Amb l’amnistia no n’hi ha prou. Aquest és el missatge que l’independentisme ha deixat amb la Diada del 2023. És el que han dit des del president de la Generalitat, Pere Aragonès, fins a la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, passant pel president d’Òmnium, Xavier Antich, per Lluís Llach, en nom del Consell de la República, i pels mateixos partits. Cadascú amb el seu accent, tots els actors polítics han subratllat en els discursos i declaracions de les últimes 24 hores que l’oferta que sembla disposat a fer el PSOE –amb entusiasme de Sumar– perquè Pedro Sánchez pugui tornar a la Moncloa només pot ser el primer pas d’una negociació que ha de portar a l’autodeterminació.
Aragonès –que ha tornat a la manifestació de l’ANC– va ser el primer de llançar l’advertiment, aquest diumenge al vespre i en el marc solemne del seu missatge institucional: “L’amnistia no resol el conflicte, Catalunya vol votar sobre la independència”. Aquesta posició del president és una baula en la cadena de pressions que s’està generant entre els actors de l’independentisme des que les eleccions espanyoles del 23 de juliol van deixar Pedro Sánchez en mans de Junts, en una situació en què ja no en té prou amb la majoria de la passada investidura. El líder sense càrrec però indiscutit de Junts, Carles Puigdemont, que fa un any intentava estar en segon terme, té ara més presència que mai i ha marcat un horitzó exigent. I en aquesta conjuntura ERC també ha endurit la seva posició.
Dolors Feliu torna a pressionar amb la llista cívica
Però encara hi ha un esglaó més en l’espiral, que és l’actual ANC, criticada aquesta Diada mateix per la seva expresidenta Carme Forcadell. Malgrat les tensions internes dels darrers mesos, la presidenta de l’entitat no afluixa i manté la pressió sobre els partits independentistes amb representació al Parlament. I això inclou el mateix Puigdemont. Feliu compta amb el suport discret però efectiu de la seva predecessora, Elisenda Paluzie, que de fet va ser la que va deixar el projecte d’una possible llista cívica en el seu últim full de ruta. En aquest context, aquesta Diada la presidenta de l’Assemblea ha acabat el seu discurs de tancament de la manifestació exactament igual que fa un any: “Independència o eleccions”. “Cal deixar clar que qualsevol pacte amb Madrid només és assumible si té efectes directes sobre la independència. Només si hi ha un reconeixement explícit del resultat de l’1-O es podria acceptar, i llavors caldrien decisions immediates al Parlament per fer efectiva la independència”, ha advertit adreçant-se no només al Govern d’ERC, sinó també a Waterloo.
Per a Feliu, malgrat la duresa de la conferència de Puigdemont des de Brussel·les dimarts passat, en què va advertir que l’amnistia només és la condició prèvia per poder negociar, veu el perill que aquesta llei per acabar amb la repressió de l’independentisme sigui una manera de tancar el Procés en fals. Per això, en el discurs més important de l’any per a l’ANC, ha tornat a brandar “el projecte de llista cívica”. “Volem que, paral·lelament a la negociació amb Madrid, els partits cat es comprometin a fer efectiva la independència al Parlament. La unitat existeix i és aquí, hi és per fer la independència”, ha avisat. “Si no saben com fer-ho, que convoquin eleccions, que donin pas a altra gent, per tornar la veu a un poble assedegat de llibertat. Hem fet l’1-O i farem la independència. No més autonomisme, independència o res, independència o eleccions!”, ha rematat.
Voluntat de cohesió un any després de la màxima divisió
L’altre element que ha sobrevolat clarament aquesta Diada ha sigut l’intent o la voluntat de refer la cohesió en l’independentisme. Els partits la reclamen i les entitats també. “Ja no és admissible que les lluites partidistes per gestionar les engrunes ens faci perdre força, no tenim cap altra via que la unitat. No ens ha de fer por mirar-nos al mirall, coneixem més el nostre adversari i els nostres defectes”, ha clamat Lluís Llach, que ha parlat en representació del Consell de la República al final de la manifestació, que ha tornat a ser multitudinària malgrat la xifra minvant dels càlculs de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que aquest any hi ha comptat 115.000 participants, contra els 800.000 que hi han vist els organitzadors.
Tant el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, com el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, han posat també l’accent en aquesta reunificació de l’independentisme. Gaseni ha fet referència al Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, signat la setmana passada a partir d’un moviment liderat per l’ANC per aplegar totes les entitats del moviment. I Antich ha ressaltat. “La força d’aquest moviment és la transversalitat, les entitats ens hem conjurat per cohesionar un moviment que és plural, que és l’única cosa que pot fer por l’Estat”.
Com a president de l’entitat que més s’està implicant en l’impuls d’una llei d’amnistia, Antich l’ha reivindicat, però ha recordat que l’objectiu va més enllà. “La independència és imprescindible per ser lliures. No volem tenir raó, volem guanyar. No ens aturarem fins a aconseguir-ho”, ha subratllat. I ha cridat a “la mobilització permanent“.
