Ferran Bel (Tortosa, 1965) és portaveu del PDeCAT al Congrés dels Diputats. Ha estat alcalde de Tortosa entre el 2007 i el 2018, senador per Convergència entre el 2011 i el 2015 i diputat al Congrés des del 2016. El diputat del PDeCAT al Congrés afronta, si no canvia res, els últims mesos de la seva trajectòria política, ja que a finals d’any hi haurà eleccions estatals i a hores d’ara no té pensat continuar la propera legislatura. Bel reflexiona sobre el futur del seu espai polític, la situació de l’independentisme, així com les últimes polèmiques hi ha hagut a les corts espanyoles. Hàbil en la negociació, va ser un dels artífexs de la moció de censura a Mariano Rajoy, juntament amb excompanys de batalla del seu espai, com ara Carles Campuzano i Jordi Xuclà. En les últimes negociacions per als pressupostos estatals, Bel i el seu partit van ser claus per negociar fins a 86 esmenes, traduïdes en 40 milions d’euros. A més, també ha estat clau aconseguint reformes legals a favor de la lluita contra l’ocupació il·legal o per a la crema de restes vegetals per als pagesos.
Va anar a visitar el president Pujol la setmana passada. Com el va veure?
Ho faig sovint, però no ho havia fet des que va tenir l’ictus. El vaig veure millor del que em pensava i està prou recuperat. Manté les ganes de saber i conèixer de tot. En algunes coses, també admet que no té prou elements de judici, cosa que posa en valor el que fa. Encara és una persona que et pregunta què passa al poble més petit de les Terres de l’Ebre o com veus la conjuntura europea.
Se sent hereu del pujolisme?
Sí, malgrat que no soc un fill formal del pujolisme. Quan jo entro en política Pujol ja havia acabat la presidència. Mai havia estat del partit ni de la JNC. De fet, quan vaig entrar de regidor de Tortosa i com a president al Consell Comarcal del Baix Ebre, el president Pujol va estar al capdavant de la Generalitat només tres mesos. En la forma de fer política, valors i visió de país comparteixo molts dels plantejaments que va fer el president Pujol. La seva grandesa és que en el seu moment també va tenir polítics de molt de pes que van acabar de configurar el seu llegat, com Miquel Roca, Xavier Trias, Antoni Subirà…
Creu que s’ha gestionat bé l’herència del pujolisme?
No. Crec que tampoc l’ha gestionat bé el propi president, per les circumstàncies que es van produir. Ni el seu entorn ni el seu propi partit tampoc ho han sabut fer. Tot i això, el temps ho ressitua tot. Va tenir grans encerts, molta visió i errors, com qualsevol altre. Crec que amb la perspectiva dels anys les pròximes generacions ho gestionaran millor que no pas els seus coetanis.
Què n’espera en els propers mesos d’aquest espai del pujolisme?
En política no es pot ser nostàlgic, no porta enlloc. Tampoc tornarà a ser el que va ser. Estem parlant del segle XX contraposat al segle XXI. Són situacions diferents. Espero certa recomposició d’un espai central en la política catalana, realista, pragmàtic, pensant en els problemes del dia a dia, l’ambició nacional sense cap pressa històrica… L’actual generació es pensava que els problemes del país i l’ambició nacional els havíem de culminar nosaltres o no serviria de res. Un ha de tenir la visió, capacitat i generositat de saber veure que potser tu ho has de treballar perquè ho pugui culminar qui hi haurà una o dues generacions després. Quan era alcalde també ho volia acabar tot, però moltes de les coses que jo vaig arrencar s’estan culminant ara i ja fa cinc anys que no en soc. Espero que aquest espai ajudi a recuperar el prestigi de les institucions catalanes. Uns ho veuran com a autonomisme, però crec que si s’utilitzen bé les institucions d’autogovern són útils i ningú les ha de malmetre. Com que en els propers anys continuarem formant part de l’Estat espanyol, espero que aquest espai no renunciï a fer política a Madrid.
Espera un pacte entre PDeCAT, PNC, Convergents i Centrem de cara a les properes eleccions catalanes o espanyoles?
No crec que la solució sigui un pacte entre partits. Crec que cal la reconfiguració de tot un espai per sumar gent que està en altres espais i que potser no troba encaix. Ha de ser una confluència de persones i projectes, amb sintonia, valors i coherència. Com amb tot, potser algú haurà de fer certes renúncies.
S’haurien de dissoldre les sigles que he esmentat?
Cadascú sabrà el que ha de fer en cada moment. En aquest espai també hi podria cabre gent que està a Junts i que hem compartit projectes. Jo em sento pujolista de sentiment, però potser a Junts hi ha gent que és pujolista perquè van estar en els governs Mas i Pujol. Són més fills de pujol que jo. Segons com s’acabi reconfigurant Junts, jo també aspiro a trobar altres companys de projecte en altres moments, perquè segurament en moltes coses no pensen tant diferent.
“En aquest espai també hi podria cabre gent que està a Junts”
Vostè veu una oportunitat en la marxa de Junts del Govern i que hagi radicalitzat el discurs?
Que Junts hagi abandonat el Govern no ho veig com una oportunitat. Ho veig com una errada. La cultura política del pujolisme mai ha estat abandonar les institucions de l’autogovern. I menys a través d’una consulta i d’una forma tan peculiar. Sí que és veritat que tota la gent que pensava que havíem d’anar a Junts per controlar l’eina i fer-la pragmàtica, segurament, amb la marxa del Govern ho veu més difícil.
No és una oportunitat per al PDeCAT?
No has de mirar només pel partit. Tots treballem des dels partits polítics. Potser per a Junts, partidistament, és una bona decisió. Per a la visió de país i projecte polític no és una bona decisió. Ha quedat un Govern debilitat i monocolor, quan realment no era això la realitat que es va votar… Tot i això, l’actual Govern és legítim. S’equivoca qui qüestioni la legitimitat de l’executiu. El desprestigi a les institucions no porta enlloc.
És populisme?
Sí, i més si ho fa qui abandona el Govern voluntàriament. Qüestionar la legitimitat d’un Govern democràtic és d’un populisme perillós.
Creu que s’equivoquen els exconvergents de Junts, com Jordi Turull o Josep Rull, quan deixen pas i donen veu a l’altre sector?
Jo no vull valorar el que fan altres persones, i menys amb qui he compartit projecte polític, gent que aprecio. A més, han passat per la presó i unes situacions molt complicades. I segurament les decisions també et condicionen amb tot el que has passat. Ells sabran si s’equivoquen… Qui ho ha de valorar són ells mateixos…
De cara a les properes eleccions municipals, vostès es presenten sota les sigles d’Ara Pacte Local. Esperen que s’hi sumin més partits?
No en puc parlar amb molta propietat perquè no estic a l’executiva del partit. El que em transmeten és que és un projecte obert al qual es pot afegir qui vulgui. Tant a títol personal com si són plataformes, associacions, antigues llistes d’electors… És un projecte obert i molt singular. D’altra banda, és un projecte que tampoc s’ha de considerar completament deslligat del que s’hagi de fer després a escala nacional o estatal.
Tenen l’objectiu d’arribar a les 300 llistes. El fet que Junts hagi pactat amb Impulsem Penedès o Impulsem Lleida, no els allunya d’aquesta fita?
Crec que no, perquè a Impulsem Lleida caldrà veure quants alcaldes hi ha. Caldrà veure què passa a cada municipi. Com s’encaixa. Amb alguns alcaldes tenim relació i el que puc dir és que màxim respecte. Cadascú, a nivell municipal, pot fer el que cregui convenient per defensar el seu municipi. Són pactes d’interès i no és que aquests alcaldes s’integrin a Junts. Pel que a mi m’han comentat els companys de l’executiva, no els desvirtua els objectius que tenen, perquè ja ho havien plantejat així. Aquesta gent no canvien de forma de pensar. Prioritzen el seu municipi.
Què li ha semblat que l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, hagi abandonat el PDeCAT i sembla que faci el pas cap a Junts? Es va presentar en les últimes eleccions al Parlament com a número 3 del seu partit…
És en clau molt local. Es tracta de defensar l’alcaldia d’Igualada. Jo vaig parlar amb ell fa pocs dies i n’hem anat parlant durant aquest temps. Ell segueix pensant el mateix que fa quatre anys o vuit anys. Li desitjo que li vagi de la millor forma possible, perquè Igualada tingui un bon alcalde com ha demostrat ser-ho.
Com veu un possible pacte amb Junts de cara a les properes eleccions a Barcelona?
És la opció que el mateix Xavier Trias ha demanat. Crec que seria raonable. No ha de ser una candidatura de Junts o del PDeCAT, sinó de Xavier Trias, amb uns objectius molt clars. Tot el que està dibuixant de cara a Barcelona crec que ho podria subscriure qualsevol persona del PDeCAT. Espero que hi hagi un acord amb generositat per part de tothom. Segurament els principis de Xavier Trias no són els mateixos dels que tenen membres d’una part del seu partit. Trias no hauria sortit del Govern. Trias va ser el nostre portaveu a Madrid i no va fer gaire cosa diferent del que va fer Carles Campuzano, que ara és al Govern d’ERC. A Barcelona no podem posar línies vermelles i cal estar oberts per pactar amb tothom… En política les línies vermelles no tenen sentit, exceptuant l’extrema dreta.
“La candidatura per Barcelona no hauria de ser de Junts o del PDeCAT, sinó de Xavier Trias”
I la CUP?
Jo no és que li posi una línia vermella per principis, com a Vox. L’hi poso per falta de capacitat de compartit projectes. Amb la CUP he estat molt crític. Vox és molt antisistema i molt antidemocràtic, però la CUP és el paradigma del partit antisistema. Aquell que fa veure que en alguns moments s’hi implica, però no s’hi implica mai. El que busca sempre és desestabilitzar i així ho ha demostrat al Parlament i al Congrés.
Junts va començar amb el PDeCAT la legislatura al Congrés espanyol. El trencament els va fer més lliures?
Ens va donar més marge de maniobra, perquè ens permet fer política. Soc dels que sempre he defensat que en els últims 10 anys no és el mateix un govern del PP que un del PSOE. És evident que cap dels dos facilitarà la independència de Catalunya…
És una visió que xoca amb Junts…
Sí, però agafem els últims 5 anys de Pedro Sánchez i els de Mariano Rajoy. És evident que l’actitud no ha estat la mateixa. Això no vol dir que siguem independents. Com que no és la mateixa actitud i la meva obligació és treballar pel benestar dels catalans, és evident que s’ha de prendre partit. Jo sé que la política són pactes i acords. No pots assolir mai al 100%. Sempre has d’avaluar quina és la teva força.
Què li semblen les paraules de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, quan diu que el PDeCAT és un partit que ja no existeix?
A nivell personal, la Míriam me l’aprecio molt. Puc dir que quan ella aconsegueix l’acta de diputada ho fa sent militant i vicepresidenta del PDeCAT. Li demanaria una certa modèstia, contenció i saber que qui ens va escollir com a candidats al Congrés va ser el Consell Nacional del PDeCAT, del qual ella era vicepresidenta. Sempre cal opinar de forma respectuosa i sabent d’on vens. Sempre s’ha de ser respectuós amb el teu passat. És una obvietat que el PDeCAT existeix, perquè té representació en consells comarcals, alcaldies i al Congrés.
A hores d’ara veu Pedro Sánchez allunyant-se d’ERC? És any electoral…
Pedro Sánchez farà el que més l’hi interessi…
Que és…
Serà no allunyar-se ni rebutjar el seus socis. Si té una opció de tornar a ser president del govern espanyol passa pels mateixos socis. Crec que Sánchez marcarà distàncies. El gest que creu que havia de fer amb l’independentisme ja l’ha fet. Tot i que segurament s’hauran de materialitzar actuacions i inversions. Crec que no li convé ni de cara a les autonòmiques. Això pot marcar una tendència de cara a les generals. Veurem com no es faran més concessions.
No veu una continuïtat de la taula de diàleg?
No la veig de forma pública. A més, qualsevol foto beneficiaria ERC i Sánchez no té cap mena d’interès a fer-ho. Crec que amb la reforma del Codi Penal s’ha equivocat…
Ho ha fet massa tard…
És obvi. Nosaltres veníem dient-li des de fa temps. L’hi ha donat una eina electoral al PP. Crec que no ho va fer en el seu moment per les eleccions a Andalusia. Va ser un error. Si ho hagués fet aleshores el debat actual seria el de com afrontar la situació econòmica. Crec que els indults van ser més acceptats que aquesta reforma del Codi Penal.
Durant aquest any que queda de legislatura, el govern espanyol ha de tractar temes com la llei de l’habitatge, la derogació de la llei mordassa… Quin posicionament té el PDeCAT?
També queda la de mobilitat sostenible, han aparcat la reforma del sistema de finançament autonòmic, que és un error gravíssim… Pel que fa a les eleccions la llei mordassa, nosaltres portem molt de temps intentant que es desencalli i sembla que així serà.
En canvi, pel que fa a la llei de l’habitatge, nosaltres som molt crítics. No la compartim ideològicament, però som molt crítics perquè és una invasió de competències com la catedral de Sevilla. Les competències en matèria d’habitatge són de la Generalitat. Crec que això ha de dependre de la sobirania de Catalunya. No puc admetre que la llei espanyola estableixi una forquilla sobre la qual es podrà limitar els preus dels lloguers. Això ho ha de decidir el Parlament. Aquestes pràctiques s’estan imposant en altres qüestions i és a causa d’aquesta impotència de Podemos i del PSOE de no ser permeables a governar la Comunitat de Madrid. Van habilitar el Congrés durant el mes de gener i encara no s’ha constituït la ponència, però potser es constitueix la setmana que ve.
“El Procés s’ha acabat tal com el coneixíem el 2017”
Què li va semblar que el Constitucional aturés un debat parlamentari sobre la reforma del sistema d’elecció dels jutges del mateix TC?
Molt malament. És un precedent que s’havia produït a Catalunya o al País Basc. El PP es va comportar d’una forma molt desencertada. Ells mateixos ja havien utilitzat la fórmula d’introduir esmenes a un projecte que no coincideix exactament en el contingut inicial. Això perjudica els grups parlamentaris, perquè no es pot presentar esmenes aleshores. Ja havia passat en altres casos aquesta fórmula.
Creu que és ètic que Sánchez intentés introduir aquestes esmenes per la via exprés i camuflant-ho amb la reforma del Codi Penal?
No és una bona tècnica parlamentària. Això ho hem utilitzats tots, però. A mi se’m va acusar falsament de presentar una esmena per modificar un impost que el projecte de llei no contemplava perquè el govern espanyol no m’ho havia dit. El govern espanyol no m’ho havia dit, però jo sé com van les coses. El govern espanyol va posar l’impost extraordinari sobre el patrimoni en el projecte de llei de l’impost de les elèctriques i inicialment no estava contemplat. Quan nosaltres introduïm una modificació de la llei de residus a la tramitació de la llei de la PAC per fer possible la crema de restes vegetals dels pagesos, també ho estem fent.
Creu que s’ha avançat en la reforma del Codi Penal?
Sí.
Què n’opina sobre el terme que s’utilitza en la reforma del delicte de desordres agreujats com és la intimidació?
A mi no m’agrada. És poc definit i pot generar una interpretació. Això no desvirtua que s’hagi derogat el delicte de sedició. Ara he vist que la fiscalia vol aplicar el delicte de desordres públics agreujats que no existia en aquell moment. No sé com ho fonamentaran… És fer política. És el que a mi m’hauria agradat? No. És millor del que hi havia? Sí.
El Procés s’ha acabat?
El Procés s’ha acabat tal com el coneixíem el 2017. Això ho ha reconegut tothom per la via dels fets. Això vol dir que les aspiracions independentistes de Catalunya han desaparegut? No. S’equivocarien si els socialistes ho pensessin. Ara bé, el Procés tal com es va entendre a través de lleis de transitorietat, referèndums i aplicacions dels resultats… Tot aquest Procés va acabar en el moment que es va aplicar el 155, es convoquen eleccions i tothom hi participa.
Podrem veure l’Espai CIU, o el nom que pertoqui, en les properes eleccions al Congrés?
A mi m’agradaria que aquest espai que ha representat CIU tradicionalment d’un sobiranisme amb ambicions nacionals, de forma pragmàtica, d’acordar i incidir hi pugui estar present, no només al Congrés espanyol, sinó també al Parlament de Catalunya. El nom és el de menys. A mi m’agradaria que el proper govern espanyol estigués pactant amb la representació d’aquest espai polític.
El podrem veure com a cap de llista en aquest espai?
Això ja és una altra cosa… Tinc els meus condicionants personals. La meva quota de compromís social i polític crec que ja l’he complert amb escreix, amb quatre anys sent president del Consell Comarcal, 11 anys alcalde de Tortosa, 12 anys membre de les corts espanyoles… Jo no vaig començar la meva activitat laboral en la política. Ho vaig fer a través un despatx que encara mantinc. Jo no vull acabar la meva etapa professional en la política, malgrat que hi hagi gent que ho fa de forma legítima. Si fos útil per sortir d’aquesta situació de bucle potser m’ho podria plantejar. Però dissortadament no estem aquí.
A hores d’ara estem en els sus últims mesos com a diputat al Congrés…
Avui, sí.
5 
5 