Són faves comptades. Una infecció amb el sistema Pegasus pot costar uns 80.000 euros per aparell. Els números són fàcils: pel capbaix, el cost d’infectar els 65 aparells telefònics del cas de l’independentisme català (xifra que podria augmentar) podria ascendir a 5,2 milions d’euros. Una xifra que encara espanta més si es té present que NSO, la firma israeliana fabricant del malware, només ven suposadament a governs o entitats de seguretat estatals per utilitzar en operatius contra la delinqüència organitzada. En aquest cas, tots els indicis apunten cap al govern espanyol –segons els investigadors de canadencs que l’han destapat–, però l’executiu de Pedro Sánchez ho nega.
L’informe de la fiscalia mexicana que destapa les xifres de l’espionatge amb Pegasus
Tot i el secretisme sobre el cost de venda d’un sistema de ciberespionatge com aquest per part del mercat, el govern de Mèxic ha estat el primer a donar-ne xifres a través del cas Pegasus que va esclatar al país l’any 2021. En concret, de la Unitat d’Intel·ligència Financera de Mèxic, la UDEF mexicana, que va emetre un informe on rastrejava i computava el diner públic destinat a aquestes operacions d’espionatge. En concret, apuntaven una xifra d’uns 32 milions d’euros. En total, la fiscalia financera mexicana va detectar fins a 24 terminals mòbils intervinguts pel sistema Pegasus, tot i que posteriors investigacions calculen que podrien ser fins a 50 telèfons infectats. La fiscalia encara està escatint com es va finançar a través d’un entramat d’empreses i contractes pantalla per amagar la compra de l’spyware.

Un programa espia que dona molts beneficis però també provoca escàndols
La companyia NSO va fer l’agost amb aquest sistema de vigilància intrusiva, amb vendes a 60 agències de seguretat d’una quarantena d’estats. L’empresa duplicava els beneficis cada any. Ara bé, la utilització massiva del seu sistema, tot i el ingressos que reporta, han fet que l’empresa hagi entrat en una greu crisi financera pels escàndols associats. De fet, sense Pegasus, NSO perdria valor nominal. Els preus calculats a Mèxic contrasten amb els difosos pel New York Times en un informe sobre les tarifes de preu que tindria cada intervenció. Així, segons catàleg, la tarifa eren 650.000 dòlars per a deu dispositius més 500.000 dòlars per la patent que es venia com a tarifa d’instal·lació. El preu era més barat si es tractava de Blackberrys, que aleshores suposava mig milió per deu dispositius.
La venda oficial d’aquest programa a través de la contractació de l’Estat no consta. És més, el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, ha dit per escrit que cap de les policies que depenen del seu departament té aquest sistema d’espionatge. La investigació de Citizen Lab difosa aquest dilluns, però, posa en qüestió aquestes afirmacions i fins quin punt es podran demanar explicacions polítiques i judicials a un ciberatac i ciberespionatge d’aquestes característiques.