de José Manuel Villarejo. La seva tesi és que hi ha part de membres de la policia, que alguns defineixen com la “claveguera de la claveguera” que van adquirir sistemes d’escolta i intercepció de comunicacions i sense autorització judicial i que podrien haver gravat il·lícitament membres del govern espanyol, d’altres administracions de l’Estat, comandaments policials o fins i tot del mateix Centre Nacional d’intel·ligència. De fet, Martín Blas va presentar un escrit al jutjat d’instrucció 2 de Madrid en què exposava aquesta teoria, i era un dels tres comandaments més importants del Cos Nacional de Policia. El Catalangate i l’ús de Pegasus pot aclarir ara com es va portar a terme una gravació que forma part del podi de l’Operació Catalunya.
6
