El ruedo ibérico és el títol extraordinari d’una sèrie de novel·les de Ramon del Valle Inclán, un dels millors escriptors de la literatura castellana. Tot i el seu doll inesgotable creativitat, que va ajudar a forjar el concepte d’esperpent, podria ser que hagués quedat sorprès si hagués passat aquesta setmana, i també l’anterior, a la seu de l’Audiència Nacional, seguint el judici de l’operació Kitchen. Cada dia hi ha hagut elements que aporten curiositats, fenòmens inversemblants i sorpreses sobre com va ser aquest operatiu de la claveguera de l’Estat per robar els “papers de Bárcenas”, és a dir, la documentació que tenia l’extresorer del PP sobre el finançament irregular del partit.
Un xofer espia i aspirant a policia, un fals capellà –i un capellà verdader que feia de confessor a un ministre–, un cantant, fons reservats, un tresorer exalpinista, una exvicepresidenta experta en monosíl·labs, uns serveis d’intel·ligència que no se sap ben bé què fan, atacs d’amnèsia puntuals, gravacions compromeses i policies que delaten pressions per evitar que Mariano Rajoy o l’exmarit de Dolores de Cospedal, Ignacio López del Hierro, sortissin embolicats en les investigacions de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia.
Tot plegat sota la contundent però entretinguda batuta de la magistrada Teresa Palacios que, sovint, porta el judici com el director del Concert de Cap d’Any a Viena. La magistrada ha posat ordre en una vista oral que tenia tots els números per desmarxar-se, i més en una setmana en què han desfilat per l’estrada Soraya Sáenz de Santamaría, l’exsecretari general del PP Javier Arenas, el fill de Luis Bárcenas i, possiblement, el més sucós de tots els testimonis, l’inspector Manuel Morocho: després de la seva testifical, en qualsevol país normal, s’obriria una investigació seriosa sobre els que netegen la claveguera. És a dir, l’escalafó que hi ha per sota de la policia patriòtica.
“Que no surti Rajoy”
Un dels testimonis més suculents de la setmana s’ha registrat aquest dimecres al matí. De fet, era un dels més esperats més enllà de la biosfera política. Era el de l’inspector de la UDEF Manuel Morocho, encarregat de la investigació de la Gürtel, és a dir, la trama de corrupció del PP que va implicar l’eclosió dels papers de Bárcenas. Morocho no ha decebut. De fet, ha declarat com un home que està tip del que Johan Cruyff definia com a “entorn” i ha decidit respondre sense embuts. Ras i curt, el policia ha sentenciat que “hi va haver una operació policial sense autorització judicial” sobre Bárcenas.
Però això només era el rebedor de la seva testifical. L’inspector ha remarcat sense romanços que va rebre “pressions” per no incloure el nom de Mariano Rajoy en els informes sobre els papers de Bárcenas i que va “detectar” maniobres processals i policials per “torpedinar” les seves perquisicions sobre la corrupció del PP i buscar “armes per anul·lar les proves”. De fet, ha argumentat que es va protegir fent la feina amb “contenció” i aportant només “proves sòlides”. Una fórmula que també va dir que havia fet servir el primer inspector que va declarar sobre el cas, que va assegurar que havia posat Rajoy als informes després d’investigar amb profunditat, perquè una afirmació d’aquesta mena “no es pot fer a la lleugera”. “En reunions col·lectives, em van ordenar expressament que no sortís el nom de Rajoy”, ha testificat davant el tribunal.
L’inspector ha narrat que el 20 d’agost de 2015 va rebre un mail, com a investigador del cas Gürtel, amb una “cessió d’informació per part de la Direcció Adjunta Operativa” de la Policia Nacional, aleshores en mans d’Eugenio Pino, únic condemnat per l’operació Catalunya. En obrir l’arxiu va descobrir el que sospitava: una operació per investigar clandestinament no només Bárcenas, sinó també el grup de la UDEF que indagava sobre la Gürtel. Una informació que, per altra banda, ha qualificat “d’irrellevant” però que, en canvi, ha emfatitzat el fet que provingués de la DAO, perquè és un organisme de supervisió i direcció, no investigadora.
“La bèstia negra del PP”
Morocho ha narrat que sempre es va negar a investigar la dona de Bárcenas i el seu entorn, així com es va oposar a intervenir el seu telèfon. Una declaració que contrasta amb alguns dels policies de la Unitat Central de Suport Operatiu (UDACO) que dirigia el comissari Enrique Garcia Castaño, ara exonerat del cas per malaltia i un dels homes de ferro de la brigada política. Així mateix, cal afegir que Guillermo Bárcenas, fill de l’extresorer del PP, va subratllar dilluns al tribunal que havia patit seguiments, que va haver d’aturar un “fals cura” que volia segrestar-los o que el mateix govern va ordenar fer la “vida impossible al seu pare, tot i estar a la presó”.
Per altra banda, ha reconegut pressions per tal que desvirtués els “papers de Bárcenas” que estava investigant per ordre del jutge instructor que li havia ordenat un informe per “determinar indiciàriament la veracitat dels documents”. A més, ha subratllat que la investigació s’entrebancava i s’endarrerien per manca de “conformitat” dels superiors que els retenien “setmanes”. “El meu cap de secció em deia que era la bèstia negra del PP”, ha reblat, per afegir que el feien “sentir incòmode” a comissaria deixant entreveure que tenia vel·leïtats polítiques.
Fins i tot, ha remarcat que Javier Iglesias, l’advocat que ha de testificar, després d’un primer intent, i que era el defensor de l’extresorer del PP, Álvaro Lapuerta, va reclamar amb un escrit a l’instructor que fos retirat de la investigació al·legant “parcialitat per una formació política”. “Em volien treure del mig”, ha arguït. De fet, ha explicat una anècdota, un tant escabrosa, molt il·lustrativa de la situació que patia. “Eugenio Pino em va presentar a Garcia Castaño, i li va dir, aquest és en Morocho; en Castaño en va mirar i em va etzibar: Tu què hi fas aquí si hauries d’estar mort!”.
La ignorància i l’amnèsia dels polítics
Però a més de Morocho, aquesta setmana també han desfilat veritables tòtems del PP de l’època. Cal destacar, el testimoni de Soraya Sáenz de Santamaría, que més que testificar semblava jugar al joc de qui és, perquè només responia amb monosíl·labs. L’exvicepresidenta va arribar a la sala amb el repte de les declaracions del comissari jubilat José Manuel Villarejo, que l’acusava d’utilitzar el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) com si fos “la seva agència de detectius privats” pels indicis que hi ha de la participació dels serveis secrets en l’espionatge a Bárcenas. Un servei que estava sota el seu control polític. Sáenz de Santamaría es va treure les puces de sobre i va assegurar al tribunal que “desconeixia si el CNI” va fer seguiments o vigilàncies tant a Bárcenas com a Villarejo. Així mateix, va negar que Rajoy s’interessés mai per l’operació Kicthen ni que mai s’organitzés un “comitè de crisi” per fer un seguiment del cas. De fet, ha recorregut al comodí de la premsa asseverant que si se’n va assabentar va ser pels “mitjans de comunicació”.
Per la seva banda, Arenas va respondre al seu estil de cavaller andalús i va admetre dues reunions amb Bárcenas, amb qui tenia una relació personal per la seva col·laboració “professional” al partit. Unes reunions que va assegurar que desconeixia si l’havia gravat i que sí ho va fer, tampoc li donava més importància, i no li va generar “cap intranquil·litat”. La primera trobada va ser un dinar a Sevilla, a finals del 2012, després de la publicació dels “Papers de Bárcenas” i del descobriment dels seus comptes a Suïssa, on suposadament l’extresorer del PP anava a fer alpinisme. El dinar es va celebrar perquè volia saber l’abast de les informacions perquè estava en plena campanya per a les eleccions andaluses. La segona reunió va ser d’ells dos amb Rajoy i la dona de l’extresorer. “Una reunió humana d’algú que ha treballat molts anys al partit”, va assenyalar. En aquesta línia ha admès que un cop va plegar se li va deixar mantenir el xofer i el vehicle del partit. Arenas ha negat saber si es va signar un acord de silenci davant de notari entre els dos extresorers del PP, Bárcenas i Lapuerta. Un fet que va apareixent de tant en tant en el judici.
El capellà i el Guàrdia Civil i el Procés
Aquesta setmana també ha testificat en Silverio Nieto, mossèn i expolicia que va ser confessor de Jorge Fernández Díaz, imputat a la causa. Nieto, un home fort al ministeri, va assegurar que li va “sorprendre” que l’exministre es va posar en contacte amb ell per la seva condició de religiós i va interpretar els missatges com “una situació de desassossec, de preocupació, de desfogament, dels problemes que aquesta persona viu”. Es referia a un missatge que va rebre sobre uns whatsapps que havia d’aportar a l’Audiència Nacional. Nieto rebia molts missatges, no només del ministre sinó de Garcia Castaño i de l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, també acusat. Tantimportant era aquest capellà que va mostrar la seva inquietud per “l’espia que el ministeri de l’Interior tenia als Mossos”.
Però, a més del capellà, també s’ha enfilat a l’estrada un vell conegut de Catalunya, el coronel de la Guàrdia Civil, ja jubilat, Diego Pérez de los Cobos que va dirigir les ràtzies policials contra els catalans durant el Primer d’Octubre. Aleshores era el gestor dels fons reservats. L’oficial de l’institut armat es va preocupar i molt, de fer-se el desentès dels fons que va rebre la Kitchen, al·legant que això era qüestió de la DAO i que no va detectar cap irregularitat. Un capellà i un guàrdia civil més units pel Procés que per la Kitchen.
