El judici de l’operació Kitchen a l’Audiència Nacional està aclarint punts molt foscos de les clavegueres de l’Estat. La investigació del dispositiu clandestí per sostreure la documentació delicada sobre el finançament del PP a l’extresorer de la formació, coneguts com els “papers de Bárcenas” ha destapat altres maniobres. Tant és així, que els testimonis i un bon gruix de documentació aportada han permès treure a la llum el pla per intentar neutralitzar la informació que tenia i té el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, que podria afectar les estructures i poders de l’Estat.
La clau han estat quatre testimonis que han passat per l’estrada en la funcional seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares: dos excomandaments de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, un exagent del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i una agent de la poderosa Unitat d’Afers Interns que dirigia el comissari Marcelino Martín Blas.
Tots han aportat diferents punts de vista i informacions concretes sobre la relació amb Guinea, els serveis secrets i la suposada connivència amb la fiscalia, així com el paper de l’afer de Joan Carles de Borbó amb Corinna Larsen i el del Pequeño Nicolás. Tot plegat ha destapat com es va obrir la macrocausa Tàndem, és a dir, la investigació judicial sobre les activitats de Villarejo –que també inclou com a peça separada 7, sobre l’operació batejada com a Kitchen– per poder arrestar el comissari i escorcollar els seus domicilis per recuperar el material sensible que tenia, especialment el relacionat amb la corona espanyola i els negocis i aventures de Joan Carles de Borbó.
El whatsapp delator
Una de les proves documentals aportades a la causa és una cadena de missatges de WhatsApp entre dos dels acusats de l’operació Kitchen. En concret, entre Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional i únic condemnat per l’operació Catalunya –pel cas del pendrive dels Pujol–, i Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat, el sis de desembre de 2019, en plena instrucció del cas. En els missatges recollits en un atestat d’Afers Interns, Pino dona informació a Martínez per si de cas l’ha de menester en la seva defensa i situa el nucli de les operacions clandestines com una maniobra per tapar els negocis i els escàndols de Joan Carles de Borbó. El comissari escriu: “A veure, per si ho has d’utilitzar, jo vaig informar CR [Casa Reial] i Sanz R [Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d’Intel·ligència fins uns mesos abans] de l’existència de les cintes de Corinna i a partir d’aquí, tot. La resta és una excusa per desviar. A més a més, li vaig dir on eren les cintes”.
Pino es mostra, a poc a poc, més precís amb el concepte “tot” i la “resta”. Així, envia un whatsapp on escriu: “Allò de Guinea és una excusa”. “Es buscaven les cintes [respecte de Corinna] i jo els vaig dir que en tenia còpies fora. Va ser una mala actuació de la Casa [CNI]”, afegeix en un nou missatge. “Es van inventar un anònim […]. Des de Galícia, per implicar la Fiscalia, i van contactar amb el broker de Guinea per tal que els denunciés. Ja t’ho explicaré. La nostra actuació va ser impecable, legalment parlant”, afirma. I aquí rau la clau de volta de tot plegat i que s’ha detallat i confirmat a través de les testificals dels seus protagonistes. És el que s’ha conegut com l’operació King i va suposar una peça separada, la número 10, i l’obertura de la causa general contra Villarejo, els seus socis i empreses. Val a dir que, curiosament, en el judici d’aquesta peça Villarejo no va ser acusat, sinó el comissari Carlos Salamanca i un broker anomenat Francisco Menéndez.
L’operació King
L’operació King era un projecte d’estat clandestí en mans de Villarejo sobre els negocis i els problemes relacionats amb alts funcionaris de Guinea. En aquest entramat hi havia l’empresari Francisco Menéndez, soci de Villarejo. De fet, la causa té un sucós informe confidencial d’intel·ligència del comissari on exposa els riscos que suposen per a Espanya les operacions d’un dels fills de Teodoro Obiang, Gabriel Obiang. Aquí entra Francisco Menéndez, que tenia un deute tributari amb Hisenda i que el negociava juntament amb el seu soci, així com un nom interessant, David Vidal, agent del CNI entre l’any 2000 i 2013 i que tenia una “acadèmia d’intel·ligència” i relació intensa amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Segons recullen molts dels documents presentats com a prova i les declaracions en la vista oral, el cas Menéndez es va utilitzar per denunciar a la Fiscalia Anticorrupció Villarejo i el seu entramat de negocis. Segons David Vidal, va acordar una entrevista amb la Fiscalia Anticorrupció, en la qual havia de participar Menéndez, a través del comandant de l’UCO Francisco de Borja Pastor, ara destinat a la Haia, i l’aleshores cap de l’UCO, Manuel Sanchez Corbí, ara jubilat. Segons la declaració de Vidal, Menéndez es va arronsar a darrera hora i va ser ell qui va participar en la trobada, en què va parlar amb els fiscals anticorrupció Manuel Moix i Ignacio Stampa i va portar documents en format fotocopiat. D’aquesta trobada, celebrada a la seu de la Fiscalia Anticorrupció, no es van obrir diligències per part del ministeri públic ni es va recepcionar com a notitia criminis, a la vista de la situació incòmoda que podia patir Menéndez, peça clau per obrir la investigació contra Villarejo.
Una denúncia anònima
La fiscalia amb els documents no feia prou i necessitava una denúncia. La solució va ser, segons va relatar Vidal en el seu testimoniatge, enviar una “denúncia” a la Fiscalia amb una adreça de la Corunya, que responia “simbòlicament” a la seu del CNP a la capital gallega. Una denúncia signada per una tal “Asunción Mba”, una identitat falsa que, segons Vidal, va utilitzar perquè és un nom comú a Guinea. El document, recepcionat per la Fiscalia el 26 d’abril de 2017, denunciava el tràfic de ciutadans guineans per Barajas i aportava un número de telèfon sospitós per seguir la pista, el de Rafael Redondo, el soci de Villarejo al Grup Cenyt.
Comença la investigació
La denúncia va justificar a la fiscalia l’obertura de les diligències d’investigació amb número 8/17, amb un decret signat pels fiscals Miguel Serrano i Ignacio Stampa el 25 de maig de 2017. El decret es basava en la denúncia anònima i no feia cap mena de referència a la reunió prèvia que s’havia celebrat on van obtenir, oficiosament, la informació. Aquests fets van ser reconeguts pel mateix Menéndez davant el jutge Manuel García-Castellón en una declaració guionada de la fiscalia, a la qual també ha tingut accés El Món. Només han faltat les declaracions dels dos guàrdies civils i de David Vidal per certificar tota la maniobra.
A més, enterboleix més la causa el primer informe policial presentat arran de la denúncia. És un atestat de la Unitat d’Afers Interns, amb número 12.289/2017 de 18 de juliol de 2017. Un atestat exactament igual que un atestat de la mateixa unitat amb número 5655/2016 del 7 d’abril de 2016, quan Afers Interns va intentar obrir una investigació contra Villarejo però la fiscalia de Madrid va arxivar per decret de José Javier Polo, el fiscal en cap de la demarcació, el 14 d’octubre de 2016. La declaració de Vidal va ser llarga, intensa i gens interrompuda per la presidenta del tribunal, Teresa Palacios, davant el reconeixement explícit de com es va muntar tota l’operativa per poder actuar contra Villarejo. De fet, els sis agents de la Unitat d’Afers Interns, ben furgats per la defensa de Villarejo, van declarar que els escorcolls als domicilis del comissari es van ordenar per trobar tota la documentació, fos en paper o en format digital, relativa a l’operació King, així “com els projectes que fossin una mica similars acompanyats de notes informatives o pressupostos”.
El Pequeño Nicolás, també apareix
Un dels testimonis més colpidors, que va declarar dimarts d’aquesta setmana, va ser la d’una agent d’Afers Interns que va reconèixer haver estat pressionada per un superior, l’inspector Jesús Vicente Galán, per abandonar la investigació policial sobre el Pequeño Nicolás, un cas que va obrir una profunda crisi entre el CNP i el CNI, així com entre els membres de la policia patriòtica. A l’agent, fins i tot la van convidar, segons va relatar, a postular-se per tenir un càrrec en una ambaixada a canvi de carregar contra Martín Blas, que aleshores era el cap d’Afers Interns i va dirigir la investigació coneguda com a operació Nicolai, sobre les suposades operacions de la policia amb Francisco Nicolás Gómez, que va esberlar la policia patriòtica i, de pas, l’operació Catalunya.
