Diuen que els detalls configuren el concepte. Si a la memòria col·lectiva de l’independentisme el Primer d’Octubre ha esdevingut un concepte de victòria és gràcies a diversos detalls que ho van fer possible. Tres elements van ser la clau: les urnes, el cens universal i un episodi que, encara que només fos per uns instants, va convertir la presidència de la Generalitat ostentada pel president Carles Puigdemont en una veritable estructura d’Estat. En concret, el canvi de cotxe per fintar l’escomesa de la Guàrdia Civil.
“Aquella maniobra va ser de manual”, comenten fonts dels protagonistes en conversa amb El Món. “Estava mig preparat, però la resolució i el tremp dels professionals van fer que sortís perfecte”, afegeixen. “L’objectiu es va complir, el president va votar i l’Estat espanyol encara el busca, la missió es va complir”, relaten amb convicció protagonistes d’aquell dia. “Per enfrentar-se a un gegant només cal estratègia i això sí, procurar que no t’aixafi”, sentencia un dels protagonistes. Alguns dels artífexs de l’operació, Mossos d’Esquadra, d’aquell dia han estat denostat per la mateixa Prefectura de policia.
Un cotxe “molt nou”, un punt clau
El servei de seguretat del President així com el seu equip de col·laboradors més estrets contemplaven que un dels objectius de l’Estat era evitar la imatge del president Puigdemont votant. Impedir el seu vot era deslegitimar el referèndum i un cop fortíssim a la moral independentista. D’aquí el desplegament de la Guàrdia Civil, a cops de destral i tot contra les portes, al Col·legi Electoral que li pertocava al president. Paral·lelament, un equip de seguiment i control dels cossos i forces de seguretat de l’Estat procuraven tenir monotoritzat en tot moment la comitiva presidencial. L’helicòpter de la Benemèrita n’era l’exemple més evident.
“Era una operació crítica”, relaten. Un dels elements fonamentals fou la previsió d’un vehicle que només feia quinze dies que estava matriculat. “Encara no el tenien controlat, era la primera vegada que s’utilitzava”, remarquen les mateixes fonts. Però un altre element també primordial va ser l’equip de policia presidencial que sabien molt bé que tenien entremans i com sortir de la situació. “Conmigo al president no lo pilla nadie”, va anunciar un dels membres del Grup Especial d’Intervenció que controlaven la comitiva presidencial. “Portaven una mena de metralletes petitones que no feien cap gràcia!”, indiquen testimonis de l’episodi.
Bufetades i helicòpter
De bon principi, la idea era que el president votés a Sant Julià de Ramis. El president i la seva parella, Marcela Topor, acompanyats del seu home de confiança Josep Rius i el seu cap de premsa, Pere Martí, així com Mossos d’Esquadra de la seva escolta presidencial així com un grup de membres del respectat Grup Especial d’Intervenció de la policia autonòmica, surten de casa seva a un quart de deu del matí. Les informacions que arriben són inquietants, un centenar de Guàrdies Civils ha obert la porta a cop de destral i han carregat contra la gent.
S’activen els plans B. Hi ha neguit però el cens universals asserena i permet planificar altres punts de votació. Un, Cornellà de Terri i l’altre a Sarrià de Ter. També entra en la terna el col·legi Sant Daniel. A la vista de la informació que arriba a l’equip presidencial, l’objectiu serà votar a Sarrià de Ter. Els Mossos d’Esquadra han detectat el seguiment per part de la Guàrdia Civil de la comitiva. L’helicòpter, a baixa altura, els va seguint. “És una pressió eixordidora, un ambient militar”, recorden.
Cotxes i GEIs
La comitiva presidencial, amb una caixa de crossants, és gairebé a tocar del col·legi electoral de Sarrià de Ter. Rius rep una trucada que estronca els plans. “El cens universal de Sarrià de Ter no funciona, està bloquejat”, comunica a tot l’equip. Refer plans. Següent etapa, Cornellà de Terri. Un dels Mossos, però, arrufa el nas. “Tenim tota la Guàrdia Civil darrera, no podrem arribar, facim cas president, i si vol votar, deixi’ns fer”, va ser la idea expressada amb tremp pels policies. “Els despistem? Sí, els despistarem”, va ser la reflexió d’un altre dels agents.
“Era com una pel·li, jo cada cop sentia més fort les aspes de l’helicòpter, i els Mossos van començar a donar ordres de manera ordenada i freda, qualsevol no els feia cas!”, ironitzen els testimonis. Els elements del nou pla-parany eren els vehicles, la gent i el camí de retorn a casa del president. Els Mossos tenien present que camí del domicili presidencial hi havia un túnel de 50 metres, prou llarg i amb prou marge -4 o 5 segons- per fer un canvi de vehicles. És el túnel de Cornellà.
La comitiva la formaven un A6, que transportava “Platí i Brillant” -els noms en clau del president i Marcela Topor- i dos escortes de la màxima confiança. Rius i Martí viatgen amb dos mossos més en un Skoda, és la càpsula presidencial. Un tercer cotxe, un volkswagen Passat, on hi van dos comandaments dels Mossos que no volen perdre’s detall de la jornada. El vehicle és nou i, donen per segur, que l’Estat no el té controlat. Els membres del Grup Especial d’Intervenció van darrera amb un Toyota Land Cruiser i un Ford Mondeo, que es desplaça una mica més lluny.
La finta
Un dels Mossos, que porta la veu cantant, calma els ànims: “Conmigo, al president no lo pilla nadie”. Belluga el cap i fixa la vista. Les instruccions són breus i clares. Un cop s’entra al túnel només tindran cinc segons per canviar de cotxe. “Tu i tu, fareu de president i la seva dona; tu i tu, us estireu al darrera i a callar”. “Després deixeu-nos fer!”, els Mossos es miren entre ells i es reafirmen abaixant el cap.
Els vehicles estan en marxa, el soroll de l’helicòpter els empaita. S’aturen. Puigdemont i Topor canvien de cotxe i entren al Ford Mondeo i es resten amagats. Deixen a l’Audi els mòbils i les tauletes. Segurament estan balisades o són víctimes del rastrejament. La parella de dobles -una agent morena amb el cabell llarg i un mosso amb el mateix vestit que Puigdemont- entren en escena. Es tanquen les portes. Surten del túnel. Ara cal ser precís.
La comitiva s’ha de desdoblar i fer veure que el president torna cap a casa perquè no ha pogut votar. Tan bon punt surten del túnel, l’helicòpter s’hi enganxa. Els cotxes se separen, l’A6 que porta la falsa parella presidencial es dirigeix cap al domicili de Puigdemont, acompanyat dels dos vehicles que fan la càpsula. El Mondeo es retira fent veure que és un servei d’escorta que ha acabat el servei. El pilot de l’helicòpter s’espera uns segons. “Va ser un moment etern, no les teníem totes!”, rememoren els testimonis. Els Mossos parlaven directes: “Que no es bellugui ningú, tranquil·litat”. Finalment, l’helicòpter acompanya a l’Audi cap a casa. Tothom respira. Uns Mossos somriuen.
I on són les claus?
El vehicle presidencial arriba a casa Puigdemont. L’helicòpter els contempla de prop. De fet, estan segurs que els graven. Surten del vehicle, i fins i tot, saluden els escortes del president, aquests sí de debò. Fan el paper de la seva vida. Però hi ha un detall que se’ls escapat. No tenen les claus de casa de Puigdemont. Cal reaccionar, l’helicòpter no es belluga de lloc.
Ràpidament, els Mossos parella de fet fan una inspecció ràpida a la façana mentre es dirigeixen amb calma a la porta d’entrada. Hi ha una cornisa prou ample. Una possible salvació. S’encasten a la porta, enganxats i ben plans per evitar que amb la verticalitat de l’helicòpter els puguin veure. Passen els segons. L’helicòpter marxa. Mentrestant, el president ha votat a Cornellà de Terri. La piulada del president anunciant que havia votat a Cornellà, sense especificar que era de Terri, va causar una anècdota curiosa. Rius, més barceloní que l’Eixample, va enviar un whatsapp advertint-lo que provocaria un “cobriment a Antoni Balmón”, l’etern alcalde del PSC a Cornellà del Llobregat. Doble objectiu assolit.
De tota manera, aquella victòria no va tenir un bon final per alguns. “Seria una mica la metàfora de la història de Catalunya, alguns dels que hi van participar són al carrer, sense feina, i van estar perseguits després de ser delatats i alguns dels delators els hi van donar més galons”, retreuen fonts dels Mossos d’Esquadra. “No calen canons per abatre gegants, només mirar que no t’axafin i tenir estratègia”, lloen les mateixes fonts. “Van fer el que havien de fer, protegir el president, és el compliment del deure; era la seva feina i estic segur que ho tornarien a fer”, conclouen. Ara el túnel s’ha batejat com a “Túnel Puigdemont” i a pocs metres hi ha un restaurant que fan un fantàstic “Conill a la rabiosa”. Algú aquell dia, debia agafar la ràbia del conill en veure que el president va poder votar.
10 
31 
