El nou Govern de la Generalitat presidit per Pere Aragonès arriba a la seva primera cita al Parlament de Catalunya amb un gran interrogant sobre amb quines majories tirarà endavant els pressupostos per al 2023 –si és que no els acaba prorrogant– i altres lleis importants. Davant d’això, Aragonès ja ha deixat clar que vol que els seus socis prioritaris siguin Junts, la CUP i els comuns, un discurs que ha anat en la línia del seu programa electoral apostant per la “via àmplia”. De fet, el president ha constituït el nou executiu pensant en aquest discurs, tot i que Junts li està traient del cap. No és casualitat que hi hagi perfils com un reconegut convergent com és Carles Campuzano, exsocialistes com Joan Ignasi Elena o el nou conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, o l’exlíder de Podem Gemma Ubasart.
Tot i això, són més aviat uns nomenaments que volen reflectir el simbolisme de la majoria del 80% que Aragonès diu que representa, un suposat 80% que aposta per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat a través d’un referèndum. La realitat és que l’actual executiu compta només amb 33 diputats i és, per tant, el que menys suport parlamentari té en la història recent de la Generalitat.
“O qüestió de confiança o eleccions”
De fet, el discurs de Junts cap al nou Govern va en aquesta línia. Vol que Aragonès presenti una qüestió de confiança per esclarir amb quina majoria compta. El president ja ha denegat aquesta possibilitat: “Si vaig a una qüestió de confiança i la perdo, anem a eleccions. Amb la que està caient, no toquen”, assegurava el president en una entrevista a TV3. Junts no té, d’entrada, cap intenció de donar suport als pressupostos de la Generalitat. El partit de Turull i Borràs assegura que els números que vol presentar Aragonès ja no són els comptes de Jaume Giró. I, a més, subratllen que els que va deixar fets l’exconseller tampoc són els que haurien fet pel seu compte. “Eren uns pressupostos d’un Govern de coalició. Si els haguéssim fet sols, haurien estat diferents”, asseguren des de Junts. Per tant, al president li tocarà negociar els comptes, i ja ha començat una ronda de contactes amb tots els partits.
La CUP ha assegurat que estan més a prop de votar en contra dels comptes que de votar-hi a favor, i consideren que ja no són els socis d’Esquerra Republicana. De fet, és un discurs que practiquen des dels comptes de l’any passat, quan la CUP ja no els va aprovar i l’acord d’investidura entre els dos partits es va trencar. Els anticapitalistes titllen els comptes de molt més pròxims al PSC.
El PSC demana al president aclarir amb quins suports compta
Per la seva part, els socialistes allarguen la mà al president, sigui per aprovar els pressupostos o per erigir-se en socis puntuals del nou Govern. Tot i això, també demanen que el president aclareixi quins són els seus socis i que “deixi de marejar” amb els comptes. Tot i que el president dels republicans, Oriol Junqueras, va descartar taxativament al PSC com a soci, en els últims dies ERC ha anat moderant el seu discurs. Eviten descartar el pacte amb els socialistes, tot i que deixen clar quines són les seves prioritats, que impliquen pressionar Junts.
Pel que fa als comuns, són els més ben predisposats per donar suport al nou executiu. Tot i la reunió del passat divendres amb el president, critiquen que l’executiu “no té un rumb diferent del de Junts” i que Aragonès “no ha volgut parlar ni amb ECP ni amb ningú”. CatComú reclama que si el Govern “vol comptar” amb els comuns, “caldrà un gir a l’esquerra, generositat i negociació”.
Explicacions sobre el nou executiu i la crisi dels Mossos
D’entrada, però, el president Aragonès haurà de donar compte al Parlament del nou executiu, en una sessió que comença aquest dimecres a les 9 del matí. El president no tindrà límit de temps per explicar els canvis, mentre que els grups de l’oposició tindran 10 minuts per respondre. Després, els grups de l’oposició podran preguntar a la resta de consellers en el marc de la sessió de control.
Més enllà dels pressupostos, un altre dels temes sobre la taula és la crisi a la cúpula dels Mossos d’Esquadra després del cessament de Josep Maria Estela com a cap del cos per part del conseller Elena. De fet, dijous al matí el ple debatrà una moció del PSC sobre els “reiterats intents de politització dels Mossos” i demana vetllar per evitar qualsevol ingerència política o policial en investigacions de la policia judicial.
El ple també debatrà dimecres a la tarda el projecte de llei del Pla Estadístic 2023-2028 de la Generalitat, amb el suport de Junts en l’aire, i el debat de la proposició de llei sobre la reforma de la llei audiovisual de Junts, una iniciativa que el grup treu del calaix ara que ja no és al Govern. També es votarà la tramitació en lectura única d’una proposta de la CUP per a reformar la Llei d’Educació de Catalunya i blindar el català a les aules, i el dijous el ple debatrà i votarà diverses mocions sobre la crisi energètica, les energies renovables i les okupacions.
El ple s’allargarà fins divendres
En aquest ple, que s’allargarà fins divendres, els grups interpel·laran al Govern sobre l’hidrogen verd (ERC), la preinscripció a l’FP (PSC), la “paràlisi recurrent del Govern” (Cs), la dissolució de les cambres de la propietat (CUP), les polítiques d’habitatge (comuns) i el parc d’habitatge social (Vox).
Per primera vegada des de l’oposició, Junts interpel·larà al Govern sobre “la situació política actual i la continuïtat de la catorzena legislatura amb un govern en minoria”, després que aquest dilluns exigissin un ‘acord de claredat’ a Aragonès per a saber amb qui pensa aprovar els pressupostos.
3
