Espai CiU, el nou partit polític impulsat pel PDeCAT, ha presentat el seu manifest fundacional amb una defensa aferrissada de l’autogovern i l’aspiració de convertir-se, per fi, en l’anhelat hereu de CiU com a actor polític catalanista, autonomista i de centre. “Avui la radicalitat política a Catalunya és deixar d’embolicar i tornar a construir”, asseguren. “Ens convé defensar i incrementar el nostre autogovern. Valorar i preservar les nostres institucions i lluitar per blindar i ampliar els instruments que ens permetran afrontar els grans desafiaments d’un món en construcció”.
La formació, que té com a president l’alcalde de Gallifa (Vallès Occidental), Mateu Comalrena, vol aprofitar l’escassa repercussió d’altres aventures polítiques com Centrem –la nova marca d’Àngels Chacón abans que anunciés que plegava–, el Partit Nacionalista Català (PNC) de Marta Pascal o Convergents, de Germà Gordó, que serà jutjat, juntament amb el PDeCAT i Convergència, a l’Audiència Nacional pel cas 3%. El garbuix de sigles que han intentat succeir CiU podria tancar el cercle amb una espècie de retorn als seus orígens.
Espai CiU es reivindica com a hereu del catalanisme polític
Espai CiU considera que el país “viu estabornit” després d’uns “anys complicats” que ha portat Catalunya a perdre el seu estatus de referència en termes de “benestar i progrés econòmic del sud d’Europa”. Per això es reivindiquen com a hereus del catalanisme polític, que en el seu moment va “estimular la creació d’una societat emprenedora, creativa i generadora de riquesa i benestar”. El nou partit vol recuperar aquesta tradició pujoliana de treballar “pensant en la Catalunya dels set milions i mig” de persones.
“Després d’uns anys de fragmentació i desconcert per part d’aquells qui ens sentim deutors del llegat polític de Convergència i Unió, creiem que és l’hora de fer una crida a la convergència de tot el catalanisme polític que se sent orgullós de la construcció del nostre país i ple de delit de construir un futur millor per Catalunya i pels catalans”, proclamen. A tota la resta, amb una menció indirecta a l’ala dura de Junts –”els qui creuen que els últims anys han estat d’un balanç positiu pel país” i “abjuren de les moltes possibilitats de ben governar-nos que ens proporciona el nostre autogovern”–, els envien un missatge molt clar: “Ni ells ens esperen a nosaltres ni, amb tota cordialitat, nosaltres els esperem a ells”.
També recuperen, en certa manera, aquella cèlebre expressió d’Artur Mas del “govern dels millors” i asseguren que calen “els millors governants a la Generalitat, als ajuntaments i al Parlament”. Aposten per convèncer les empreses que van marxar de Catalunya per l’1-O perquè tornin a instal·lar-se al país i creuen que la millor estratègia és el diàleg entre catalans “per incrementar el nombre d’objectius compartits com a societat”.
7
3
